La filtració dels anomenats Pandora Papers és, junt amb els Panama Papers i els Paradise Papers, una de les investigacions més importants en matèria d'elusió fiscal. Les dades, obtingudes pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) amb la col·laboració de més de 600 periodistes en 117 països, implica personatges públics com ara Pep Guardiola, Julio Iglesias o Ringo Star, entre altres.

Segons calcula Oxfam Intermón, el cost pels governs de la utilització d'aquests paradisos fiscals és d'uns 427.000 milions de dòlars cada any. Susana Ruiz, responsable de justícia fiscal de l'ONG, assegura al Diari de Barcelona que "tots aquests diners que han anat a paradisos fiscals són recursos que no estan al servei de la ciutadania, que no compten amb els pressupostos nacionals. És a dir, són, directament, hospitals que no es construeixen i salaris de mestres que no es paguen." Això suposa una reducció de la inversió en polítiques socials, que "són tan importants per garantir que no hi hagi una ampliació de la desigualtat."

Per evitar que es produeixi aquest desviament dels beneficis, Ruiz proposa dues actuacions que han de portar a terme els governs. Per una banda, mesures de control per evitar que aquests diners surtin dels territoris. D'altra banda, mesures a aplicar sobre el funcionament dels diferents paradisos fiscals. "S'han de tenir mecanismes per a identificar correctament aquests territoris i poder posar sancions que impedeixin a aquests paradisos fiscals jugar un joc brut amb la resta de països i el conjunt dels ciutadans".

Algunes d'aquestes actuacions podrien ser l'augment de la transparència a l'hora de crear societats offshore, identificant el titular últim i real de la societat; garantir un intercanvi més gran d'informació entre les diferents agències tributàries; o imposar un Exit Tax per a la sortida de determinats capitals. A més, segons l'experta, "no pot ser que els intermediaris financers no estiguin obligats a informar l'Estat sobre les peticions que estan rebent o sobre els esquemes d'elusió fiscal que estan portant a terme."

Alguns polítics, entre els principals implicats

L'aparició del nom d'alguns polítics als Pandora Papers, com el president de Xile, Sebastián Piñera, o el ministre de Finances dels Països Baixos, Wopke Hoekstra, pot "posar difícil a la ciutadania el fet de confiar que es produiran canvis legislatius quan els responsables de fer-ho són els primers a aprofitar els forats del sistema."

Tot i això, Ruiz recalca que el paper de la ciutadania és reclamar que es produeixin aquestes reformes, tal com es van produir en les anteriors filtracions, les quals "han entorpit algunes d'aquestes pràctiques o han permès millorar la capacitat per rastrejar millor els diners", encara que considera que no han sigut suficient. "Si els Estats diuen que no tenen recursos públics per a polítiques socials com ara sanitat o educació, els hem d'exigir que els vagin a buscar als paradisos fiscals."

I ara, quin és el següent pas?

Davant la revelació, cal veure quines actuacions portaran a terme les entitats públiques. De moment, l'Agència Tributària ha anunciat que investigarà les responsabilitats fiscals i penals dels implicats a Espanya. "L'objectiu ara és saber quina part de la informació correspon a activitats defraudadores o il·legals, i quina informació ja estava disponible per l'Agència Tributària per ser operacions que no estan al marge del sistema."

Al marge d'això, l'Agència Tributària també ha publicat l'informe País per País on s'afirma que les 122 multinacionals espanyoles més grans van pagar en impostos un 18,3 % del seu benefici global en 2018. Els 20 grups més grans van declarar haver pagat aquell any en tot el món menys del 2 % del seu benefici global. Dades com aquesta poden haver impulsat l'aplicació d'un tipus mínim de l'impost de societats d'un 15 % per a les grans empreses.

Una proposta que Ruiz considera "important" i que, tot i que preferiria que "estigués per sobre del 15 %, ja que el volum de beneficis de les empreses en molts casos podria suportar que el mínim fos del 21 %",  pot ser "una garantia que aquestes empreses pagaran un mínim d'impostos, si el disseny és adequat i just".

Després d'haver-li preguntat sobre si pensa que aquesta podria ser l'última filtració d'aquest tipus, Susana Ruiz ha afirmat que desitja que "tant de bo sigui així, perquè suposaria que s'ha mobilitzat la voluntat política per produir canvis ambiciosos i profunds." Malgrat això, no hi confia.