Aquests dies, centenars d'estudiants catalans viatjarien cap a Menorca per celebrar el final de curs a les festes de Sant Joan de Ciutadella. I al juliol, aquells turistes més benestants agafarien un avió per volar fins a la seva segona residència a la costa nord menorquina, mentre que d'altres que haurien estalviat durant tot l'any per poder passar alguns dies de platja omplirien el ferris.

Sembla que a poc a poc es va tornant a la normalitat, però la temporada es dona pràcticament per perduda en una illa com Menorca, que viu del turisme. I els preus dels avions per arribar a l'illa durant els primers dies d'estiu no conviden a anar-hi. Al Diari de Barcelona ens hem pogut posar en contacte amb un bitllet d'avió de Barcelona a Menorca perquè ens expliqui com viu aquests últims dies abans no s'obri la veda dels viatgers entre províncies amb la fi de l'estat d'alarma.

Tot i els preus, hi ha dies que no queden bitllets per anar cap a Menorca.
Estem molt sol·licitats... Pensa que només hi ha dues companyies que volen des de Barcelona cap a l'illa i hi ha molts catalans que hi tenen la seva pròpia casa i que per tant, no es preocuparan pels riscos que suposa, per exemple, anar un hotel. I a més, la gent té moltes ganes de sortir i viatjar per dins Espanya.

Però si pot arribar a costar 400 euros!
​​​​​​​És fort, eh! Soc més car que anys anteriors, quan els que acabaven segon de batxillerat es barallaven per mi per venir a emborratxar-se per la revetlla de Sant Joan, paradoxes de la vida...

Venir? Es considera menorquí?
Sí. Ha de pensar que com a bitllet sempre m'han destinat aquí, amb els anys ja s'ha convertit com una segona casa, una segona residència.

I li sembla un preu just a fer pagar?
A mi m'afalaga que la gent vulgui pagar aquests diners per venir cap aquí...

Estem parlant de fer 400 euros per menys de mitja hora de vol...
Home, si m'ho planteja així...

Li ho dic perquè molts menorquins que viuen a la ciutat es queixaven dels preus desorbitats que havien de pagar per tornar a veure la seva família després de mig any sense tornar a casa seva. Ho sabia?
​​​​​​​Ja, ja. Ho entenc... Si li soc sincer en cap moment m'havia posat a la pell d'aquella gent que o no podrà venir o haurà de fer un esforç econòmic important. De fet, a molts de nosaltres ens han arribat les denúncies d'aquells menorquins que saben que el 75% de descompte que se'ls aplica, aquest al cap i a la fi no és real. De fet, tot i que fa un parell d'anys es va augmentar la rebaixa, també ho van fer els preus i, com pots comprovar amb aquests preus, la mesura ha acabat essent estèril.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Carla Ameller (@carlaameller) on Jun 16, 2020 at 4:15am PDT

Havia vist mai uns preus com aquests?
Jo diria que no. Durant l'estiu la meva companyia, com tota la resta, aprofita i apuja els preus perquè sap que molta gent està disposada a pagar el que sigui per volar fins a aquest petit paradís a l'abast de més o menys tothom. Però... jo diria que mai no havien estat tan elevats. És clar que per Sant Joan pujaven, però mai tant.

Creu que hi ha alguna solució?
​​​​​​​Així, en calent, li diria que el millor que podria passar als menorquins i a tothom que volgués visitar l'illa seria que es fixés una tarifa bàsica pels residents i que mai no haguessin de pagar més del compte per tornar a casa seva o per anar arreu d'Espanya a treballar o a passar uns dies d'oci. Al final, el transport aeri és la connexió més ràpida que tenen amb la península, i no es pot abusar ni especular d'aquesta manera amb els preus. Si a l'hivern podem volar per ni tan sols deu euros, ara perquè n'han de pagar 150?

Deu euros?
Oh i tant. Entra a la web de qualsevol companyia per viatjar cap a Menorca un dimecres de febrer i ja veuràs per quin preu et surt. I el paradís és el mateix. 

Per no residents no serà tan barat...
​​​​​​​No, però els 30 o 35 euros que pot rondar el bitllet em semblen un preu raonable. I, si a aquests diners els hi apliques la rebaixa del 75%, et surt un preu just pels residents. Sempre tenint en compte que és l'única manera que tenen de tornar a casa.