82 anys després de la seva primera aparició a la sèrie Les aventures de Tintín de l'autor belga Hergé, Sildàvia ha constituït, per fi, el seu consolat a Barcelona. Té la seu al carrer Zamora, al districte del Poblenou, i ja ha començat a entregar els primers passaports amb la nacionalitat.

Enric Reverté, col·leccionista i divulgador de Tintín, n'és l'impulsor i, des d'ara, el cònsol honorari de Sildàvia per Barcelonnie. L'associació dels Amics d'Hergé a Bèlgica fa 15 anys que va començar a crear els consolats de Sildàvia, tot i que la majoria s'ubicaven al territori francès. Ahir van començar a repartir els primers passaports als tintinaires, tal com es coneixen els seguidors de Tintín, els quals es van convocar en dos torns per evitar aglomeracions.

Sildàvia, el país que podria haver existit

Aquest país balcànic va presentar-se per primer cop a El ceptre d'Ottokar el 1938, tot i que també apareix en altres capítols com Objectiu: la Lluna, L'afer Tornassol o Tintín i el llac dels taurons. Es tracta d'una monarquia balcànica liderada pel rei Muskar XII i també s'anomena El Regne del Pelicà Negre. La primera vegada que Tintín el visita, el país té uns 640.000 habitants i es creu que Hergé es podria haver inspirat en Transsilvània i Moldàvia per escollir-ne el nom.

Sildàvia té la seva pròpia moneda, una geografia molt ben definida per l'autor, el qual en descriu el paisatge en detall, i un idioma propi provinent de les llengües germàniques, tot i tractar-se d'un territori eslau. Hergé també va imaginar tota la història del país, des del segle VI fins al segle passat, i, fins i tot, la gastronomia, de la qual en va destacar l'szlaszeck.