Casa-feina-casa: què suposa per a la salut la pèrdua del temps d'oci? - Diari de Barcelona
El toc de queda i el confinament perimetral ja són una realitat. Els bars i restaurants romanen tancats, els gimnasos se sumen a la llista i les activitats extraescolars també. En una societat com la catalana, les jornades laborals són llargues i la vida social es duu a terme, precisament, durant les hores incloses en el confinament temporal. Això ha provocat que per a moltes persones el dia a dia es basi en anar de casa a la feina i de la feina a casa, sense opció de fer aquelles activitats que permeten trencar la rutina. Això ha generat una resposta negativa i una sensació que reflecteix una imatge que fa dies que corre per les xarxes socials: La vida ara és com una presó.
En Estrecho pic.twitter.com/FAdwp6MCBK
— Arte y Anarquía (@ArteYAnarquia) May 1, 2018
Ésser humà, ésser social
Segons Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Pompeu Fabra, els éssers humans som modelables i ens adaptem a qualsevol circumstància per molt complicada que sigui. “Hi ha gent que viu a la presó durant molt de temps, és una experiència molt dura però s’adapten” l’exemple que utilitza és, casualment, amb el qual s’equipara la situació actual a través de les xarxes socials: "casa-curro-casa".
Tot i això, el catedràtic sosté al Diari de Barcelona que la limitació total de les activitats socials, extracurriculars i de mobilitat, no haurien de ser a llarg termini. “S’haurien d’adaptar espais de socialització híbrids, a l’àmbit domèstic i també en altres llocs, mantenint les normes bàsiques que evitin el descontrol de la pandèmia”. Feixa assegura que els entorns socials controlats poden funcionar: “si fins ara no s’ha aconseguit és perquè l’estat ha volgut controlar autoritàriament sense adonar-se que és la gent qui ha d’assumir per si mateixa aquest canvi temporal de les normes”, assenyala al Diari de Barcelona.
"Quan es barreja el descans, l'oci, la feina i l'educació, es dóna una espècie d’esquizofrènia per no poder separar espais i temps”
El contacte amb altres persones és una necessitat primària que ens fa humans. “Necessitem relacionar-nos i, si no podem fer-ho de la manera en què estem acostumats, hem de buscar compensacions”. El sociòleg insisteix en el fet que aquesta carència d’espais per sortir de la rutina “afecta la societat perquè la vida es reparteix entre el descans, l’oci, la feina i l’educació. I quan tot està barrejat es dona una espècie d’esquizofrènia per no poder separar espais i temps”. Per tant, en Carles insisteix que, per tal que puguem conviure amb el virus, cal reinventar-se i buscar alternatives “no aquest semiconfinament, això només és una solució a mitges que genera desigualtat”.
Aquestes restriccions no només afecten els qui acostumen a desenvolupar-se més en l’oci nocturn o a aquells a qui els agrada anar de bars, sinó també a les persones que fan altres activitats per trencar amb la seva rutina diària, ja sigui ioga, gimnàs, natació, dansa o música, entre els milions d’activitats i aficions que avui es veuen limitades.
Les persones adultes són les que habitualment aprofiten els horaris nocturns per fer aquelles activitats que els permeten desconnectar que ara, a més, han estat obligades a tancar. Un exemple és la dansa. La Martah Santillana és directora de l’escola de dansa M-Style Dance Center de Barcelona i ha hagut de tancar les portes de la seva escola després de l’anunci de les noves mesures de prevenció de la covid-19. Ja ho va haver de fer durant el confinament absolut, impartint les classes en format telemàtic.
A part dels costos econòmics i totes les complicacions que suposa per a la Martah com a autònoma i petita empresària, ha de fer front a un altre problema: la desinformació. Les escoles de dansa no saben a quin col·lectiu pertanyen i, per tant, no tenen clares quines són les mesures que s'han de complir.
“He trucat al 012, m’han derivat al Departament d’Ensenyament i, des d’Ensenyament, m’han derivat a Cultura on, de nou em deien de trucar al 012 ”
“He trucat al 012 per preguntar què havia de fer, m’han derivat al Departament d’Ensenyament perquè m’han dit que és on em donarien informació, i des d’Ensenyament m’han derivat a Cultura on, de nou em deien de trucar al 012 ”. Aquest laberint sense sortida és on es va trobar la Martah quan va intentar esbrinar quina havia de ser la seva hora de tancament durant el toc de queda. El mateix va passar a cada pas de la desescalada i la nova normalitat.
L’escola M-Style Dance Center pren la temperatura a l’entrada a tots els ballarins, desinfecta les sabates i ha dibuixat quadrats al terra de la sala de ball, un per cada alumne. Ballant-hi a dins, es mantenen les distàncies de seguretat. També ha tancat els vestuaris i posat a disposició mascaretes i gel desinfectant. Però, de nou, la Martah explica que aquestes mesures són les que ha pres ella seguint el sentit comú i basant-se en el que entre totes les escoles han decidit que era necessari. No ha rebut cap directriu concreta de l’aforament que pot tenir ni de com gestionar la seguretat.
Ara, amb el tancament anunciat, les mesures ja no són rellevants, però sí les sensacions i situacions dels alumnes. L’escola M-Style Dance Center ha tingut baixes i amb les classes virtuals se n’esperen més. “La sensació de por s’ha incrementat molt”, assegura la seva directora.
La Martah està en un grup de WhatsApp on hi ha més de 250 directius d’escoles de dansa de Catalunya, intenten donar-se suport, però la desesperació, incertesa i cansament són cada vegada més presents.
Captura de pantalla que mostra l'estat en el qual es troben els directius de les escoles de dansa de Catalunya.
Captura de pantalla que mostra l'estat en el qual es troben els directius de les escoles de dansa de Catalunya.
Captura de pantalla que mostra l'estat en el qual es troben els directius de les escoles de dansa de Catalunya.
Dins dels sectors infrarepresentats i afectats també per la pandèmia s’hi troben les acadèmies d’idiomes. És el cas de les escoles d’anglès Today School, dels barris de Sants i Clot de Barcelona. En el seu cas la pandèmia els ha obligat a impartir totes les classes en format virtual. “Quan es va declarar l’estat d’alarma al mes de març, vam haver de reorganitzar-nos ràpidament per continuar amb el curs de forma que no suposés un perjudici per als nostres alumnes” explica la Glòria Jiménez a Diari de Barcelona, cap de secretaria de l’escola del Clot.
“La informació arribava tard i era poc clara. Hem estat els grans oblidats de l’educació”
“Vam haver d’invertir moltes hores per mirar d’oferir el mateix servei: traspàs de feina presencial a teletreball, incorporar una plataforma de vídeo conferència, mantenir informats a pares i alumnes, gravar listenings d’ajuda i un canvi radical en la forma de funcionament, tant pedagògicament com a nivell administratiu”, assegura. Com a escola privada d’idiomes, en el seu cas han pogut trobar algunes directrius més concretes de funcionament a través de l’Organització Empresarial Catalana de la Formació (Catformació). Si bé des de l’escola expliquen que “la informació arribava tard i era poc clara”. De fet, consideren que “hem estat els grans oblidats de l’educació”.
I és que el sector “ha estat totalment ignorat i oblidat” i creuen necessari organitzar-se per “poder sol·licitar ajuts si volem tirar endavant. No és cap secret que ja hi ha hagut algunes acadèmies, grans i petites, que han hagut de tancar”, explica. El cop ha estat fort, en el seu cas pel que fa sobretot a les “noves inscripcions”. Segons explica la Glòria, això es deu a una “davallada d’ingressos econòmics de les famílies i a la preferència per les classes presencials. L’adaptació de l’educació en línia no és fàcil ni es troba al gust de tothom”.
Exemple de classe online de l'acadèmia Today School: Tony Owens i els seus alumnes practiquen l'ús de verbs modals de deducció amb un exercici de "drilling" i amb el divertit joc Baamboozle.
Des de l’acadèmia Today School se senten satisfets amb les mesures preses que els ha evitat fer front a quarantenes, confinaments de grup, i riscos de salut i transmeten estar “molt agraïts als nostres estudiants que confien en nosaltres i ens han donat suport”.
Com afecta el context que vivim a la salut mental de les persones?
Les conseqüències de la pandèmia a escala sanitària, econòmica i política han tingut un gran impacte al món. Però moltes vegades es deixa de banda la importància de la salut mental de les persones. La psicòloga Mònica Alujas explica que la “nova normalitat” no només perjudica les persones que patien trastorns abans de la pandèmia, que evidentment s’han agreujat, sinó a tota la societat. “Diversos estudis demostren que les taxes de depressió, estrès, ansietat i de suïcidis han augmentat a causa de la covid-19 i les seves conseqüències”, assenyala al Diari de Barcelona.
"Si tu a un ésser humà l’aïlles del món, creixerà mentalment la meitat del que hauria"
Això és una realitat, “així com ho és l’increment, no únicament dels trastorns, sinó també dels símptomes de la malaltia tristesa, por i desesperança”. El contacte amb els altres és vital. "Això està comprovat, si tu a un ésser humà l’aïlles del món, creixerà mentalment la meitat del que hauria”, destaca Alujas. “La falta de vida social normal afecta sobretot a les persones extravertides, que segueixen un estil de vida en constant socialització”.
La psicòloga ressalta que normalment creiem que l’augment de l’ansietat i l’estrès es deu al semiconfinament. Però generalitzar és un error, ja que depèn de cada persona. “L’aïllament social obligatori afecta alguns, però també n'alleuja d'altres. Hi ha personalitats més introvertides que ho passen malament a l’hora de relacionar-se amb els demés i el toc de queda és l’excusa perfecta”, assegura.
A molta gent, el fet de no poder sortir suposa una pressió menys, perquè “hi ha qui es veu superat per la por a contagiar-se del virus i en el moment que es pot fer vida mig normal, els provoca ansietat dir que no volen quedar”. Dir “no” sempre és difícil, però “ho és més quan un fet que abans es veia normal, com anar a fer unes cerveses al bar, ara et genera ansietat per la pandèmia; perquè aleshores et fa por que et tractin de paranoic, d’insípid o de desagradable”, destaca la psicòloga.
A més, al març, durant el primer confinament “ens va venir tot una mica de sobte i vam haver d’adaptar-nos a les mesures dia a dia. Però ara això ha canviat, la gent ja sap què l’espera estant confinat, com se sentirà i què poden fer per distreure’s” per això molts no tenen cap problema en tornar a estar-ho, o al contrari.
"Tant a Catalunya com a Espanya tenim una cultura molt social. Som físicament estrets i ens omple d’energia una abraçada i un petó"
Al seu torn, la incapacitat d’evadir la rutina en entorns comuns, fora de l’esfera domèstica i laboral, perjudica l’equilibri mental de moltes persones. “Cal buscar alternatives per gaudir d’aquest temps amb nosaltres mateixos i desconnectar de veritat, perquè tots ho necessitem”, expressa la Mònica. “Hi ha persones que s’han aficionat a altres coses: el ioga, la meditació, l’art. I encara que no és el mateix fer-ho sol a casa, hem de trobar una alternativa d’escapament”, afegeix.
És complex buscar alternatives i ens refugiem a través de les pantalles per poder tenir contacte amb els altres. Sobretot se’ns fa més difícil “tant a Catalunya com a Espanya perquè tenim una cultura molt social. Som físicament estrets i ens omple d’energia una abraçada i un petó”. Aleshores, hem de buscar altres vies per substituir-los.
La Mònica considera que si som capaços de suportar aquesta “nova normalitat, però canviant les mesures per la nostra salut mental i aguantant unes restriccions tan imponents durant molt més temps serà contraproduent".
