Sex education, una sèrie molt afruitada
Publicat el 30 d’abril 2020

Sex Education és un batut, una barreja de fruites de la passió, tropicals i continentals. S’hi conglomeren gustos, tactes, textures i olors de tota mena en forma de diferents conflictes socials que necessiten, encara, ser visualitzats i projectats. Vers un públic juvenil, el target de la sèrie. Capítol rere capítol t’endinsa dins la vida d’Otis Milburn, representat per Asa Butterflied, la poma. Dolç i tendre però quotidià a la vegada, un adolescent incapaç de masturbar-se ni de tenir cap mena de relació pràctica amb el sexe. Té una mare que exerceix de sexòloga i que desencadenarà un nus inusual.

Al que sembla una trama anodina i descafeïnada, al que sembla un batut típic i familiar d’una pel·lícula americana d’instituts amb jerarquies socials, se li suma, de cop i explosivament, la fruita de la passió: Meave Wiley, interpretada per Emma Mackey. Maracujà en essència pura. Li proposa obrir un negoci de consultes sexuals a l’institut per donar sortida als coneixements de la mare del protagonista. La teoria és bona, però i la pràctica? El sexe és pràctic. 

A tot això s’hi afegeix la maduixa, Eric Effiong, interpretat per Ncuti Gatwa, homosexual. La fruita segura que agrada tothom. És un personatge romàntic impossible de caure malament: qui renunciaria a un plat de maduixes ben tallades i ensucrades? I la xirimoia: Lily Iglehart, interpretada per Tanya Reynolds. Estranya, divertida, inusual, però que li dona un toc definitiu. Dos papers essencials que tracen gran part del regust decisiu que et fa repetir. 

La inclusió de diferents tipus de relacions i el tractament de la sexualitat en adolescents, molt sovint tabús i tractats com si fossin fruites prohibides, són el primer plat d’una macedònia de molts colors. Ens trobem amb trames que exploren zones inhòspites de la sexualitat, tant masculina com femenina, sense estigmatitzar-les ni menysprear-les. Malgrat que malauradament sembla innovador, tots els sectors oprimits són el focus d’atenció, així com el seu desenvolupament i la seva exemplificació.

La mare de l’Otis, Jean Milburn, interpretada per la fantàstica Gillian Anderson, una dona que és exemple viu de l’empoderament femení, i que exerceix la seva sexualitat de manera lliure i sense circumloquis, amb diferents homes. La cirera. Si ja sorprèn que sigui el personatge femení el que desenvolupi aquest rol, el cert és que és tractat amb completa normalitat. En cap moment se li atribueix un tracte groller o despectiu a l'hora de fer-ho. 

I per últim, l’essència que enllaça i connecta de manera deliciosa cada una de les parts afruitades anteriors és la crítica social i la visibilitat de conflictes diversos: l’avortament, l’assetjament i les malalties de transmissió sexual, i totes les actituds i maneres d’afrontar-ho, són altres temes molt a l’ordre del dia que exerceixen una funció didàctica essencial perquè tot tingui sentit. 

Una sèrie, un batut, on també regnen llimones, plàtans, caquis i melons. On l’amargura, la dolçor i l’acidesa són els tres plats forts.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —