Sílvia Pérez Cruz va emocionar ahir a la nit el Palau de la Música amb la presentació del seu darrer disc, Farsa (Género imposible). Un treball emotiu i pausat que ha fet contenir la respiració de l'entregat públic. La palafrugellenca ha pujat a l'escenari acompanyada per la seva guitarra i per un aparell que ella ha definit com "una mena de nau espacial" construïda per l'enginyer de so Juan Casanovas. De fet, segons ella, "és com si fos un grup".

Pérez Cruz va explicar que li feia "moltíssima il·lusió" actuar al Palau i va dir que gairebé era un "miracle". Les entrades pel concert, que s'emmarca dins del 52 Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona i que s'havia de fer l'11 de novembre, estaven exhaurides des de feia setmanes.

El concert va arrencar amb l'auditori de Lluís Domènech i Montaner completament a les fosques amb la cançó Que me van aniquilando, que Pérez Cruz va cantar a pèl. L'ha seguit el tema Plumita, que pertany al seu darrer disc. D'entre les cançons d'aquest darrer treball que va cantar hi havia la ranxera Mañana, que interpreta en el documental Ana María Moix, passió per la paraula d'Anastasi Rinos; l'emotiva Pena salada, que ha posat la pell de gallina a més d'un; i la càlida Todas las madres del mundo.

La cantant va dir que li feia "moltíssima il·lusió" actuar al Palau. "És un concert que és un miracle i està ple de gent, que és un miracle", ha celebrat tot i les restriccions per la pandèmia. Pérez Cruz, però, no s'ha mossegat la llengua i ha lamentat que "això és la presentació d'un disc que no es ven". La cantant ha explicat al públic que Farsa (Género impossible) "reflexiona sobre la diferència entre la fortalesa que mostrem i la fragilitat que ens defineix".

Tot i que l'actuació d'ahir dissabte nit era per presentar Farsa (Género imposible), la cantant va interpretar diversos temes de discos anteriors com No hay tanto pan, que el públic va ovacionar i xiular llargament a la part final del concert. L'actuació va acabar a les deu de la nit per ajustar-se a les mesures dictades pel procicat arran de la pandèmia amb la cançó Gallo negro, gallo rojo.