Que no us espanti el títol: biohacking fa referència a la modificació genètica, sigui de plantes, animals o humans. Això sorprèn una mica menys, oi? De modificació genètica n’hem sentit a parlar, sobretot de fruites o aliments transgènics que han estat modificats per esdevenir millors: més grans, amb més gust o més color. I aquest afany per millorar l’espècie amb tecnologia i ciència, es va traslladar a les persones, a la raça humana a través del transhumanisme.

I H+ n’és el símbol: Humà (H) Millorat (+). Amb el títol de l’obra desxifrat, H+ Biohacking, se’ns dibuixa clarament el tema que la companyia Vostok Collective ha tractat a través de la ballarina i protagonista principal, Encarni Sánchez. Bé, podríem dir que ella és el tema.

La peça és la guanyadora de la primera edició de premis Dau al Sec 2020. Creada i dirigida per Martín García Guirado, és un espectacle innovador, que barreja un munt de llenguatges com la dansa, la interpretació i l’audiovisual, juntament amb la ciència, l’experimentació i, en certa manera, la performance. Més que un espectacle, és una gran classe magistral dirigida per dos fantàstics professors, els quals ens introdueixen amb exemples, casos reals i l’experiència personal de l’Encarni, en el transhumanisme. L’obra, inscrita dins el gènere de teatre documental, desperta un interès creixent en el públic pel fet de saber que tot allò ha passat (o gairebé) de veritat.

"Un espectacle innovador, que barreja un munt de llenguatges com la dansa, la interpretació i l’audiovisual, juntament amb la ciència, l’experimentació i, en certa manera, la performance"

El tema i el format de H+ Biohacking the dancer ens regira les entranyes i els cervellets. Guillaume Cordier és un biòleg i genetista que posa llum a la foscor en els conceptes tècnics i els processos científics que s’han de seguir per fer biohacking. Els seus coneixements reforcen la interpretació i la força d’Encarni Sánchez, l’actriu i ballarina de 38 anys que posa el cos, la veu i la seva història a la nostra disposició. A través del fantàstic espai escènic de Miriam Alemany i Nina López, coneixem, vivim i veiem l’odissea que ha estat la vida d'Encarni aquests darrers anys, per culpa de la malaltia que pateix a les genives. Modificar-se genèticament pot ser la solució? Ho faries, tu, encara que pogués suposar la mort?

D’una manera molt directa, punyent i dura, encara que amb traces d’humor i amb un estil despreocupat, H+ Biohacking the dancer ens introdueix de ple dins el món de la modificació genètica en humans i el món del ciborgisme. Persones, com Neil Harbisson o Moon Ribas, que s’han modificat amb ciència i tecnologia per millorar les seves aptituds humanes. L’un pot veure i sentir colors gràcies a una antena que s’ha implantat al cap. L’altra pot notar terratrèmols en temps real per un sensor que porta al braç. Dos casos que indiquen que el ciborgisme és més comú del que pensem. Fins i tot hi ha operacions d’aquesta mena a Barcelona, en un soterrani a dos carrers de Dau al Sec.

Paral·lelament a la investigació i la història d’Encarni, a qui se li presenta l’oportunitat de curar-se amb biohacking, una enorme pantalla al fons de l’escenari ens mostra la videocreació de Naïma Underwood. Escenes del film de Frankenstein, un monstre fet de parts humanes que cobra vida, es van succeint en els moments en què l’Encarni balla. La veu d’una dona gran pren força per sobre de les imatges i sentim les seves reflexions sobre el sentit de viure eternament, ser joves per sempre, o congelar els nostres cossos a l’espera d’un altre futur.

La resta d’imatges de la videocreació de Naïma Underwood, un collage de vídeos, fotografies, espots publicitaris i posts d’Instagram o Facebook, poden resultar, en alguns casos, desagradables. Sobretot si sou aprensius. Dues dones van marxar a l’inici de l’espectacle perquè es van marejar, però si aguanteu aquests petits instants, veureu com tot el procés que segueix l'espectacle val la pena. Perquè si tot això no ens ho ensenya el teatre, l'únic que té la capacitat de remoure en directe, qui ho ha de fer?