Més de cent locals de tot el territori i col·laboracions d’artistes i grups tant de nivell nacional com català. És el balanç de #L’ÚltimConcert, l’últim acte de la campanya iniciada per les sales de concerts d’arreu del país per denunciar la situació de precarietat que viuen actualment. L’esdeveniment, celebrat aquest dimecres al vespre, era gratuït i es va emetre en streaming a la seva web. Ebri Knight, The Tyets, Els Amics de les Arts o Josep Thió són alguns dels músics que van posar el seu gra de sorra al projecte.

Impulsat per la Plataforma de Sales de Concerts, l’esdeveniment no va deixar indiferents als que esperaven un espectacle. L’streaming multipantalla amb les diferents sales va resultar ser un acte molt simbòlic: el silenci va ser el protagonista de la iniciativa, en la qual van participar tots els treballadors i afectats pel tancament dels locals d’oci nocturn.

L'acte online ha volgut mostrar l’afectació que la covid-19 té sobre el sector: el 31 de desembre d’enguany s’hauran cancel·lat més de 25.000 concerts des del març, i les pèrdues del conjunt de sales de l'Estat espanyol seran de 120 milions d’euros. Part d’aquestes pèrdues es podran evitar si tornen a obrir el dilluns vinent, com es preveu al nou pla de desescalada de la Generalitat. En aquest cas, només els locals amb capacitat de fins a 600 persones podran obrir i ho faran al 50%, restriccions que deixen als locals més grans a l’espera de noves instruccions que els permetin la reobertura.

Així doncs, la sala de concerts Razzmazz de Barcelona, de gran aforament, no podrà obrir la setmana vinent. “Ens reinventarem tant com faci falta” assenyala al Diari de Barcelona el propietari, Daniel Faidella, però reclama que primer han de poder reprendre l’activitat. Mentrestant, fa èmfasi que se’ls ha d’ajudar a saber quan serà aquest moment i a no haver de tancar abans d’hora.

Alts costos i cap ajuda

Ja fa vuit mesos que els locals van tancar i van perdre totes les fonts d’ingressos que tenien. Locals com La Mirona de Salt, que van poder obrir durant la temporada d’estiu amb moltes restriccions, expliquen que ho van fer per reduir les despeses fixes, tot i que no els aportava cap benefici: “Portem un dèficit acumulat que és inassumible”. En la mateixa línia, Razzmatazz declara que la seva situació és realment complicada, ja que cada mes es perden 180 mil euros: “Tenim un bon pulmó financer, però no és etern”.

Des de les sales es demana una solució urgent i directe per a aquesta situació. A alguns països d’Europa, com ara França, es va anunciar ja al mes d’agost una injecció de 2.000 milions d’euros al sector de la cultura. A Catalunya, en canvi, hauran de seguir esperant: després del col·lapse que hi va haver amb els ajuts als autònoms, el govern ha decidit aturar les noves ajudes econòmiques culturals poques hores abans d’obrir-ne la convocatòria.

Des de La Mirona destaquen que, en ser un centre del consorci, la ciutat sí que els ha proporcionat cert suport financer. A altres sales de concerts, com el Sunset Jazz Girona, recalquen que l’Ajuntament “no ha aparegut amb cap pla de rescat per als locals” i que, amb les primeres ajudes de la Generalitat, s’espera que “els ajuntaments acabin reforçant el suport”.

Fins ara, més de 5.000 treballadors directes s’han vist afectats pel tancament, encara que n’hi ha milers més d’indirectes: artistes, mànagers, tècnics de so i llums, cambrers, personal de neteja i seguretat, fotògrafs... El fet que aquests locals portin aturats tants mesos, deixa molta gent que treballa al sector a la intempèrie. “Si nosaltres donem feina a 800 músics, imagineu què passa si centenars de locals com nosaltres i més grans tanquen les portes” fa incidència la sala gironina.

Els músics se sumen a la causa

El vincle entre artistes i locals musicals és evident: les sales han convidat els artistes més propers a participar en l’acte i ells no han dubtat en afegir-s’hi. En són un exemple The Tyets i Ebri Knight, formacions del Maresme que han col·laborat amb Clap, de Mataró. Ambdós grups la defineixen com a la seva sala de proximitat i The Tyets afegeixen que “ens van ajudar molt quan estàvem començant i ara no dubtem ni un moment en donar-los un cop de mà, a ells i a la causa”.

Josep Thió, guitarrista de Sopa de Cabra, recolza la iniciativa assegurant que “si no hi ha sales, no hi ha circuit” i destaca que “són essencials”. Amb ell, són molts els artistes que s’han sumat a l’Últim Concert per denunciar la crisi del sector musical. Per a Thió, el problema rau en la falta de legislació del sector, ja que té una “singularitat molt particular” i els seus oficis “són intermitents”. És per això que considera necessari “protegir tots els tècnics i treballadors de les sales”.

Molts músics recalquen que l’administració pública és qui ha de reduir la precarietat del sector musical. Mentre el grup de pop Els Amics de les Arts creu que són importants les ajudes “pels equipaments, promotors i artistes, per buscar la manera en què tothom pugui seguir treballant”, alguns grups com Ebri Knight o Di-Versiones posen el focus en la responsabilitat dels ajuntaments.

Albert Fort, cantant de l’orquestra Di-Versiones, demana que l’administració local perdi la por a fer concerts amb les mesures necessàries que facin falta: “Si una sala amb un aforament de 1.000 persones ha de reduir aquest nombre a 200 per les restriccions, que ho faci, però que no es deixi morir la cultura”. Arnau Aymerich, d’Ebri Knight, afegeix que la situació s’agreujarà si, d’altra banda, “els ajuntaments no ajuden a fer que hi hagi festes majors i concerts al llarg de l'any que ve”.

Tant sales de concerts com músics denuncien la falta d’atenció que han rebut per part de les institucions al llarg dels anys. El de Sopa de Cabra ressalta la “precarietat intrínseca de l’ofici”, que s’ha vist encara més afectada per la pandèmia, i assegura que #L’ÚltimConcert pretén desinvisibilitzar el sector.

Les accions dutes a terme per la Plataforma de Sales de Concerts han aconseguit donar veu a la problemàtica i generar soroll a les xarxes amb el seu silenci, i tot això ha sigut gràcies al fet que per part de més de cent locals d’arreu d’Espanya i artistes de tota la península s'hi han abocat. Els locals afirmen que amb això ja han guanyat, i que l’acte final ha sigut la cirereta del pastís.