Carme Portaceli durant la presentació d'un espectacle al Festival Grec.
Per ACN i Redacció
Publicat el 04 d’agost 2020

“El meu currículum no ha comptat mai de la vida. He vist sempre els meus companys, igual de bons o de dolents, passar-me per davant”. Així de contundent es mostra la recentment nomenada directora del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli, que es queixa que la seva designació fos notícia perquè “era la primera dona”. “Que una dona sigui directora del TNC no hauria de ser una notícia. Això indica que és una situació extraordinària”, sentencia.

De les 60 principals institucions, equipaments o entitats culturals catalanes, tan sols una vintena estan encapçalades per dones. “L’administració pública ha de començar per donar exemple. No pot ser que la primera dona directora del TNC arribi 25 anys després d’obrir el teatre”, diu el col·lectiu Dones i Cultura, que alerta que la lluita “no es pot posposar més perquè prové del principal problema que tenim com a societat”, que és, bàsicament la “invisibilització” de la dona.

“Catalunya era una de les primeres comunitats a la cua, era realment preocupant. De cop i volta hi ha dones extraordinàries que han anat lluitant i ha canviat moltíssim el panorama en dos anys, com Ester Franquesa - directora general de Política Lingüística - o Àngels Ponsa - de Creació, Acció Territorial i Biblioteques - , exemplifica.  Amb la quarta onada, el moviment feminista actual, el col·lectiu es mostra optimista i afirma que tenen prou “força i potència per evitar que el debat desaparegui”.

Radiografia dels llocs de poder

El sector musical és on es troba la desigualtat més gran. Equipaments com el Palau de la Música, el Liceu o L’Auditori; festival com Cap Roig, Porta Ferrada o el Primavera Sound, tots tenen com a director un home. Destaca com a presència femenina Carmen Zapata, gerent de l’Associació de les Sales de Concerts de Catalunya, directora del festival CurtCircuit i fundadora de Mujeres de la Industria de la Música (MIM).

Als museus tampoc s’aconsegueix un repartiment paritari. El juliol del 2018, Judit Carrera va ser nomenada directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i va ser la primera dona al càrrec de la institució. Altres dones capdavanteres en la cultura són Joana Hurtado, directora de Fabra i Coats, Marta Lacambra, de la Fundació Catalunya - La Pedrera i Montse Aguer, de la Fundació Gala - Dalí. Aquesta última declara que “has de lluitar més, demostrar l’eficiència, la professionalitat, quan aquestes haurien de ser inherents al càrrec, l’ocupi qui l’ocupi”.

I és que ella mateixa ha titllat les dones directores de museus com “una anomalia, igual que ho és en altres àmbits”. “Els museus no deixen de ser un reflex de la societat”, apunta. Considera els fills com un factor clau en aquesta desigualtat: hi ha un “cert estancament” de l’avenç de la dona per la manera “conservadora i tradicional” de funcionar de la societat. Per contra, creu que aquesta “hauria de facilitar que les dones, molt preparades, accedeixin a aquest lloc independentment de si tenen un fill o quatre”.

Exemple públic

Mentre que el Departament de Cultura treballa en un Pla d’Igualtat, el col·lectiu Dones i Cultura alça la veu perquè la llei d’Igualtat efectiva de dones i homes, aprovada fa cinc anys, es compleixi. El col·lectiu argumenta que “no s’està aplicant” i que les institucions d’administració pública o que en són finançats haurien “de començar per donar exemple”.

Pel que fa a les quotes, “segueixen sent necessàries perquè la meritocràcia que ens van vendre fa dècades no és real ni s’aplica”. “A les entrevistes de feina de les dones de 30 anys se’ls pregunta si tenen previst tenir fills aviats, no es promociona la dona que té parents a càrrec o que es demana reducció de jornada per comptabilitzar la vida personal i professional”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —