Capítol 3. El judici final

“És una secta extremista, perillosa i destructiva” - Gabriel Pedrero (delegat de l’Associació de Víctimes dels Testimonis de Jehovà al Govern de Madrid)

Encara que pels mundans sortir d’aquesta organització pugui semblar un alliberament, les persones que viuen aquesta experiència no ho solen recordar així. A causa de la intromissió en la vida dels seus membres, els Testimonis de Jehovà acaben condicionant cadascuna de les seves relacions amb el món. Sortir de l’organització, per tant, implica perdre tot el que es coneix fins al moment, incloses les persones. 

Existeixen, doncs, dues formes diferents de sortir de l’organització, encara que ambdues acaben amb els mateixos resultats. Una d’aquestes és l’expulsió a causa d’un mal greu, és a dir, cometre un pecat imperdonable. L’adulteri o el divorci poden ser algunes d’aquestes causes d’expulsió. Aníbal Matos explica que sempre que la persona tingui la voluntat de rectificar aquell mal greu podrà refer la seva vida. El Dani, però, gràcies a la seva experiència té una visió diferent.

Els Testimonis de Jehovà tenen una justícia amb lleis pròpies, lleis que determinen els càstigs de tot allò que ells consideren un pecat. En cometre’n un, s’obre una mena de procés intern, anomenat comitè judicial, en mans dels ancians de la congregació, els quals determinen la sentència.

Segons explica Gabriel Pedrero, en tractar casos d’abusos sexuals o adulteri es requereixen dos testimonis oculars perquè sigui reconegut com a tal. En altres paraules, la versió de la víctima no té cap valor si dues persones no han presenciat els fets. Davant aquesta actuació judicial, Gabriel Pedrero explica que és utilitzada per encobrir casos d’abusos i que, a vegades, acaben amb conseqüències dràstiques.

Aquests comitès, però, tenen una altra particularitat: les dones han de declarar amb el seu marit present, un comportament que condiciona clarament les seves paraules. I és que la posició de les dones en els Testimonis de Jehovà és d’inferioritat respecte a la de l’home, el qual acostuma a aspirar a càrrecs més alts, com el d’ancià. 

La mare del Dani va ser expulsada perquè es va divorciar i no es va demostrar que hi hagués adulteri o alguna causa major que ho justifiqués. El seu exmarit també va ser expulsat, tot i que amb els anys el van tornar a readmetre. En Dani i la seva germana van seguir dins de la congregació estudiant la paraula de Jehovà per ser batejats. Ell recorda el temor que sentia al saber que, a l’arribada de l’Harmagedon, la seva mare no seria salvada.

L’altra manera d’abandonar els Testimonis de Jehovà és presentar una renúncia. Es redacta una carta privada amb els motius pels quals es deixa l’organització i s’entrega als dirigents de la congregació. Aquests seran els únics que tindran una conversa sobre què ha passat i intentaran convèncer al membre perquè hi torni.

Si la decisió d’aquella persona és definitiva, es fa l’anunci d’aquest abandonament a la congregació i, a partir d’aquí, l’extestimoni deixa d’existir per a la resta de membres de l’organització. Així ho recorda Gabriel Pedrero, que va presentar la seva renúncia fa un any i mig.

El portaveu dels Testimonis de Jehovà a Espanya confirma aquestes pràctiques, encara que pel seu criteri la culpa recau en qui marxa: “És aquesta persona la que trenca la seva relació amb la confessió”. De sobte, una persona que ha viscut acompanyada d’una organització que determinava totes les seves actuacions i comportaments en societat es troba sola en un món desconegut. 

A això se li suma que el fet de parlar de l’organització als mundans farà que els seus amics, coneguts i companys de congregació passen a considerar-lo un apòstata, és a dir, una persona que es rebel·la davant de Jehovà, i serà el major enemic de l’organització.

Miquel Perlado explica com el procés per recuperar-se d’una situació així requereix molt de temps i esforç per superar el dolor. Dolor de perdre tot allò que coneixies, des de persones fins a esquemes i comportaments socials. És per això que, segons Perlado, el tractament acostuma a ser llarg, ja que cada persona ha de recuperar la seva identitat o, en el cas dels infants, crear-ne una de nova.

“Ara, vist amb perspectiva, considero que són una empresa més que necessita la mà d’obra de les persones per fer arribar el seu missatge” - Dani Herrera

La ferma moral dels Testimonis Jehovà  té un punt feble. Aquesta organització ha construït un imperi econòmic sota el nom de Watchtower, que compta amb mou milions de dòlars obtinguts de donacions “voluntàries” que, segons els testimonis, serveixen per ajudar-se entre germans en situacions de vulnerabilitat.

Aquesta gran suma de diners, però, sovint s’ha invertit en empreses que no concorden amb les seves creences i predicacions, com les productores d’alcohol, indústries de tabac o empreses armamentístiques. Aquest buscador amb dades del 2014 mostra totes les empreses on van invertir els Testimonis de Jehovà, incloses aquelles que no concorden amb la seva filosofia moral.

El Dani és un exemple de superació de tots aquests temors i normes que els Testimonis de Jehovà li van inculcar. Un cop fora, considera que els testimonis no són més que una empresa amb l’objectiu principal d'educar a tots els seguidors possibles en les seves creences per “seguir mantenint el nivell de vida de la gent que conforma el cos governant”.

Ha deixat enrere la por, un dels elements que el va acompanyar durant el seu dia a dia dins de l’organització. Amb el temps, ha estat capaç de trobar-se a si mateix, reconstruir la seva identitat i mostrar al món què s’amaga realment darrere el Regne de Jehovà.