Matías Recalt (Buenos Aires, 14 de setembre de 2001) és un actor argentí que s'ha donat a conèixer pel seu paper en la nova pel·lícula de J. A. Bayona, La sociedad de la nieve. Basada en la història real del Vol 571 de la Força Uruguaiana, l'actor interpreta a un dels supervivents de l'avió que es va estavellar enmig de la serralada dels Andes el 1972, Roberto Canessa. El personatge és un dels membres de l'equip de rugbi que hi havia a l'avió, i un dels dos joves que, després de 72 dies a la neu, va caminar-ne 11 per trobar el rescat. Per aquesta interpretació, el jove actor està nominat a millor actor revelació en els Goya. Abans d'aquest projecte, Recalt havia format part de la sèrie Apache, la vida de Carlos Tévez, també de Netflix. 

Quins reptes emocionals i físics has hagut d'encarar a l'hora de realitzar el paper? 
Tots els reptes que et puguis imaginar. Van ser molts dies de rodatge: vam estar 141 dies a la muntanya. El set tècnic tenia moltes complicacions tant pels càmeres, pel so, pel director, com pels actors. Per a nosaltres físicament va ser molt complex perquè vam haver de fer una dieta molt dura, primer vam haver de pujar de pes per després baixar-ne. També va haver-hi molt compromís emocional: calia explicar una història purament emocional.

I com s'interpreta una història tan dura?
Rebíem consells d'una orientadora actoral, que ens va anar guiant per poder acostar-nos a aquest estat que crèiem que era el més pròxim al que ells havien viscut. Havíem d'indagar en les emocions de cadascú: vam fer molta feina col·lectiva, d'acompanyar-nos entre tot l'equip. Això va quedar plasmat: es veu com un grup funciona dins i fora del set. 

Vau tenir algun tipus de preparació especial de cara al rodatge?
Sí. Vam tenir dos mesos d'assajos a Barcelona i un mes d'assaig a Buenos Aires, en el qual es buscava primer entendre què va succeir en aquests 72 dies, com van ser els vincles o com va ser cada personatge, i després arribar a una emoció grupal. Òbviament cadascú amb les seves particularitats, però ens havíem de posar tots en el mateix lloc.

Amb quines dificultats us vau trobar a l'hora de rodar a la muntanya?
Vam fer molta feina física, exercicis d'actuació i vam practicar com treballar la respiració: la falta d'aire en l'alçada, el fred, el com parlar i transmetre des d'allà. A la muntanya és tot molt diferent, tant emocional com físicament. No s'havia de caure en una representació solemne, perquè la tragèdia ja hi era constantment; no calia pintar-la més fosca, sinó buscar diferents colors.

"Estàvem filmant amb fred, neu, cansament i menjant molt poc: tot això ajudava i era un gran factor per a l'actuació"

En la pel·lícula interpretes a Roberto Canessa, un dels supervivents de la tragèdia. Què vas fer per a poder acostar-te a la seva història i explicar-la?
Primer empatitzar amb la situació. Molt difícil no és perquè crec que qualsevol persona que veu aquesta història, ho pot fer. Em vaig documentar molt: llegir el llibre, veure entrevistes, xerrades, documents... Després vaig tenir la possibilitat de conèixer-lo personalment, entaular una relació i poder preguntar-li tot el que vaig voler.

Què li vas preguntar?
On tenia el seu cor i pensaments, a què s'aferrava, quin era el seu rol en l'equip. També vam poder conèixer a tots els supervivents i d'aquesta manera també el vaig veure interactuant directament en grup. Vaig conèixer a la seva família, i la seva dona, la Laura, que el coneix probablement més que ell a si mateix.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Roberto Canessa (@robertojcanessa)

Què et va ajudar a explicar de manera més fidel possible el que li va passar?
Vaig imaginar al Roberto d'aquella època, i al Roberto de la muntanya, un Roberto molt diferent del que vivia a Montevideo, quan el vaig conèixer.
A la muntanya estava l'instint de supervivència al màxim. Un personatge es dona també pels companys i per la generositat de la resta, entre tots ens vam ajudar. Van ser molts els factors que van elaborar el meu personatge. Vaig haver d'intentar entendre d'on surt la força per a després de 72 dies, sortir-ne a caminar 11 i trobar el rescat, i construir això al llarg de la pel·lícula perquè l'espectador ho vegi.

Com vas aconseguir posar-te en el cervell del teu personatge? 
Vaig intentar posar-me en la situació en què els supervivents estaven. Per sort, o per desgràcia, estàvem filmant amb fred i amb neu a la muntanya, cansament, i menjant molt poc: tot això ajudava i era un gran factor per a l'actuació. Estàs en el muntatge i sents fred i tristesa. És un estat més, que es troba i busca col·lectivament en els treballs d'assaig i en el viu del set. Però també hi juga molt l'imaginari: és molt difícil viure-ho tot de veritat perquè és una situació que un no pot portar a la part racional.

T'ha sorgit algun dilema moral a l'hora d'interpretar el paper?
No, dilema moral no. M'agrada el meu personatge, m'hi sento identificat. Moltes de les decisions que prenia en Roberto jo també les hagués pres. Òbviament ho estic dient aquí, assegut al sofà de casa meva, però vaig empatitzar molt amb ell en aquest sentit. És un personatge que em va caure molt bé. Era una mica convèncer-me que el que estava fent, ho estava fent bé. 

"Vaig intentar entendre d'on surt la força per a després de 72 dies, sortir-ne a caminar onze i trobar el rescat"

Què t'emportes d'aquest viatge i experiència?
M'emporto molt creixement, un munt d'amics nous i el valor de l'amistat. Vaig aprendre molt de cinema, d'actuació i em vaig conèixer més a mi mateix. Va ser un procés de molt canvi intern, de molta introspecció. Va ser també molt temps fora de casa, i els viatges sempre són transformadors. Per a tots va ser una experiència molt diferent i especial. 

Estàs nominat a millor actor revelació en els Goya. Què vas sentir quan vas rebre la notícia?
Una alegria enorme. És molt bonic que l'acadèmia reconegui la teva feina, amb això el premi ja està guanyat. Crec que és perquè em vaig esforçar moltíssim, vaig patir molt. Veure que està ben fet i que a la gent li commou em fa feliç. 

"Em sento identificat amb el meu personatge, moltes de les decisions que va prendre el Roberto, jo també les hauria pres".

Projectes de futur…?
Ara per ara estic gaudint d'això. Estic tranquil, veurem què passa.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Matías (@matiasrecalt)