Dilluns es va celebrar el 25è aniversari de Softcatalà, l’associació sense ànim de lucre que va néixer l’any 1998 amb la intenció de millorar la presència del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. De fet, Softcatalà va arrencar amb l’objectiu de traduir un navegador d’internet (Netscape), però d'aleshores ençà no s'ha aturat mai.

En aquests 25 anys ha traduït exitosament diverses eines tecnològiques d'ús diari com el paquet ofimàtic OpenOffice.org o el cercador de Google, però també ha generat recursos lingüístics molt utilitzats com el corrector ortogràfic (avui dia l’estàndard en català per tots els programes lliures) o diversos diccionaris.

Parlem amb Xavi Ivars, actual president de Softcatalà, per revisar aquests 25 anys de l'entitat i per parlar de present i de futur.

Quin balanç feu d’aquest primer quart de segle?
El panorama ha canviat molt des d'aquell 1998. Al principi la major part de la feina va ser la traducció d'aplicacions. Era un moment on la gent utilitzava molt més els ordinadors d'escriptori i la manera de viure en català era tenint les aplicacions en català. En aquell moment ni Windows ni Mac existien en català i tampoc no teníem cap versió de navegador en català. Va ser llavors quan va sorgir la idea de traduir el Netscape. Si ho comparem amb ara, les grans empreses sí que fan una clara aposta pel català: tant Windows com Mac estan traduïts. Android i iOS també tenen integrat el català i parlem de dispositius mòbils que són, al cap i a la fi, els que més s'usen. És per això que a poc a poc el focus de softcatalà ha anat canviant des de la traducció de programes a, cada cop més, oferir serveis de llengua: traductor, corrector, diccionari i eines d'aquest estil.

Mirant la trajectòria que porteu fins ara com a promotors de la llengua en l’àmbit digital, quin ha estat el projecte més destacat?
Jo en destacaria dos. El primer és el traductor, que en el seu moment va permetre posar a l'abast de la gent un sistema de traducció automàtica que durant molt de temps ha estat el millor en llengua catalana. I el segon i que des de fa molts anys és la joia de la corona: corrector. És un corrector ortogràfic, gramatical i d'estil que no només no té res a envejar als d'altres llengües, sinó que hi ha moltes llengües que l’envegen. Les persones que hi treballen, sobretot el Jaume Ortolà, que és qui lidera el projecte, ha fet una feina excel·lent i ni castellà, ni francès, ni anglès, ni alemany tenen correctors que arribin a l'alçada del que tenim en català. Sens dubte és el millor servei que s'ha pogut fer a la llengua catalana.

Softcatalà prepara una sèrie d'actes per tot el territori... Què ens en pots dir? 
El que volem és celebrar els 25 anys amb tota la gent que ha participat en el projecte, perquè aquest és un projecte totalment basat en el voluntariat  en què hi ha participat moltíssima gent dedicant temps i esforç per millorar la presència del català en l'àmbit digital. Farem presentacions públiques a diferents llocs del territori catalanoparlant per agrair a la gent la feina que ha fet i també per parlar sobre com encarem el futur.

Heu recalcat molt la frase “mirant cap al futur” per aquest 25è aniversari. Hi ha algun projecte que tingueu al cap que vulgueu compartir amb nosaltres?
Ara mateix estem experimentant molt amb les tecnologies de les llengües utilitzant xarxes neuronals. Si bé no tenim encara cap projecte específic pensat, el que tenim clar és que volem posar-hi molts més recursos. Hi ha moltíssimes novetats cada setmana i el que volem és assegurar-nos que no ens agafa  a contrapeu. Volem invertir una mica dels recursos econòmics que disposem per tenir ordinadors que siguin capaços d'executar xarxes neuronals sense problema. Aquest serà el nostre focus els pròxims mesos.

Quins reptes us plantegen les intel·ligències artificials?
Com totes les tecnologies que apareixen són, d'entrada, una gran oportunitat. Si bé és cert que tenen riscos associats, el que hem de fer és potenciar-les. Com a riscos em refereixo al fet que, cada vegada que apareix una tecnologia nova, es corre el risc que només es faci en les llengües grans i com que malauradament la nostra no ho és, ens hem d'assegurar que no perdem el tren. En casos d'intel·ligències artificials com Chat GPT ens volem assegurar que estiguin en català. Justament per l'aparició d'aquestes tecnologies i amb l'objectiu de no quedar-nos enrere, recentment hem treballat en un sistema de transcripció per a subtitular vídeos i extreure text d'àudios, hem treballat en generadors de resums, etc.

Sou optimistes pel que fa a la presència de la llengua catalana en l’àmbit digital?
Hi ha riscos, és evident, hi ha molta feina a fer, però si alguna cosa ens ha demostrat l’experiència fins ara és que des del voluntariat, des de la societat civil, es pot fer molta feina. Està clar que cada vegada el món tecnològic està centrat en les grans corporacions nord-americanes i és per això també que se’ls ha de demanar als governs que facin una aposta molt clara. Però el que nosaltres pensem és que des de la societat civil es pot fer feina, es poden millorar moltes coses, i mentre hi hagi gent disposada a treballar per la llengua, la llengua tindrà bones oportunitats en el món digital. 

Un missatge final pels nostres lectors?
Volem agrair a tota la gent que ha fet possible aquests 25 anys, a tota la gent que ha treballat, a centenars d'agents amb qui hem col·laborat puntualment... Sense ells avui no seríem aquí, i sobretot a les persones que cada dia fan ús de les eines que posem a disposició, ja que sense el seu feedback i sense la seva constant ajuda tot això tampoc no tindria sentit.