Ja fa temps que Socunbohemio és un projecte sòlid i conegut, però ara ha tret el seu primer disc: Contes de les Quatre Estacions. Cançons plenes de tendresa i dubtes, com la vida mateixa. Entre classe i classe de física, l’Artur troba un moment per parlar-ne gaudint el sol de primera hora de la tarda a Zona Universitària.

Amor i desamor, tot el disc va d’això. És el teu motor?
En aquest àlbum sí, al final és el que mou els nostres cervells. Però en realitat parlo de la impossibilitat de donar forma a l’amor. Vull creure que no sempre serà així, perquè si no… què pesat. Ara que he acabat l’àlbum, penso que puc parlar de més coses i que no em quedaré encallat aquí. 

Ets molt enamoradís?
Carinyós diria. 

I ho passes molt malament amb una ruptura?
Sí. L’àlbum es basa en experiències que he viscut. No crec que sempre que em passen aquestes coses siguin així de tràgiques. També em mola el personatge de sadboy, exagero molt a les cançons.

Et deuen haver dit que ets molt jove per haver viscut tantes coses.
En alguna entrevista sí, m’han dit que no és possible que hagi viscut tot el que explico i la maduresa de les lletres... Doncs no ho sé, jo he anat fent. Potser en algun un moment de la meva vida pensaré que tenien raó, però ara considero que sé del que parlo.

T’has equivocat molt? Sembla que estiguem fent teràpia.
[Riem.] A la vida? Justament el disc va d’equivocar-se. De la impossibilitat de donar forma, i per tant, d’errors enllaçats. La primera cançó és un anunciament de tota la tragèdia que vindrà. Després començo a projectar certa positivitat i finalment tot s’entrebanca, no funciona res. 

(...)
Hi ha moltes cançons, les del final sobretot, com a El conte que mai s’acaba, que estan escrites des d’una perspectiva una mica tòxica i contradictòria. Va ser fet a posta, de dir, no vull que s’aguanti res per enlloc, que es vagi desfent. 

A la gent li agraden més les cançons del principi?
Això passa sempre. Tu fas uns temes i la gent es fa una idea de tu, però evidentment destrosses les expectatives. Hem experimentat i evolucionat una mica. És maco veure que la gent se'n recorda de les antigues, però per altra banda, ara tinc més coses a dir. 

Qui és la Júlia?
És algú. Potser té la llavor en una persona real i després pren forma dins un imaginari amb una personalitat nova. Em començo a inspirar amb algú, però després jo he creat un personatge i tota una personalitat que no ha de perquè ser tota d’aquella persona. 

És l’Adela de Manel?
No la vaig fer pensant en l’Adela de Manel, perquè jo vaig descobrir molt més tard tot l’imaginari que hi ha darrere i que anava apareixent al llarg del anys. Però sí, vaja, és com l’Adela. 

En qui t’inspires, dins la música catalana? 
Tinc referents i a partir d'aquí intento pensar cap on vull portar les coses. Manel, Pau Vallvé, La iaia, El Petit de Cal Eril, Antònia Font, Maria Jaume… uf...  molts més. 

Són molt diferents entre ells (i entre vosaltres) i a tots us fiquen al mateix sac de música catalana.
Això és terrible, una conseqüència que hem de patir de ser un país petit. De Manel trec la capacitat de pensar històries i mons en les lletres, però després trec un so d’una cançó de La iaia, una manera de fer directes del Pau Vallvé… Al final tens moltes inspiracions i agafes el que més t’agrada o et crida l’atenció o creus que millor pot encaixar amb el teu projecte. 

En un directe el Vallvé és bastant catxondo. Tu ets vergonyós?
Soc molt vergonyós. Si no tinc una estructura mental feta del concert, si no sé què passarà exactament en la propera hora, no puc parlar i em quedo clavat. 

Com has creat la performance del concert?
Inicialment era una idea molt més despullada, amb més errors, més patosa. Per aquesta gira però hem intentat pensar coses noves, i hi ha intervingut tothom en el procés. Entre concerts també hi ha canvis, perquè veus si una broma o una transició no han funcionat. Bé, bromes… entre cometes perquè la gent no és que es pixi de riure. 

Vas parlar poc a La Nau. 
Parlar lo mínim. Si parlo massa em lio, em perdo. Prefereixo parlar el mínim, saber el que he de dir, quan ho he de dir. I la resta de vegades ens amaguem rere els instruments i anem fent. 

Amb quina sensació vols que marxi el públic d’un concert teu? Jo vaig veure a algú plorant…
Em sap greu que la gent plori. Vull que la gent surti del concert sentint que ha valgut la pena, que han gaudit del temps, del directe i que han pogut estar còmodes a nivell d’espai i d’ambient. Tampoc crec que sigui un concert ni per ballar a saco ni per passar-t’ho super bé, sinó més per gaudir-lo amb tu mateix i amb els teus amics o la teva família. 

Socunbohemio va començar durant el confinament?
Abans. Ja havia fet coses, però més a nivell de xarxes socials i hi havia un col·lectiu molt petit de gent a qui els agradava. Era el meu passatemps i, en un cert punt, després del confinament, em vaig posar una mica més seriós. I va començar a funcionar. 

Amb quina cançó vas fer el canvi de xip?
La primera que ho va petar va ser Els nostres amants, la gent l’estava escoltant de veritat, i li agrada, i està a les playlists de la gent. Ostres. 

I feies més cançons amb l’article salat. 
Sí… [Riu]. 

Creus que convencen els teus arguments?
No crec que hagi de convèncer a ningú. Simplement, si algú està enfadat amb mi, que no ho estigui tant. No hi ha cap tipus de mala intenció i jo he salat perquè en un cert moment vaig decidir fer-ho. Puc tenir els meus motius i puc exposar-los 40.000 vegades, els motius són els que són. 

Quins?
Principalment és estètic, per decisió pròpia. Per altra banda, evidentment xoquen altres camins. Tinc família de Mallorca, estiuejava a la Costa Brava on hi ha cales que van amb l’article salat… tenia aquestes influències. I tot el món d’Antònia Font, que m’agrada molt com sona. Vaig provar-ho en algunes cançons i finalment em va agradar. No li vaig donar la importància que potser després algú li ha volgut donar. 

No has tingut cap problema o situació estranya?
No, però sí que se m’han demanat explicacions. Entenc que sobta, i que la gent pugi la cella una mica. 

T’han dit que és apropiació cultural?
L’altre dia m’ho van comentar, jo vull creure que no ho és. No vull semblar de les illes ni res semblant. Si a les meves cançons utilitzés vocabulari de les illes, paraules… però no ho he fet. Només l’article salat perquè m'agrada i m’ajuda en certs moments, vaig decidir doncs utilitzar-lo i jugar una mica amb la llengua. 

Has tocat a les illes aquest cap de setmana!
No m’han dit res. Em van portar a la ràdio a fer una entrevista i m’ho van preguntar i ho vaig explicar i ja està. Ningú em va fotre un cop de puny. 

Va significar sortir de Catalunya per primer cop? 
Sí, molt divertit. Ens ho vam passat molt bé. Va ser tota una experiència, i acabem de començar gira i va ser una mica… agafar un avió, un vaixell… hòstia! El concert dura una hora, i vam moure-ho tot per una hora. És impressionant. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Socunbohemio (@socunbohemio)

Has rebut hate? 
No m’ha passat res greu la veritat, estic molt agraït. Intento no donar-li molta importància. Evidentment alguna vegada m’he trobat que algú m’ha insultat pel meu nom, ho trobo totalment justificat si tens un odi cap a la gent que es considera bohemia, jo en algun moment de la meva adolescència vaig pensar que era un molt bon nom i me’l vaig ficar. 

Com gestiones les xarxes?
A vegades trobes gent que es pren masses confiances amb tu, i costa una mica parlar amb ells, perquè t’arriben missatges molt íntims o raros, i fa una mica de mandra. Però és el que toca i a mi també m'agrada gestionar les meves pròpies xarxes, mentre pugui. 

T’han tirat la canya per ser famoset?
En persona no, però potser perquè soc un empanat. A xarxes n’estic segur que alguna vegada ha passat algo, però jo ho tallo molt ràpid. Potser algú m’ha dit “m’agrades molt” i alguna vegada m’han dit de prendre algo, però jo faig com que no estic entenent què està passant i ho tallo d’arrel. 

I pel carrer et coneixen? Com ho portes?
Fatal. Se’t queda una persona mirant fixament i penso “tinc un moc a la cara?”. Llavors hi ha 40.000 teories i fins que no et diuen alguna cosa és com “ah vale, em coneix de la música”.

Què tal l’endogàmia de l’star system català?
El mundillo de la música catalana és molt tancat, un monopoli molt concret i un circuit molt petit. Quin pal. Hi ha poques persones que decideixen com funcionen.

Però també és més fàcil fer col·labos. 
Quan m’agraden els projectes ve molt de gust, però a mi em costa molt col·laborar. Soc molt meu i els temes els faig molt amb mi sol. I em costa una mica donar part del meu bocata a un altre. He fet col·laboracions amb gent, però en general eren temes dels altres. 

Fins quan tens pensat fer gira?
Infinit, anem sumant concerts. Ara reactualitzarem cartell i treurem molts més concerts i de cara a l’estiu més. Va per llarg. 

Però segueixes composant?
Jo vaig fent en paral·lel, no és incompatible. Estem fent gira i jo vaig fent les meves cançons. Però ara amb la gira toca fer tots els llocs que puguem i passar-nos-ho molt bé.