Sónar+D: la reinvenció del festival en format híbrid - Diari de Barcelona
Avui arrenca el Sónar+D, una versió transformada en format virtual i presencial del reconegut festival de música electrònica de Barcelona. L’edició, que se celebra durant els dies 18 i 19, comptarà amb més de 70 artistes i ponents paradigmàtics de la creativitat local. El festival es retransmetrà en directe des del seu web en dos canals d’streaming i amb continguts exclusius sota demanda. Aquest visionat serà gratuït amb previ registre al web oficial.
Dins el programa de conferències i presentacions destaquen les temàtiques de conscienciació mediambiental i les relacions entre art i ciència. En aquest sentit, cal destacar la col·laboració especial de l’artista visual Alba G. Corral i el pianista Carles Viarnès, que actuaran en streaming divendres al migdia a l’espai IDEAL Barcelona (Poblenou) en format audiovisual immersiu. A més a més, Corral serà ponent en un workshop sobre les experiències creatives en espai de distància social i les noves narratives en les que els artistes es troben, com el metavers, el 3D o el criptoart. Malgrat un cert bloqueig artístic durant la quarantena, “no he tingut un bloqueig digital, al revés, ha estat un confinament molt actiu en aquest sentit”, assegura Corral.
Claudio Puntin & Alba G. Corral @ Multiphonics Festival 2017 Highlights 3 min from Alba G. Corral on Vimeo.
Per altra banda, l'oferta online es compagina amb activitats en viu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb aforaments limitats, així com 12 hores de dj sets retransmesos des de Torre d’Alta Mar en associació amb dublab BCN. Un dels grups integrants d'aquest dj set és Anti Drone Squad, format per Joaquim Gamero i Jota Cassone, que actuarà dissabte al migdia. El passat 17 de juliol van treure un vídeo-EP, Pax Digitalis, que es va presentar en format digital tenint en compte la situació actual.
Tot i admetre que el Sónar és una bona plataforma per donar-se a conèixer i que s'ha d'aprofitar, Anti Drone Squad assegura que "seguirant sent els mateixos" un cop passi, i que, tal i com esmenta Cassone, "a nivell currículum el Sónar està molt guay, però em mou la comunitat de gent que vol crear i vol ser allà aportant", sempre des de la passió.
Adaptar-se als nous temps
El format en línia presenta oportunitats alhora que pèrdues. Alba G. Corral veu les dues cares de la moneda, en què “al fer-ho en streaming es podrà visualitzar a més llocs i el públic pot ser força variat”, però apunta “no tens el contacte amb el públic, fer-ho gravat no és el mateix que en directe”.
Ella, acostumada a fer directes en temps real, creu que “la part creativa és un procés molt solitari, i crec que com a tal afecta i necessita d’un procés col·lectiu, aquesta catarsi de viure-ho”. Per això el públic és essencial. A més de ser “el que fa possible que existeixin els esdeveniments, el que paga”.
Anti Drone Squad opina que, tot i que l'streaming permet molta més visibilitat, es perd la connexió amb el públic: "Canvia molt el nostre discurs amb la música i el que fem condicionats pel format", esmenta Jota Cassone, "la música de ball o electrònica està pensada per gent, per ballar... Es crea un diàleg amb el públic, hi ha un fluxe d'informació que es va intercanviant", afegeix.
Per altra banda, artistes com Neus Abellan (nara is neus), actuaran en presència d’un públic reduït. A més de la seva actuació en directe de dissabte, l'artista electrònica presenta "day 3", una performance gravada amb els audiovisuals de Sasha Smirnova i la ballarina Ariadna Clapés.
“Et veu més gent i estas menys nerviosa”, diu Abellan, “però no és ni de lluny veure quelcom en mateix en directe que en streaming”. Part del seu concert es basa en recrear un cinema, una cosa immersiva. “Fa molt escoltar-ho en un teatre, amb un bon equip de so, a les fosques...”, afegeix l'artista.
Nara is neus havia de participar en el Sónar 2020, que es va cancel·lar degut a la covid-19. Ara, assegura que aquesta actuació “és totalment diferent al que he fet fins ara. Ho agafo amb bastants més nervis que els anterior... però no deixa de ser falta de pràctica”. De fet, les seves entrades -com la majoria de la de tots els concerts- es van esgotar en gairebé tres minuts, fet que Abellan llegeix com “una bogeria” i assegura que encara està una mica en xoc.
Crisi en el sistema
Per els artistes i els treballadors del món cultural i de les esdeveniments, el confinament i posterior desescalada ha suposat una davallada important. Alba G. Corral esmenta que ens trobem en un moment de gran crisi, i que “els festivals no estan sortint rentables”. Per això, fa una crida a seguir les mobilitzacions que s’estan produint aquests dies per tot el territori espanyol, i apunta que s’afegirà a la campanya Alerta Roja, artistes, famílies, sectors que depenen de que es facin esdeveniments, i que “ara mateix podem sentir-nos una mica apartats, per això és tan important personar-se”, apunta Corral.
Ara mateix, en un moment de necessitat, “l’èxit és poder fer-ho, i ja està. S’ha d’agrair les persones que han pensat en fer-ho... Però ens trobem en uns aforaments que no compensa”, denuncia Alba G. Corral. Amb un terç de la capacitat, la situació és difícil. Així i tot, en un moment en què l’artista torna a arrencar i desoxidar-se, es troba “amb ganes de tornar a actuar en directe, encara que sigui en aquest format, perquè també ho trobava a faltar. És com un psicòleg, em va bé”.
D’això se’n desprèn una altra problemàtica, que és el debat sobre la desvalorització de la cultura a l’estat espanyol, on “la cultura no és essencial i denota les poques taules que tenim en donar suport a la cultura i als esdeveniments culturals en directe”, assenyala Corral, i afegeix que “si no tenim un marc de recolzament, que ja ens costava aconseguir abans -fent visible que la cultura és un ofici-, ara es ressent molt més”.
Amb això coincideix nara is neus: “la cultura i l’art és el que mou tot, i s’està fent poc per ajudar-la. Tot s’està bastant en diners i ja està. Suposo que la gent no està acostumada a pagar per la cultura, perquè es pensa que els artistes vivim de l’aire”. Abellan aposta per una cultura accessible i gratuïta pel públic, però una valoració dels artistes com a treballadors que no han de quedar-se en segon pla, i pagar-los com a tal, a la fi, que s’inverteixi en cultura.
"En aquests moments és quan es veuen les prioritats de l'Estat i del sistema, i la cultura no n'és una d'elles, al menys en aquest país", admet Joaquim Gamero, d'Anti Drone Squad, que aposta per la cultura però que, per altra bada, creu que "és bo pel sistema i pel teixit cultural en sí mateix, perquè també serveix per no adormir-se i per adonar-te que t'has de reiventar". En efecte, l'artista creu que un cop passada aquesta crisi, i "tornem a tenir una llibertat cultural a la que estem acostumats", potser viurem una "explosió".
Jota Cassone és del mateix parer, i remarca com "la gent no s'adona que està consumint cultura i que hi ha gent rere tot això. Crec que aquest moment de mancança d'oferta serveix per crear una consciència en la gent".
