Amb l'inici de la temporada d'estiu a la cantonada, alguns ajuntaments han plantejat la possibilitat que els socorristes afegeixin a les seves tasques el control de la distància social entre els usuaris. Alguns socorristes rebutgen la idea perquè consideren que compromet la seva funció principal: evitar que mori gent ofegada.  

El professor i assessor en salvament marítim i socorrisme, Ramsés Martí, ha expressat en un manifest que l'ús de professionals de salvament i socorrisme per al control de la distància social "repercutirà en la seva efectivitat evitant, detectant i actuant en els ofegaments". Insisteix que els socorristes no són "agents cívics, ni professionals de seguretat privada, ni molt menys auxiliars de policia". Per això, explica que qualsevol feina que no sigui evitar ofegaments i accidents greus disminueix l'eficàcia de la seva feina. 

Els socorristes NO han de fiscalitzar les normes referents a les activitats permeses ni distancia física. I encara menys quan es permeti el bany! @diaridtarragona @AjCalafell @noticiesCB @agenciaacn @Catinformacio https://t.co/TGyr7jxQ2c

— Ramsés Martí (@ramsesmb) May 11, 2020

En el cas dels ofegaments, el socorrista ha d'estar en contacte directe amb la víctima, sobretot la boca i el nas, cosa que comporta estar molt prop de qualsevol fluid o espiració. Per tant, aquesta atenció sanitària immediata "comporta un perill per al professional si no disposa dels equips de protecció individual adients". En cas de lesions menors, com ara ferides o picades de medusa, l'opció és millor, ja que es pot fer una valoració mantenint la distància, oferir consells de cura o derivar a centres sanitaris.

Pla general d'un dels llocs de vigilància que la Creu Roja té a la platja de l'Arrabassada de Tarragona, amb un socorrista vigilant, l'11 de juliol del 2017. Foto: ACN

Martí també assegura que avui dia els socorristes encara no saben de quin material de protecció disposaran, com l'hauran d'utilitzar, en quins casos i com empreses i ajuntaments vetllaran per la seva seguretat i la de les seves famílies. Ara bé, tenint en compte la dificultat dels sanitaris per aconseguir equips de protecció individual EPIs les darreres setmanes, cal pensar que la mateixa situació es traslladarà a l'entorn de treball de salvament marítim a les platges.

Davant la situació, l'expert en socorrisme dona alguns consells bàsics per als professionals, algunes en cas de manca de material de protecció per quan comencin a treballar: 

• Ulleres de sol i mascareta per a nas i boca quan s'interaccioni amb els usuaris

• Rentada de mans i/o la desinfecció amb gel hidroalcohòlic de manera usual durant el servei

• Protocol·litzar la valoració a distància de les lesions lleus, aquelles que no presenten cap risc per a la vida, funció o estètica de la persona. Oferir consell d'autocura i derivar, si escau, a un centre sanitari

• Ús de màscara de busseig i tub a l'hora de realitzar rescats al mar

• Garantir l'ús de material complet de protecció (guants, mascareta, pantalla i bata) en les intervencions greus.

La temporada de platges s’encara amb molts dubtes davant la #COVID19. L’expert en seguretat aquàtica @ramsesmb dona consells de com gestionar aquests espais des de @CanalBlau pic.twitter.com/uehkfiS6ZT

— La Xarxa Notícies (@xarxanoticies) May 7, 2020