GU
Per Joana Girona i Abril Ballesteros
Publicat el 31 de març 2021

"Passen, ens paren i ens registren contínuament". Aquesta és la realitat d'en Bilal Kamboua, un noi de divuit anys que porta tota la vida vivint a Torre Baró amb els seus pares, d'origen marroquí. Les aturades i els registres policials sense cap motiu evident s'han convertit en una situació freqüent en el seu dia a dia i ha hagut d'aprendre a acceptar-les amb resignació.

El 26 de gener al vespre, la Guàrdia Urbana el va sancionar per haver escopit al carrer, tot i que ell ho nega rotundament perquè en el moment dels fets portava la mascareta posada. El mateix guàrdia que el va multar ja l'havia aturat i registrat al matí.

"Normalment ens diuen ‘¡Tú, contra la pared! ¡Que te calles!’. I quan li vaig demanar si em podia registrar en un portal, perquè per la zona hi havia amics de la família i gent coneguda, em va dir que no". En Bilal explica que la resposta de la Urbana quan demana perquè l’aturen sempre és la mateixa: "Són comprovacions”.

 

Quan l'aparença és un motiu

L'organització SOS Racisme defineix aquest tipus d’aturades com a identificació per perfil racial o ètnic. És una pràctica molt comuna i normalitzada entre els cossos policials que consisteix a triar les persones a qui s'identificarà no en funció de les seves accions, sinó de la seva ètnia o trets físics. No hi ha dades oficials que recullin aquestes parades i moltes vegades les mateixes víctimes no són conscients que són "una manifestació de racisme", explica SOS Racisme.

L’any 2016, SOS Racisme va engegar la campanya ‘Pareu de Parar-me’ en constatar que més del 40% de les denúncies per abusos policials que arribaven l’entitat, començaven amb una identificació per perfil racial. L’informe anual de 2020 de l’entitat apunta que, durant l’estat d’alarma, les demandes rebudes per agressions i abusos dels cossos de seguretat pública van augmentar i el 74% dels casos van ser identificacions per perfil racial.

L’últim informe de la campanya, publicat el 2019, mostra que aquesta conducta policial està molt estesa, i no es tracta de casos aïllats. El 45% de les persones d'aspecte no caucàsic entrevistades van declarar haver estat aturades per la policia en els últims dos anys. El biaix ètnic s'evidencia clarament en veure que tan sols el 6% de les persones blanques enquestades havien estat identificades.

 


Les conseqüències de les aturades i registres per perfil racial van molt més enllà de la identificació en si: “A part de vulnerar la integritat física i psicològica de la víctima, contribueixen i legitimen l'estigma social de criminalitat que encara afecta la majoria de col·lectius racialitzats i migrats”, denuncia SOS Racisme.

Els casos de l'Osama i la Tigist

En l'últim any, han aturat i registrat l’Osama cinc vegades; les aturades per perfil racial formen part del seu dia a dia.


La Tigist es va trobar per primera vegada en una situació similar en sortir dels ferrocarrils: de tot un tren ple, només van aturar a les dues persones racialitzades.


Llei “mordassa”, llei d’estrangeria i manca de cens racial: la impossibilitat de demostrar el racisme

Segons la llei de protecció de la seguretat ciutadana o ‘llei mordassa’, els agents només poden dur a terme una identificació policial “quan hi ha indicis que algú ha pogut participar en la comissió d’una infracció” o “per a la prevenció d’un delicte, sempre que hi hagi circumstàncies concurrents i que sigui raonable i necessari”. Des de SOS Racisme denuncien que la llei és molt poc específica: “Què és un indici o una sospita raonable? Jurídicament, és molt difícil demostrar que un policia ha infringit la llei”.


D’altra banda, el control migratori permet identificar persones en situació administrativa irregular, tot i que Kaire Ba Dejuan, tècnica de la campanya ‘Pareu de parar-me’, apunta que “és impossible reconèixer una persona sense papers només per la seva aparença”. Sense el cens racial, a més, no es pot demostrar el biaix ètnic de les identificacions.

La identificació per perfil racial està prohibida a les lleis que regulen el funcionament dels cossos policials a Catalunya i es considera una falta molt greu tota “discriminació per raça, religió, lloc de naixement o qualsevol altra circumstància personal”. Tot i això, segons l’informe anual de SOS Racisme, dels 571 casos de racisme policial recollits des de 1999, només se n’han condemnat quatre.

 


La policia nega rotundament les acusacions de racisme

Tot i que l’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP), que depèn de la Generalitat de Catalunya, reconeix que les identificacions per perfil racial son “habituals” i “vulneren drets humans i l’ordenament jurídic”, tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana de Barcelona ho han negat en declaracions al Diari de Barcelona.

Agents de la GU de Barcelona vigilant al metro. Font: ACN

La Guàrdia Urbana de Badalona no ha volgut declarar sobre aquesta qüestió. Bàrbara Soler, cap de premsa de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, afirma que “la Guàrdia Urbana no fa identificacions per perfil racial, tot i que l’informe demostri el contrari”. 

El passat juny, Eduard Sallent, cap dels Mossos d’Esquadra, va reconèixer en una entrevista a TV3 que existia “biaix ètnic” en les identificacions policials i que es tractava d’un “problema universal”. Ara, el Departament d’Interior, que ha respost per correu les preguntes del Diari, justifica que Sallent es referia a les conclusions d’un estudi d’abast europeu fet el 2007 en què els Mossos van participar, encara que al programa no se’n fes referència. El cos de policia ha reconegut que, des de llavors, “no s’ha fet cap informe més de les mateixes característiques”.

Reticència a implementar les propostes de reforma

Fa anys que entitats com ara SOS Racisme o El Defensor del Poble proposen mesures per reformar el funcionament dels cossos policials. Fins i tot l’ODCP, que depèn de la Generalitat, ha elaborat un extens informe amb un seguit de propostes a implementar.

Les dues principals demandes són reconèixer les pràctiques i elaborar dades en termes d’ètnia per part dels mateixos cossos. Una altra és la implementació de formularis per justificar cada identificació i registre, de manera que l’agent hagi d’indicar el motiu, l’ètnia i resultat de la identificació o registre.

SOS Racisme s’ha reunit amb diversos ajuntaments catalans per implementar l’ús de formularis, però els cossos policials locals s’hi han negat. A Espanya, la Policia Local de Fuenlabrada (Comunitat de Madrid) és l’única que els fa servir.


L’entitat també reclama que es facilitin eines de denúncia, a través de l’entrega d’un comprovant després de cada identificació, on constin les dades de l’agent. L’ODCP insta a prohibir explícitament les identificacions racials i a delimitar el concepte “indici” i “sospita raonable” de la Llei de Protecció Ciutadana.

Conviure amb la criminalització

L'Agustín Sánchez i l'Israel Soto són dos joves gitanos del barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs. Fa uns mesos, es va viralitzar una piulada seva en què denuncia-ven que un restaurant no els va voler atendre, tot i tenir reserva prèvia, a no ser que paguessin abans de dinar. "Hem tingut problemes amb gent com vosaltres abans", els van dir, i ells puntualitzen: "gent com nosaltres vol dir gitanos".
 


Davant la negativa del restaurant de donar-los un full de reclamació, van trucar els Mossos. Quan van arribar, aquests els van dir que l'establiment no tenia obligació de donar-los el full i que el descarreguessin d'Internet. Escenes com aquestes en què se'ls criminalitza pel sol fet de ser gitanos són una realitat amb què es topen en el seu dia a dia.


Actualment, SOS Racisme està treballant en l’elaboració d’un nou informe conjunt amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Quatre anys després d’engegar ‘Pareu de Parar-me’, celebren haver posat el problema sobre la taula, però lamenten la “poca predisposició de les administracions; veiem que no hi ha cap intenció de castigar aquest racisme”, conclouen. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —