Sobre una joventut que busca la seva veu - Diari de Barcelona
Sobre una joventut que busca la seva veu
El festival de cinema jove u22 democratitza l'accés a la cultura en una indústria que limita el pensament
La ciutat de Barcelona, en alguns dels seus nuclis més emblemàtics, viu un moment interessant d'ebullició cultural incipient, de la mà dels joves. Iniciatives com el festival de cinema jove u22 de la Fundació Joan Miró, i del qual acaba de concloure la seva cinquena edició, comencen a tenir una marcada autosuficiència. El certamen va orientat a recollir les propostes més suggestives en matèria de curtmetratges, i els exhibeix en un espai que també prioritza el contacte entre professionals del sector i algunes promeses de l'audiovisual, autòcton i internacional.
L'objectiu de les tertúlies setmanals i mensuals del Cafè Continental es basa a fomentar el diàleg íntegre entre els joves, oradors i oients, tot democratitzant l'accés a l'Ateneu barcelonès. Les temàtiques de les reunions versen sobre afers diversos, des de l'actualitat política fins a l'economia, passant per la desigualtat de gènere o l'explotació laboral. Aquestes manifestacions de l'opinió pública no són puntuals, o no haurien de ser-ho: esdevenen un magma que contradiu la idea de la cultura com a simple distracció rendible, la qual cosa descansa sobre una estructura estatal que prefereix el viure per produir que el fet de produir per viure. A l'esfera política, la qual defensa l'estatut d'una societat orgànica i lliurepensadora, aquesta circumstància reverbera amb insistència.
Per no anar més lluny, el passat dijous es va palesar que el "Dia de la Hispanitat" només serveix per apel·lar al tabú de la unitat indivisible de la nació. Prenen una irritant rellevància polítics, militars, reis i alts gerents que, recolzats en un arsenal mediàtic recursiu, vertical i mediocre, hegemonitzen unes idees patriòtiques que escombren qualsevol estima per la cultura o la idiosincràsia territorial.
En aquesta direcció, torna a brollar el mantra d'un país incapaç d'emancipar-se dels seus insuportables déjà-vus, i que acostuma a embolicar el llenguatge en formes sensacionalistes, com estudia Josep Casals al seu llibre Crónica Crítica. Les portades de la premsa que van documentar la jornada insistien a assenyalar "les millors imatges del 12-O," on s'exhibia, de manera mecànica, la llisor de les vestimentes i l'acolorit del desfilament. La hipervisibilitat d'allò inane corca tota voluntat que vetlli per una expressió del dissentiment, per tota idea singular no adscrita a maquinàries anèmiques de generació de la informació.
En un moment on el màrqueting, les xarxes socials i el dogma de la publicitat creativa han fagocitat qualsevol reducte de l'expressió particular, la ciutat de Barcelona resisteix proposant iniciatives que pretenen remeiar aquestes tendències. S'oscil·la llavors d'un model comunicatiu estancat, recolzat en l'ornament i el clixé, cap a una perspectiva que mostra la cura per la funció de la paraula pública i la preocupació per la integració social. L'imperatiu d'obediència davant un règim tecno-burocràtic es justifica per la confiança en el simbolisme d'unes institucions que falsegen la imatge constantment, i que converteixen el ciutadà en un peó subjecte a la conveniència, a allò que s'espera que faci i digui. No només això, sinó que, en una esfera més global, les caràtules dels diaris propicien un predomini d'una actualitat cansada de repetir-se.
És molt necessari que el ressò de les activitats del Cafè Continental o de l'u22, entre moltes altres, s'escampi per totes les parcel·les possibles, davant d'un període que tendeix a l'aglomeració, a l'homogeneïtat i a la centrificació. Amb projectes d'aquesta mena, l'individu té la possibilitat d'abandonar l'escepticisme i abocar-se a un teixit que, fora de refermar allò que ja donava per sabut, li obrirà els ulls per contemplar altres opcions que semblaven insòlites. Podríem estar parlant, sempre que existeixi una constància, una cohesió i un desig col·lectiu, de les portes cap a una nova Modernitat crítica i dissident.
