Controladora aèria
Publicat el 21 de setembre 2020

Si la feina de la Susana Romero es defineix per alguna cosa, és perquè és totalment imprevisible. 365 dies a l'any, 24 hores al dia, però sempre amb la incògnita de saber quina situació trobarà quan arribi a la torre de control. Romero fa 22 anys que és controladora aèria, una professió històricament dominada per homes. Actualment treballa a Santiago de Compostela (Galícia) i és una de les 12 dones dels 35 treballadors que es troba controlant aquesta zona.

El seu dia a dia es mou a un ritme frenètic. El primer que fa és un checking inicial sobre la situació aèria de la jornada. "A Catalunya hi ha molts paracaigudistes, per exemple", explica. Pot ser que aquell dia hi hagi previst exercicis militars, drons o que alguna de les ajudes amb les quals treballa el centre de control estigui fora de servei. És imprescindible que conegui les peculiaritats de l'entorn. Una vegada assabentada de la situació es dirigeix a la torre de control o a la de radar, indistintament, segons li toqui. Un cop allà, els companys li expliquen quins avions tenen connectats a la freqüència, les singularitats i la situació real: "Només quan estàs segura que has entès com està el trànsit en aquell moment, et pots fer càrrec del servei".

Aquest procediment, que va seguit d'una jornada sotmesa a força estrès, la pressió i una gran responsabilitat, es divideix en tres horaris que es van rellevant: de 7:30h del matí fins a les 14:45h; de 14:45h fins les 22h i de les 22h fins les 7:30 h del matí. En aquest cas la conciliació familiar és complicada. "És difícil compaginar la vida laboral amb la familiar: aniversaris, qüestions d'escola, vacances infantils o Nadal... de vegades has de treballar", explica.

Companya de la Susana Romero

Què la va portar a escollir aquesta professió? No va ser un somni des de ben petita, o una tradició familiar, ni tan sols un interès pròpiament en l'aviació. Tot el contrari: Romero explica que la va conèixer "per sorpresa", ja que aleshores estudiava Filologia i Antropologia. "Coneixia una noia que marxava als Estats Units a fer un postgrau per ser controladora aèria i m'ho va comentar. La veritat és que em sonava a xinès perquè no tenia res a veure amb el que aleshores volia fer amb la meva vida professional".

Així i tot, Romero va començar a investigar de què tractava aquesta professió. "Sobretot demanaven un nivell alt d'anglès, competències psicològiques, coneixements bàsics de matemàtiques i física", remarca. Malgrat aquest interès inicial, la futura controladora aèria no va tornar a pensar-hi més fins que va acabar la carrera, quan va recordar aquesta possibilitat. "Hi havia una convocatòria oberta, i com que no perdia res vaig decidir presentar-me una mica a l'atzar. I vaig aprovar": 18 mesos a Madrid -el temps que durava la formació-, quatre anys a la torre de control de Barcelona i al centre de control radar de Gavà, i, finalment, va poder accedir a una plaça a Galícia, la seva terra.

Companya de la Susana Romero

Romero considera que és una professió amb poques dones, no s'ho pensa dues vegades: "Sí clarament, l'aviació és encara molt masculina, no només el control, sinó també els pilots". Associa aquest fet a diferents factors. En primer lloc a "l'herència militar", ja que en els seus inicis va ser un cos adscrit al Ministeri de Defensa. En segon lloc, explica a Diari de Barcelona que anteriorment hi havia el dogma que les ciències són pels homes i les lletres per dones, "per això es presentaven menys dones", explica. "Però és absolutament fals, que siguem millors o pitjors que els homes en ciències o lletres, està més que demostrat". A més, Romero considera que les proves de selecció per ser controladora no depenen dels estudis previs que s'hagin cursat, sinó de determinades habilitats, com la visió espacial o la resistència a la fatiga.


"Anteriorment hi havia el dogma que les ciències són pels homes i les lletres per dones, per això es presentaven menys dones"


La masculinització d'aquest sector porta que, de vegades, les dones que en formen part pateixin un tracte desigual dins l'entorn laboral. Romero afirma que s'ha sentit discriminada moltes vegades, "però és quelcom que no els agrada gens als meus companys homes que digui perquè objectivament tenim les mateixes responsabilitats, la mateixa feina i el mateix salari". No obstant això, percep certes actituds o comentaris: "Això que anomenen micromasclisme, però per mi són masclismes com una casa. No dic que sempre sigui intencionat, però de vegades fins i tot ho notes donant una instrucció per freqüència a pilots, sembla com que tinguem menys autoritat a l'hora de dictar les instruccions". 

"Avui en dia som un terç les dones que estem al control aeri i la veritat és que estem preocupades que això no estigui canviant amb el temps", sosté Romero. Explica que tant ella com les seves companyes demanen reiteradament a l'empresa que faci alguna campanya de foment per tal que la professió es conegui entre les dones o inclús les nenes en edat escolar, "ja que és una professió que no té gènere". 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —