La crisi generada per la pandèmia podria arrossegar a 93.000 persones més a viure en una situació de pobresa a Catalunya. Segons un informe d'Oxfam Intermón, abans del coronavirus hi havia unes 990.000 persones en aquesta situació, mentre que, en l'etapa post-Covid, ja se superaria el milió de persones.

La nova pobresa suposaria un augment del 9,4 % i que, aproximadament, una de cada set persones a Catalunya sigui pobra. A tot l'Estat, els nous pobres serien més de 700.000, fins a arribar als 10,8 milions de persones en total. Les comunitats autònomes que registren un major increment percentual de la pobresa són les Balears, Castella i Lleó, Aragó i Catalunya.

En l'informe, Oxfam també estima que es podria "esborrar de cop" la reducció de la desigualtat aconseguida durant els últims quatre anys, ja que les persones amb ingressos menors perdrien, proporcionalment, vuit vegades més renda que les més riques. Abans de la Covid-19, un 13 % de la població catalana vivia en situació de pobresa, mentre que després dels efectes de la pandèmia el percentatge passaria a un 14,3 %. A tot l'Estat, era un 21,5 % i passaria a ser un 23,1 %.

En contrast, segons dades de l'organització, els 23 mil milionaris espanyols han vist augmentar el valor de la seva riquesa en 19.200 milions d'euros des de l'inici de l'estat d'alarma i fins a principis de juny.

A escala mundial, la Covid-19 podria incrementar en 500 milions el nombre de persones en la pobresa, una xifra que segons l'ONG exigeix compromisos dels estats donants, incloent-hi Espanya, "a una escala mai vista" per desenvolupar un pla mundial de salut pública i un altre de rescat econòmic universal.

Aquest estudi, doncs, se suma a d'altres publicats per UNICEF i Save the Children, en què ja advertien que a escala internacional la crisi de la Covid podia tenir uns efectes molt durs sobre la població, especialment a Europa i l'Àsia central podria augmentar fins a un 44 %. En concret, aquestes dues organitzacions afirmaven que 86 milions de nens arreu del món podrien entrar en situació de pobresa a conseqüència del coronavirus.

Migrants i dones

El document posa en relleu que en només 22 dies, 900.000 persones es van donar de baixa a la Seguretat Social a l'Estat per la paralització de l'activitat econòmica, amb especial afectació a sectors com la construcció o l'hostaleria en què el 73 % de persones correspon a grups de cotització baixos, amb major presència de dones, joves i perfils de baixa qualificació.

En el cas de la població migrant, avisa l'ONG, la seva taxa d'atur el 2020 podria quedar deu punts per sobre de la de les persones nascudes a Espanya i la probabilitat de perdre la feina segons les estimacions de l'organització és d'un 149 % sobre la població de nacionalitat espanyola. Oxfam Intermón també calcula que l'impacte de la covid-19 pot fer que una de cada tres persones per sota el llindar de la pobresa sigui una persona migrant.

? Sectores de la población como trabajadoras en situación precaria, población migrante o familias monomarentales se están viendo gravemente afectadas con la crisis de la #COVID19.

Ampliamos nuestra respuesta a través de organizaciones locales en España. https://t.co/tuPiQG08JF pic.twitter.com/hdwkkYPBen

— Oxfam Intermón (@OxfamIntermon) June 14, 2020

Davant d'això, l'entitat defensa un procés de regularització administrativa "ampli i extraordinari", que s'incrementi l'accés al permís de treball i residència i es garanteixi l'accés a l'ingrés mínim vital dels grups en situació més vulnerable, com sol·licitants d'asil o famílies amb nens i nenes, independentment de la seva situació administrativa.

Pel que fa a les dones, l'ONG recorda que de cada deu persones que reben salaris mínims interprofessionals, set són dones, i que gairebé la meitat (46,27 %) dels contractes signats per dones l'any passat van ser contractes parcials.

El problema de l'habitatge segueix actiu

En aquesta mateixa línia, Càritas de Barcelona informava també aquest dimarts que gairebé la meitat de les famílies ateses en els seus serveis durant el mes de maig tenien problemes per pagar l'habitatge. Aquestes dades, recollides per l'entitat en un informe propi, mostren que el 49,7 % d'aquestes famílies no disposa de diners suficients per pagar despeses de subministraments, el 42,9 % les de l'habitatge o l'allotjament, el 17,3 % van explicar que es veien obligats a mudar-se a un habitatge més assequible i el 14,1 % tenia algun tipus d'amenaça d'expulsió de l'habitatge.

? Aquestes són algunes de les dades de l'Acció Social de @caritasbcn d'aquest 2020:

✅ 10.477 llars ateses
✅ 80 punts de distribució de productes bàsics
✅ multipliquem x2 les ajudes en relloguer i x3 les d'aliments

Més dades a: https://t.co/u6Ftzet1JK#Anomés2metres ❤️ pic.twitter.com/cFEmcegVTc

— Càritas Barcelona (@caritasbcn) June 19, 2020

D'altra banda, l'informe revela que el confinament ha dificultat la convivència i la conciliació de la vida laboral i familiar, provocant un augment del 19 % dels conflictes i la impossibilitat de compatibilitzar la feina amb la cura d'infants i adolescents. Així, un 13 % de les llars ha hagut de renunciar a una feina per fer-se cura dels menors.

Una altra realitat és la bretxa digital, que afecta un 12 % de les llars, on no hi ha accés a internet. A més, un 35 % de les famílies no tenen habilitats per fer tràmits per aquesta via, mentre que en una de cada tres llars ha baixat el rendiment escolar.

Mesures per reduir la precarietat

Entre les mesures que reclama Oxfam, hi ha una demanda perquè les administracions públiques evitin la temporalitat i controlin les condicions de subcontractació, a més d'incrementar la inversió pública en el sector de les cures i incorporar les treballadores de la llar al règim general de seguretat social. L'organització també proposa mesures fiscals que calcula que suposarien uns ingressos d'almenys 10.000 milions d'euros addicionals.