CAPÍTOL 1 - GÈNESI

“Des que entres, t’inculquen que estem als últims dies” - Dani Herrera

Nou del matí. Sortida del metro de Glòries, Barcelona. Quatre persones fan guàrdia al voltant d’un estand publicitari on es pot llegir imprès: "El que la Bíblia realment ensenya". Són dos homes i dues dones. Ells van amb americana i corbata. Elles amb una faldilla llarga. Mantenen una conversa aparentment cordial. Tot i això, hi ha alguna cosa que no encaixa. Un quelcom irreal, d’una altra dimensió, un mur invisible que separa aquell grup de la resta del món. Sembla, però, que això passa desapercebut als quatre predicadors. I és que nosaltres, els mundans, segons els testimonis, som un ens que viu fora de la seva realitat, en un món governat per Satanàs on regnen el caos, la guerra i els pecats. 

 “Els Testimonis de Jehovà tenen un argot molt concret que fa que t’allunyis de la resta del món”, explicava el Dani Herrera, un jove de 20 anys que va néixer formant part de l’organització. Tot i ser petit, el Dani era un testimoni exemplar.

Explica que, com més s’eixamplava la distància amb els mundans, més dependència tenia dels Testimonis de Jehovà. Una dependència que tant podia ser afectiva com econòmica: “A mi i a ma germana ens van ajudar molt. Ens van comprar els llibres de l’escola quan no teníem diners i ens van fer alguna compra de menjar”. 

Miquel Perlado, psicoterapeuta expert en sectes, analitza el comportament i l’impacte que té en les persones entrar als Testimonis de Jehovà:

Els Testimonis sempre han dedicat part de la seva implicació a atraure i captar més gent perquè, segons Aníbal Matos, portaveu de l’organització a Espanya, és “el mandat que Crist va deixar als seus deixebles i seguidors”. Des dels seus inicis, han intentat inculcar la idea que han de ser predicadors i difondre aquest mandat a la resta del món. Les promeses que fan als nouvinguts són un dels elements més atractius que inciten la gent a entrar-hi. El Dani deia que “un cop et treus la bena dels ulls, t’adones que estaves sent manipulat. Però si no te la treus, estar allà dins és el millor que et pot haver passat mai”.  

Pertànyer a la germandat té un preu moral elevat. “A l’organització no tenen prohibicions com a tal, però fan recomanacions que et manipulen perquè tu vulguis fer o no fer algunes coses” explica el Dani. Unes restriccions que, inculcades gradualment, es converteixen en els fonaments de la vida d’un Testimoni de Jehovà.

CAPÍTOL 2. LA TERRA PROMESA

“Parlem del Regne de Déu als altres amb el convenciment que aviat Jehovà transformarà la Terra en un paradís” - Aníbal Matos

Com tota organització cristiana, els valors dels Testimonis de Jehovà estan definits per la Bíblia. És per això que les conductes que cada testimoni ha de posar en pràctica estan totalment condicionades per la interpretació que les elits de l’organització fan dels textos sagrats. Aquestes lectures de la Bíblia, en el cas dels Testimonis de Jehovà, tendeixen a provocar una manca de participació en l’àmbit polític dels seus membres o a evitar que els joves vagin a la universitat per potenciar el desenvolupament d’habilitats per construir el Regne de Jehovà.


Una de les crítiques que històricament més ha pesat contra l’organització és el rebuig a rebre transfusions de sang. Aníbal Matos dona la següent explicació a aquesta normativa:

“Des d’un punt de vista bíblic, la sang és sagrada (...) Els Testimonis de Jehovà entenen que aquesta prohibició s’aplica a l’ús mèdic de les transfusions de sang, ja que no és possible abstenir-se si s’introdueix sang al cos.” - Aníbal Matos

Tot i això, la prohibició d’acceptar rebre sang aliena pot tenir greus conseqüències i, en aquests casos, la moral humana pot xocar frontalment amb els postulats dels textos sagrats. En parla Gabriel Pedrero, delegat de l’Associació de Víctimes dels Testimonis de Jehovà de Madrid:

Una altra postura conflictiva dins de l’organització és la que presenten respecte a l’homosexualitat. El portaveu dels Testimonis argumenta aquesta qüestió fent referència a les paraules de la Bíblia:

“Encara que no acceptem l’homosexualitat, no obliguem als altres a pensar com nosaltres. No obstant això, per arribar a ser Testimoni de Jehovà s’han d’acceptar les ensenyances que dóna la Bíblia”- Aníbal Matos

El Dani Herrera explica que el discurs oficial de l’organització acostuma a ser el de “no compartir les pràctiques dels homosexuals per, en certa manera, amagar l’homofòbia que hi ha al darrere”. A la seva pàgina web s’hi poden trobar documents que pretenen ensenyar els més petits sobre com tractar aquest pecat.

Una qüestió diferencial dels Testimonis de Jehovà és la recomanació que es fa als seus fidels de no celebrar certes festivitats, com Nadal o els aniversaris, un fet que seria impensable pels mundans. Pel que fa al primer, Aníbal Matos afirma el següent: 

“Pels Testimonis, més important que el dia del naixement de Jesús és la seva mort, ja que aquesta significa per a tothom qui exerceix fe que la mort és el preu que Déu ha pagat per la nostra redempció”- Aníbal Matos

Pedrero, per contra, troba que aquesta idea contribueix a restringir encara més la relació amb la societat d’aquells que dediquen la seva vida a l’organització. El portaveu de l’Associació de Víctimes també dóna la seva versió de per què els Testimonis de Jehovà no celebren els aniversaris.

“Les dues úniques referències a la celebració d’aniversaris a la Bíblia es donen en un context pagà i desfavorable a l’ètica cristiana. No va haver-hi entre els cristians del primer segle cap celebració d’aquesta naturalesa” - Aníbal Matos

Tot i això, especialment entre els petits, no és fàcil seguir aquestes consignes. El Dani parla de com vivia l'aniversari  dels seus companys d’escola i de la pressió que sentia quan els seus dos mons s’enfrontaven.  

Com s’explica, doncs, que una organització que imposa totes aquestes restriccions tingui més de 8 milions de fidels arreu del món? Tan sols una paraula respon aquesta qüestió: la por. El temor a ser destruït per haver fallat a Déu, a no salvar-se quan arribi la fi del món. Miquel Perlado explica com la por afecta i condiciona a cada un dels integrants de l’organització:

“La por a una catàstrofe, a una desgràcia, a una hecatombe, o com ells diuen, a l’Harmagedon. I sempre amb la mateixa idea: només dins de l’organització et salvaràs, trobaràs la pau, l’equilibri i l’amor. Fora està Satanàs, Babilònia i la perdició”.

És precisament l’Harmagedon, la fi del món i l’arribada del Judici Final, la flama que manté viva la por a l’interior de cada un dels testimonis. L’organització utilitza totes les eines que té al seu abast per mantenir sota control al ramat de fidels: la literatura i, actualment, les noves tecnologies com les xarxes socials o el cinema.

De fet les dues revistes editades, publicades i repartides mensualment pels Testimonis de Jehovà (La Atalaya i ¡Despertad!) són dos dels fulletons més distribuïts del món. Segons dades oficials de la mateixa organització, ambdues tenen una tirada de més de 40 milions d’edicions al mes i es poden trobar a 236 països diferents.

Aquestes eines no només s’utilitzen per donar a conèixer la seva tasca, sinó també perquè els testimonis puguin estudiar la paraula de Jehovà i arribar a formar part d’una congregació. Des que una persona s’endinsa en l’organització, comença a estudiar la Bíblia, amb l’objectiu d’assolir tots els coneixements necessaris per ser batejat, el requisit indispensable per formar-ne part permanentment. 

Els testimonis sempre s’han distanciat del catolicisme, encara que comparteixen alguns rituals, com el bateig. Malgrat això, a diferència dels catòlics, els Testimonis de Jehovà no bategen els infants, sinó que s’esperen a l’adolescència perquè cada individu pugui prendre la seva pròpia decisió. El seu bateig consisteix en 100 preguntes de preparació que demostraran si una persona és seguidora fidel de Jehovà.

L’última n'és la més important, ja que qüestiona al batejat si dedicarà tota la seva vida a Déu. Un cop respostes correctament totes les preguntes, s’enfonsa a la persona en una piscina, “de la mateixa manera que Jesús va ser batejat per Joan Baptista”, explica Matos. Diu que, des d’aquell moment, el testimoni ha de viure conforme a les ensenyances bíbliques que “de manera lliure i personal va acceptar”. 

Segons el Dani, però, des de petits s’insisteix als nens perquè es bategin, de manera que la decisió final està condicionada per totes les ensenyances que han anat rebent al llarg dels anys. Fins i tot, la pàgina web oficial dels Testimonis de Jehovà inclou continguts que inculquen als infants l’educació que volen. Matos discrepa que els nens estiguin pressionats, creu que tan sols són educats segons els valors que els seus pares han après.

Actualment, els Testimonis de Jehovà són quasi nou milions en tot el món, considerant que tan sols es compten els batejats com a tal, és a dir, sense comptar els simpatitzants. Aquests nou milions de fidels tenen presència a més de 200 països d’arreu del món, i un d’ells és Espanya. 

És inqüestionable que l’organització és molt abundant també a casa nostra. A Espanya hi ha prop de 1.500 congregacions repartides per tot el territori. Aquestes són gestionades pels ancians, tot i que les ordres vénen donades des de més amunt. Més concretament des de Nova York, on hi ha l’òrgan principal de l’organització.

Aquest és un esquema de la complicada organització dels Testimonis de Jehovà. Presenten un model jeràrquic encapçalat pel cos governant, responsables de totes les actuacions dels testimonis a escala mundial. Pels membres de l’organització són un referent, la figura a la qual tothom aspira ser. Perlado argumenta que aquesta estructura piramidal és comparable a la d’una secta, ja que els individus estan sotmesos a les decisions de tercers. 

Quan ja comença a amagar-se al sol, els Testimonis que prediquen a l'entrada del metro de Glòries recullen la seva paradeta. Avui han explicat a les persones que s’han parat a parlar amb ells tot el que s’amaga sota el paradís de Jehovà. Si més no una part. El que no saben aquests curiosos és que entrar-hi és fàcil, però sortir-ne té un preu molt elevat. Un preu que va molt més enllà de simplement deixar de formar part d’una religió.