Les nits d'estiu tenen una aura que les fa especials. Potser és per l'ambient càlid, les despreocupacions, o pel fet de viure-les a l'aire lliure. Aquesta sensació pot esdevenir un moment encara més màgic amb tan sols bona companyia, alçar els ulls i mirar cap al cel. Observar la immensitat que ens envolta, la grandiloqüència de la natura i fixar-nos en les petites boles de llum que brillen al costat de la lluna.

Aquesta setmana es produeix un dels esdeveniments astronòmics més coneguts de l'any: La pluja d'estels dels Perseids, popularment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç, per la proximitat del fenomen amb el 10 d'agost, dia d'aquest sant i pel símil entre la cua dels estels i les llàgrimes.

Però, què s'amaga darrere d'aquests cossos celestes que es troben a milers de quilòmetres de nosaltres? Fernando Cabrerizo, astrònom i vicepresident de la Federació d'Associacions Astronòmiques d'Espanya, ens explica el perquè d'aquests estels.

"Els Perseids tenen la seva màxima activitat cap al 12 d'agost, quan la Terra passa per la zona de l'òrbita on hi ha restes del cometa 109P/Swift-Tuttle, que és el que va originar la pluja d'estels que veiem avui en dia", comenta.

Pels voltants d'aquesta data, la Terra passa per la zona de major densitat d'estels i per tant, és quan millor es poden veure. Tot i així, també se’n poden observar des de mitjans de juliol fins a finals d'agost.

Perseid amb el cometa C/2020 F3 Neowise / Fernando Cabreira

Com gaudir de l'espectacle
Cabrerizo recomana que "el millor és allunyar-se de les zones molt il·luminades", a més, els centres de divulgació astronòmica aprofiten aquests dies per fer activitats que permeten veure el cel amb més profunditat.

Si normalment la gent tendeix a pensar que la millor hora per veure estrelles és al vespre, l'astrònom considera que "la matinada és millor que quan es fa fosc, ja que al matí 'mirem' cap a la direcció en la qual es mou la Terra". Tot i així, "la gravetat del planeta també atrau aquests cossos durant la nit".

"La millor nit per veure-les seria la de l'11 al 12 d'agost i del 12 al 13", però abans que la llum de la lluna impedeixi veure-hi amb nitidesa. "El millor és estirar-se amb una estoreta i mirar cap amunt, a simple vista. Poden caure Perseids a qualsevol lloc del cel, però mirant especialment cap al nord-est", informa el Vicepresident d'Associacions Astronòmiques d'Espanya. Això, sí "respectant les mesures sanitàries de rigor", conclou.

Un dels factors importants de la pluja d'estels és "la densitat de runes que hagi deixat el cometa i quan va ser l'última vegada que va passar. En el cas del 109/Swift-Tuttle va ser l'any 1992”.

L'astrònom explica que l'observació dels Perseids, a més de ser un esdeveniment molt popular, és interessant a escala científica perquè ajuda a estudiar com estan distribuïdes les restes del cometa. "Amb càmeres especials es pot analitzar la llum de les estrelles fugaces i conèixer la composició aproximada del cometa original".

Rich in bright meteors and fireballs, the Perseids meteor shower is one of the best of the year and it peaks on Aug. 11-12. Here are tips on how to watch it: https://t.co/VfRgb1zVrX

? : @nasahqphoto pic.twitter.com/Td6bcZ7cTa

— NASA (@NASA) August 10, 2020

Viatge fins al Pol Nord
Si és veritat que aquest espectacle estel·lar es pot veure arreu del món, ja que és un fenomen global, no es veu a tots els llocs amb la mateixa claredat. Si es vol gaudir intensament d’una bona pluja d’estels, no hi ha més remei que viatjar fins “al pol nord celeste”.

Els Perseids reben aquest nom per la constel·lació de Perseu, que està situada al Pol Nord, i que és on hi ha el radiant de la pluja. D'aquesta manera, "si tracéssim una línia cap enrere seguint la trajectòria de l'estel fugaç sempre arribaríem a la constel·lació de Perseu". Per tant, a l'hemisferi nord és on hi ha més probabilitat de veure'n.

D'on surten els estels?
"Una estrella fugaç és el final de l'aventura d'una petita pedra que estava el nucli d'un cometa". Els cometes són objectes compostos per roques, pols o gel, quan aquests s'apropen al sol, se sublimen  i deixen anar per l'espai una gran quantitat de pedres i pols que formen la cua de les estrelles.

"Les petites pedres queden orbitant al voltant del Sol, a prop de la zona per on va passar el cometa" Quan l'orbita per on han quedat les partícules es creua amb l'òrbita de la Terra, moltes de les pedres cauen cap al nostre planeta.

"Les petites pedres, que són de la mida d'un gran de sorra, prenen velocitats de diverses desenes de quilòmetres per segon" diu Cabrerizo. Com que entren tan de pressa a l'atmosfera, el rossament amb l'aire fa que s'escalfin i es desintegrin i per tant, es produeixi una resplendor, que és el que nosaltres veiem com un estel fugaç.

Altres pluges menys conegudes
Tot i que l'estiu convida a mirar les estrelles, hi ha altres èpoques de l'any que també hi ha una activitat abundant. "Al llarg de l'òrbita terrestre es creuen trossos de cometes en diferents èpoques de l'any", explica Cabrerizo.

Al novembre són molt típics els Leònids, que "alguns anys han proporcionat autèntics espectacles", i al desembre solen haver-hi els Gemínids. Tanmateix, hi ha altres períodes que no són tan rellevants però són interessants, comenta. "Per exemple, al maig tenim les Eta Aquàrides  que procedeixen del famós cometa Halley".

Un cel sense pluja d'estrelles?
Fernando Cabrerizo diu que podria haver-hi un moment en què la Terra hagués 'escombrat' totes les restes de les cometes i la zona quedés completament neta, però considera que és poc probable que passi.

Les restes de cometa que hi ha escampades ocupen un espai molt gran en comparació amb el nostre planeta. No obstant això, és possible que els Perseids disminueixin la seva activitat, "però només haurem d'esperar fins al 2126 quan torni a passar el nostre amic 109/109P/Swift-Tuttle."

Sigui com sigui, aquests dies caldrà estar ben desperts i esperar per veure'n algun. Això sí, si en veieu no us oblideu de demanar un desig.