FOTOMOSTRA
Publicat el 19 de setembre 2020

Lourdes Prieto és auxiliar administrativa al CAP de La Forida de l’Hospitalet de Llobregat, a més de ser delegada de la CGT i formar part de Rebel·lió Atenció Primària. Tot i que va estudiar Biblioteconomia, Prieto porta treballant en la sanitat des de 1996. Al principi, combinava la seva feina d’auxiliar administrativa amb treballs com a bibliotecària, però més endavant va decidir dedicar-se totalment a la sanitat, que era on més sentia que podia ajudar.

En un moment en què l’Atenció Primària és troba en el punt de mira, pel gran volum de feina que ha de cobrir donada la situació de la Covid-19 i el poc reconeixement que reben, reflexionem sobre aquesta situació i d’altres assumptes amb Prieto.


Quan i per què decideixes unir-te al moviment sindical?
Al sindicat em vaig unir perquè veia que cada vegada estàvem més retallats i que la cosa no avançava. En teoria ja estàvem sortint de la crisi però que ningú no feia res per recuperar tots els drets que ens havien estat arrabassats. Ho vaig fer per ajudar els companys, ja que la sanitat sempre ha estat un món on a la gent li ha costat molt reivindicar els seus drets. Rebel·lió Atenció Primària va ser un moviment que va sortir el 2017 amb el manifest de Can Vidalet que va fer el doctor Francisco Alguacil. Ens vam anar unint ambulatoris, no sé si som ja 150, és un grup que lluita per l’atenció primària, per reivindicar el paper que ara més que mai s’està veient. És la primària la que està traient endavant el tema de la pandèmia.

Recentment, a més de vosaltres, entitats com Marea Blanca s’han sumat a un comunicat que sol·licita més inversió en atenció primària. Quina és la problemàtica i que reclameu? 
Si et mires el manifest de la vaga del novembre de fa dos anys, fèiem tot un seguit de demandes, i una d’elles era passar del 14-15% en què estavem aleshores del total del pressupost de sanitat al 25%, que és el que demana la Organització Mundial de la Salut (OMS), perquè anem ofegats. Estem en un sistema que és hospitalocentrista, tot va per als hospitals, però realment on es lliura la batalla és a l’Atenció Primària. Altres reivindicacions de l’atenció primària seria adaptar els professionals als cups de pacient, a la realitat socioeconòmica de cada ambulatori... Sobretot, recuperar tot el que ens havien tret, igualar el personal temporal amb els fixes, en tema drets hi ha coses que els temporals, encara que facin la mateixa feina, no se’ls retribueix econòmicament igual. Ara a la carrera professional ja li han començat a donar, però encara que da cosa per fer en aquest sentit.

Durant aquesta pandèmia, s’ha enaltit molts els hospitals i s’ha oblidat l’atenció primària?
Ara ja no tant. Si te n’adones, cada vegada més van sortint ambulatoris de tot arreu, a Madrid ja tenen prevista una vaga de l’atenció primària, perquè han vist que no ens en sortim. Perquè a sobre que estàvem retallats, ens ve la pandèmia. Hem de fer el que fèiem abans, i a més gestionar el coronavirus. Això no hi ha qui ho aguanti. Diuen que han contractat professionals, però a l’hora de la veritat el que estan contractant són professionals auxiliars administratius que estan fent a vegades feina que s’escapa una mica de l’administrativa i és més sanitària, i això no hauria de ser. Nosaltres el que necessitaríem més són professionals sanitaris. Això dels gestors Covid és una cosa que passarà com a Madrid, que se’ns escapa, ja no arriben.

Fan els gestors Covid, administratius, funcions que no els hi pertoquen?
Sí, els consells sanitaris. “És que tinc febre”... jo posaré una nota al metge dient que tens febre, però jo no et puc dir que et prenguis un Paracetamol, cosa que a vegades he sentit. Nosaltres no podem dir que prenguin una medicació sense saber si la persona en pot prendre. Tampoc no podem accedir al seu historial clínic, com és normal.


"A sobre que estàvem retallats, ens ve la pandèmia. Hem de fer el que fèiem abans, i a més gestionar el coronavirus"


Com has viscut, com a administrativa, la sobrecàrrega assistencial que suposa el coronavirus?
Amb molta angoixa. A nivell auxiliar administratiu molt malament, perquè veus que els metges tenen agendes súper carregades, i encara els hi has d’afegir més coses. Però tu veus, per la teva experiència, que això ho ha de valorar un metge de seguida, no tu. I veure que no acabes la feina. Ens hem dedicat gairebé tota l’estona (ara ja tornem a fer una mica el d’abans), a enviar baixes, faltes, partes de cobraments... I és clar, hi havia vegades que com som pocs, no et donava temps d’enviar-ho tot. I hi havia coses urgents i no et donava temps a fer-les. D’altra banda, el programa que tenim tampoc no és un programa amigable que permeti gestionar les coses com s’haurien de gestionar.

Com ha canviat la teva  forma de treballar i la de l’ambulatori amb la Covid-19?
El que ha canviat bàsicament és que gairebé tota l’atenció és no presencial, gairebé tot passa per l’agenda UAC, on van a parar tot el que es programa per Internet, el call center, la gent que demana consulta, la gent que demana cita prèvia... Nosaltres hem de distribuir totes les demandes dels pacients a nivell administratiu. Veus coses que, encara que la visita telefònica del metge et surti per demà passat, has de posar el mateix dia. Després et creues amb un doctor pel passadís i et diu “escolta, és que m’esteu posant...”, però tu creus que és que ho han de veure. És tot molt telefònic, molt via e-consulta a través de La Meva Salut (que això de veritat sí que ha estat una ajuda, encara que no tothom s’aclareixi molt amb la plataforma aquesta). 

Però es continuen fent visites presencials?
Si el metge veu que s’ha de veure la persona, ell mateix li reserva una hora a la seva agenda. I de la mateixa forma amb pediatria. Encara que hi ha coses que ja veus que et truquen per telèfon (a més d’això estic fent centraleta, ara gairebé tot és centraleta) i li dius que millor ha de venir, o si sol·licita urgències tu li dius que si creu que l’ha de veure un metge, que vingui. L'única agenda presencial és la d’urgències, i després els metges tenen petits forats per anar citant pacients. Però clar, els pacients cada cop més volen veure els seus metges, com és normal. 

A l’hora de respondre els pacients, com has après a generar un criteri de valoració?
Això són els anys de treballar. Vas agafant “soltura”. Si algú em truca i em diu que té un dolor al pit, el primer que faig és passar-li amb el metge d’urgències ràpidament i que el valori, perquè pot ser un infart. Això és una cosa que en teoria no hauríem de fer, perquè no som personal sanitari, això ho haurien de fer els metges.

Què ha passat amb els agraïments i aplaudiments de les vuit?
Sota el meu punt de vista i el de molta gent, això formava part de la propaganda de la pandèmia happy del govern. Deien molt “oh, sou herois...”. Però també van posar d’herois la  policia, i escolta, quina heroïcitat és aquesta? Si ni tan sols controlen la gent pel carrer perquè es posin la mascareta. Això era propaganda del govern, de combatre el virus “entre todos”. Potser els primers aplaudiments et semblaven guays, però ja després... Nosaltres el que volem és que la gent ens recolzi, que posin reclamacions quan veueD que nosaltres no arribem... Aquest mite de “lo paramos entre todos”... doncs no, ho parem els sanitaris, i ho pararem com puguem. No tindrem més, perquè no ens donaran més. I ara, durant el rebrot aquest, doncs malament, perquè ha coincidit que hi ha gent que està de vacances, i encara que posis més gent per controlar la Covid, segueixes estant escurat.

Et sents segura treballant?
Jo de fet estic retirada, perquè vaig patir un infart fa tres anys, i estic treballant des de dins. En una zona de "back office". Però hi ha companys administratius que estan fent cribatge, i jo no ho acabo de veure. Per què has d’exposar algú que en teoria no ha de tractar els malats de Covid?

Com us heu vist afectats per l’inici del curs escolar?
Algunes escoles bressol ja han hagut de tancar i fer PCR a nens. Han posat uns gestors Covid de pediatria, especials per gestionar les incidències que arribin de les escoles. A la Florida, de moment, tenim tres. Jo no sé si amb el temps hauran d’incorporar-ne més.


"Sota el meu punt de vista i el de molta gent, els aplaudiments de les vuit formaven part de la propaganda de la pandèmia 'happy' del govern"


Com preveus que serà l’arribada de l’hivern? Esteu preparats?
Si, preparats estem. Si més no, tenim EPIs, que és el més important, sota el meu punt de vista. Al menys podem estar protegits. Suposo que la grip no tindrà massa afectació, perquè la gent duu mascareta, que també et protegeix del virus de la grip. Toco fusta per a que la gent es vacuni igualment, perquè si es confien...

Creus que podem tornar al col·lapse sanitari? A Madrid la situació ja és complicada...
A Madrid passa com va passar al començament de la pandèmia. Madrid va a la seva, és puro “postureo”. Madrid s'hauria d’haver tancat al març, perquè va ser dels brots més grans. Però com havia de canviar la capital de l’Estat espanyol? Aquí passarà el mateix, demanaran ajuda i tancaran quan ja vegin que no poden més, quan són situacions que si es destinen recursos quan comencen, es poden pal·liar... Però aquí, com van com van... Continuarem amb els rebrots, s’aniran fent confinaments, no totals però si selectius, en ciutats i barris... Jo crec que anirà per aquí la cosa.

Es podrà tornar a parlar de “normalitat”?
Si, però això durarà. És l’efecte que em fa, i ho parlava amb unes amigues al poble aquest any,  “jo crec que l’any que ve ens tornem a veure amb mascareta”, i elles hi estaven d’acord. Si hem d’aconseguir que tothom estigui immunitzat mentre surt la vacuna... I no sabem res del “bitxo”, és el que hi ha.

Com a afectat el teu treball d’aquests últimes mesos de pandèmia a la teva vida personal? 
Bé, com que el meu marit i la meva filla gran estaven d’ERTO, es podien quedar amb la petita a casa, i jo vaig canviar l’horari a tardes, perquè em venia millor. En aquest sentit, era una mica impressionant sortir al carrer, sobretot els primers dies, i no veure ningú. I quan tornaves a la tarda a casa igual, no veies ningú i estaven totes les botigues tancades... era estrany. Al començament molta por, per si podia dur el virus a casa meva, a la meva sogra que viu a la mateixa escala, i a la que no vaig anar a veure ens dos mesos, ni al meu pare, que viu a Esplugues. Perquè em feia por. No sabies què passava i pensaves que només tocar alguna cosa ja et contagiaves, i et feia por. I quan arribaves a casa vinga a netejar-te les mans, dutxar-te de seguida, la roba...

I a la feina?
Veies companyes que queien malaltes, i deies “ostres, però si l’havia substituït al telèfon quan anava al lavabo, mare meva!”. O un noi que la seva mare ho havia agafat, i tu havies estat amb aquell noi a la hora de berenar... I això et generava molta por. Ara ja no tant, perquè se sap que no contamina tant en les superfícies com es pensava, ni al menjar, però aleshores, en aquells temps, només que estornudaves era una paranoia total. I això que jo m’ho vaig prendre amb calma: que sigui el que Déu vulgui. Però quan escoltaves companyes d’hospital dir que només entraven a la UCI els menors de 60 anys... et venies avall, quan senties aquestes coses. A vegades estava berenant amb les companyes i acabava plorant, perquè mai no m’hagués imaginat això. 

Va ser molt difícil... I està sent molt difícil
Ara mateix, a la gent se l’està atenent a l’ambulatori, amb molt d’esforç per part dels professionals, però se l’està atenent, encara que gairebé tot sigui telefònic. Però no es pot fer d’una altra manera. Ara mateix cap ambulatori es pot permetre el luxe d’obrir portes, i tothom cap A dins. Això no es pot fer, començaríem un altre cop amb la mateixa.
 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —