De 'Star Wars' al colom missatger: les associacions més curioses de Catalunya
Publicat el 23 de desembre 2020

Arran de l’aparició d’una associació de plantadors d’arbres de Nadal a TV3 fa unes setmanes, des de la redacció del Diari de Barcelona ens vam preguntar si realment hi havia associacions per a tot, a Catalunya. Després de fer recerca, hem pogut comprovar que sí: que n’hi ha de tota mena, per a tots els gustos i, a més, la gran majoria de vegades nascudes amb la voluntat d’ajudar els altres. En el següent recull, us expliquem de la mà dels seus socis algunes de les agrupacions més curioses que treballen actualment al principat.

Skywalker als hospitals catalans

La febre d’Star Wars és un fenomen estès arreu del món i Catalunya no s'hi escapa. És difícil oblidar les estrenes de la saga als cinemes quan, abans de la pandèmia, s’omplien de fans emmascarats de Darth Vader o guarnits amb espases làser. Ara bé, de gaudir amb les pel·lícules de George Lucas a muntar una associació hi ha un pas, i és el que han seguit els membres d’Star Wars Catalunya.

L’entitat va néixer l’any 2011 com una agrupació d’amics amb una afició en comú: posar-se a la pell dels personatges de la saga. Entre ells, van obrir un fòrum on compartien coneixements, curiositats i s’ajudaven a confeccionar les disfresses. Amb temps, dedicació i treball en equip, els membres han aconseguit reproduir “de la manera més fidel possible” els vestits i armadures que apareixen a les pel·lícules. I amb l’entrada de nouvinguts, el 2013 es van constituir com a associació sense ànim de lucre.


Però les disfresses no les fan servir per recrear les pel·lícules a casa seva: el que mou l’associació és la solidaritat. Els membres porten el món de Star Wars a tot tipus d’activitats socioculturals, educatives i solidàries. En aquest sentit, visiten hospitals infantils per animar els nens i nenes ingressats; recapten fons i joguines per a actes benèfics, fan desfilades i, evidentment, no es perden cap saló del còmic.

Un dels actes que més els caracteritzen i que els barcelonins poden gaudir cada any són les Desfilades Commemoratives que fan al mes d’abril a les Festes de la Primavera de la Sagrera. L’esclat del virus, però, els ha impedit dur a terme la gran majoria d’activitats que tenien programades enguany, segons explica Alfonso Fernández, president de l’entitat.

Coloms missatgers al segle XXI

Una de les altres entitats amb qui hem parlat és la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers. Sí, en el segle XXI encara existeixen; però no es fan servir per enviar cartes d’amor, sinó per a la competició. Aquestes aus, diferents de les que han colonitzat la Plaça Catalunya, tenen el sentit de la orientació innat i, sempre que es deixen anar, tornen al lloc on van néixer. A partir d’aquí, cada columbòfil entrena els seus coloms per a les curses que organitza la Federació, que tenen lloc cada diumenge entre els mesos de febrer i juny.

Els membres porten els seus coloms als clubs, on se’ls posa un xip de rastreig i en un camió especialitzat se’ls porta al punt de solta, que pot ser qualsevol ciutat d’arreu de la Península.

El xip que porten els coloms missatgers durant les curses

Lògicament, no guanya el primer colom que torni a casa seva, ja que n’hi ha que tenen els assentament més propers al punt de solta que altres. Es fa un càlcul per esbrinar la velocitat a què ha volat cada colom missatger i poder proclamar un guanyador. Si és que arriben a casa, clar, perquè també poden trobar-se impediments com ara falcons, caçadors o condicions meteorològiques adverses.

Enguany, però, amb motiu de la pandèmia, el calendari de competició es va escurçar molt. Segons explica Xavier Freixa, president de la Federació, només es va poder competir el febrer, el juny i el juliol.

El caganer del pessebre, de Catalunya al món

L’associació Amics del Caganer porta activa des del Nadal del 1990 i va néixer amb la intenció d’agrupar els aficionats d’una de les figures més emblemàtiques del pessebre català per reivindicar-lo i donar-lo a conèixer. Enmig del bullici a Twitter que vol fer del tió una tradició internacional, els Amics del Caganer ho tenen clar: el seu personatge preferit ja ho és.

Així ho explica Xavier Borrell, president de l’entitat, que assegura que malgrat els orígens de la figura sí que són catalans, també n’hi ha al pessebre napolità i provençal. Però, a més, deixant de banda els pessebres, la figura humorística també es pot trobar arreu del món, sobretot al Brasil i a Mèxic.

L'exposició d'Amics del Caganer d'enguany, a Barra Llibre

Més que fer-lo internacional, doncs, la principal tasca de l’associació és fer que la figura sigui acceptada. Segons Borrell, no va ser fins fa uns 15 anys que es va començar a integrar en els pessebres, a contracor d’algunes associacions pessebristes més conservadores que es negaven a integrar-lo als diagrames dels concursos. “Des que vam fundar l’associació fa 30 anys, la situació del caganer ha canviat moltíssim”, diu Borrell. Ara, a més, també tenen un altre repte: “Ens encantaria que Barcelona pogués tenir un monument al caganer”. Ja veurem si el govern Colau hi està d’acord.

La Covid-19 també els ha afectat de ple: de cinc exposicions de caganers que tenien planejades, tan sols n’han pogut fer una. I la Fira de Santa Llúcia, que és el principal punt de venda i mostra de les novetats en els figures, ha comptat amb “molts menys paradistes i artesans”. És per això que des de l’entitat també es dediquen a fer promoció de la feina que fan els altres artesans, que gairebé tots són socis dels Amics.

Iglús a les estacions d'esquí catalanes

No cal ser esquimal per fer iglús: a Catalunya també se’n fan. L’Associació de Constructors d’Iglús de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre que promou la construcció i l’aprofitament dels iglús per convertir-la en una activitat hivernal popular i respectuosa amb el medi ambient.

“Des dels inicis de l’Associació hem fet un llarg viatge, fins arribar a consolidar un grup d’amics que estimem la muntanya, estimem la natura i volem gaudir de totes les possibilitats que ens dona”, explica l’associació. Enguany, però, són a l’espera de què pugui passar amb les estacions d’esquí, que encara viuen una situació incerta malgrat algunes obertures.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —