Enguany fa 50 anys que el 8 d’abril se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. En aquell moment, també es van establir un himne i bandera comuns. La Federació d´Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) és una de les entitats més representatives de la comunitat gitana a Catalunya, ja que aglutina 96 associacions. Aquest any, a més, celebren els 30 anys de la seva fundació. Parlem de la discriminació que segueix patint la comunitat gitana a Catalunya, dels reptes de futur i del paper que han de prendre les administracions, amb el seu president, Simón Montero.  

Com ha afectat la pandèmia l'associacionisme gitano?
Com a tota la societat, ja que no estàvem preparats per aquesta situació. Dins de la comunitat gitana ha estat una mica més intensa, per què sóm una població molt vulnerable. Sobretot hi ha hagut dificultats per la paralització de la venda ambulant, que és el principal mitjà de vida de més del 70% de la comunitat gitana. I també en el seguiment dels estudis. L'associacionisme va haver d'afrontar reptes sense planificar molt perquè les necessitats són molt extraordinàries i molt necessàries. La FAGIC, durant l’inici de la pandèmia, va haver de treballar directament amb les associacions dels barris, donant suport en temes com entrega de menjar per a les famílies que no en tenien, accions per aconseguir ajudes i suport emocional.

Les associacions van recórrer a vosaltres com a única via de solució al problema?
Les associacions no van acudir a nosaltres, sinó que les vam acompanyar. Vam apropar-nos als barris on ja treballàvem per compartir aquesta necessitat d'ajuda que hi havia. Això reafirma la necessitat de continuar treballant des de l'associacionisme i sobretot que els poders públics han de continuar pensant en entitats com la FAGIC com a òrgans que ajuden a resoldre problemes.

Quines són les fites més destacables de la FAGIC?
Hi ha tant esforç i assoliments que esmentar-ne uns i no citar-ne d'altres seria menysprear-los. Però sí que és cert que la FAGIC ha fet un esforç immens en difusió perquè tot gitano, sigui on sigui de Catalunya, sàpiga que hi ha una entitat que lluita i vetlla pels seus drets, llibertats i cultura.

Quines formes de discriminació segueix patint la comunitat gitana actualment?
L'accés al lloguer, sobretot el privat. Ens hem trobat usuaris que han intentat llogar un pis i quan s'han adonat que eren gitanos els han dit que estava ocupat. I després hem trucat, amb accent neutre perquè no es pogués identificar que érem gitanos, i el pis estava a disposició. O la denegació de dinar a un restaurant pel fet de ser gitano, a no ser que paguessin per avançat. Per què una vegada van tenir un problema amb un gitano, tots han de pagar per avançat? Això és agafar la part pel tot.

La segregació escolar n'és una altra. Les dificultats que hi ha als barris o pobles on es dóna i el nivell amb què surten els alumnes per afrontar una universitat no són els mateixos que en escoles on no n'hi ha. L'accés a l'educació s'ha de treballar des de l'equitat: no donar a tothom el mateix, sinó detectar les necessitats de cada grup per arribar a la igualtat efectiva. Un altre element és no saber adequar el ritme d'accés a l'educació amb les fases de vida de la comunitat gitana. I això és una cosa molt simple de fer i els 80 universitaris gitanos que hi ha ara a Catalunya, gràcies a polítiques de discriminació positiva i de segona oportunitat, en són una prova.

“No se sap adequar el ritme d’accés a l’educació amb les fases de vida de la comunitat gitana”

Quins són els reptes de futur?
Reptes són molts i diversos. Primer: el desenvolupament de la Llei contra l'antigitanisme a Catalunya. L'antigitanisme és una forma específica de racisme integrada en la societat i hem de lluitar-hi en contra. També s'ha de fer la redacció i implementació del nou Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya en els quatre anys vinents, alineat amb l'estratègia europea 20-30 d'igualtat i inclusió de la comunitat gitana. Hem de continuar enfortint les associacions que formen part de la FAGIC i ampliar-ne les accions. Hem d'aconseguir treballar plegats amb l'Administració per reduir les desigualtats que hi ha entre la comunitat gitana i la resta de la societat. I en l'àmbit cultural, cal una institució que promogui i vetlli per la cultura gitana, com a part integradora de la cultura catalana, amb un govern mixt entre l'administració pública i les entitats gitanes, sobretot les més representatives com la FAGIC.

Us referiu l'Institut Català del Poble Gitano? Quan es va aprovar la memòria de l'avantprojecte de llei l'any 2019, la FAGIC va denunciar que no se l'havia tingut en compte.
Exactament. Vam queixar-nos que es fa política per al poble gitano però sense tenir-lo en compte. I qualsevol iniciativa que es faci per al poble gitano sense comptar-hi, comença sent un fracàs. Ara per ara, les últimes notícies que tenim, que són les mateixes que pot tenir qualsevol ciutadà, és que aquest projecte està parat.

Participeu de la creació del Pla Integral del Poble Gitano?
En som membres, però com a eina del poble gitano, s'han de millorar moltes coses. Les negociacions de les polítiques públiques s'han de fer d'igual a igual i la presa de decisions ha de ser conjunta. La nostra queixa durant l'aprovació de l'avantprojecte de llei de la creació de l'Institut Català del Poble Gitano va ser justament aquesta; que a una entitat com la FAGIC, que representa prop d'un centenar d'entitats de tota Catalunya, gairebé no se la va informar. Una política pública, com més visions tingui, serà més rica i més plural, i per tant, més eficient.

Ara que sembla que s'ha obert un espai de debat per a l'antiracisme, noteu que se us dóna més espai també a la comunitat gitana?
Bé... [dubta molt] podria ser. Però, per posar un exemple, ara que estem sota els arcs del Parlament de Catalunya: 40 anys de parlamentarisme després de la dictadura i cap diputat o diputada gitanos. Se'ns ha dit constantment que els gitanos havíem d'estar preparats per ocupar posicions a la societat. Ara hi ha una generació totalment preparada. Un repte, ara que es formarà Govern: que compti amb un director o directora general gitana i no perquè sigui gitana, sinó perquè està molt preparada. Es fan polítiques en tots els sectors i àmbits i es compta amb els col·lectius involucrats. En canvi, en el cas del poble gitano, s'atreveixen a tot. Es prenen decisions i estratègies polítiques sense ni tan sols escoltar-nos. I també és molt important una llei contra l'antigitanisme, perquè hi ha molt gitano que pateix racisme, no només per part de la ciutadania, sinó de les administracions i del sector privat.

“Ara hi ha una generació totalment preparada. Un repte, ara que es formarà Govern: que compti amb un director o directora general gitana”

I els casos d'antigitanisme encara estan molt infradenunciats.
El gitano se sent abandonat i no denuncia perquè ha perdut la confiança en l'Administració. Quan hi ha un abandonament institucional i una part de la societat perd la confiança en l'administració, què ens queda? Només confiar entre nosaltres mateixos, i és una llàstima.

S'ha parlat de la creació d'aquesta llei durant les trobades amb els diferents partits prèvies a les eleccions? Hi ha predisposició política?
La FAGIC parla amb tots els partits i, abans de les eleccions, cap no es va mostrar en contra. Ara, hi ha nous actors i hem de veure què passa. Ens hem trobat amb el Parlament més fragmentat de la història de la democràcia a Catalunya i això requereix un esforç superior per parlar amb tothom i convèncer-los de la necessitat d'aquesta llei. A l’acte, la presidenta del Parlament ha parlat molt de "començar a caminar"; doncs espero que puguem caminar, que és el 'Gelem gelem'.

Què segueix perpetuant l'estigma i falta de representació de la comunitat gitana?
La veu del poble gitano no la tenim nosaltres, sinó en la de qualsevol sociòleg que pot dir el que vulgui i la societat se'l creu. Ja és hora que el poble gitano tingui la seva pròpia veu. És el que estem demanant reiteradament: hem de ser als llocs on es prenen decisions que ens afecten directament. Als llibres de text de fa uns anys, la figura del gitano era de pobre o cantant i artista. I no hi havia res més. S'ha estereotipat la imatge del poble gitano al voltant d'un prejudici i hi ha molta diversitat dins del poble gitano. Fa més de 600 anys que som aquí, hem aportat moltíssim a la cultura catalana, però se'ns encasella en el cant, el ball, la pobresa i la marginació. Tot neix del desconeixement profund de la cultura i el poble gitano, perquè no tenim espais on debatre i influir. Mentre això passi, el poble gitano serà el que els grans altaveus mediàtics vulguin que sigui. Fa 30 anys que des de la FAGIC reivindiquem la diversitat i la riquesa cultural del poble gitano, però hi ha un sector interessat a tenir-nos exclosos i ha construït una imatge falsa i estereotipada de nosaltres.

“Hem aportat moltíssim a la cultura catalana, però se'ns encasella en el cant, el ball, la pobresa i la marginació”

A què et refereixes quan parles d'un sector interessat a mantenir-vos exclosos?
Estem farts que algunes administracions públiques facin servir una imatge interessada del que és el poble gitano per dir: "jo faig coses pel poble gitano i el poble gitano és això". Crec que ja és hora de tenir la revolució gitana, pacífica evidentment, i ser nosaltres els autors del nostre propi present i futur. Evidentment, els polítics són els qui prenen les decisions, però nosaltres hem de poder explicar les necessitats i realitats del poble gitano.

Teniu esperança que això passi aviat?
Si fos optimista i digués que sí, m'estaria enganyant a mi mateix. Si sóc realista, fa molts anys que patim el silenci. Massa temps. No crec que això canviï. Òrgans com el Consell Municipal del Poble Gitano, de l'Ajuntament de Barcelona, serveixen per a poc i són la més clara representació de la utilització del poble gitano. Molt hàbilment, han inclòs entitats gitanes i prenen decisions involucrant-les com si fossin les entitats qui les prenen, però són ells.