Sudan i Sudan del Sud: cara i creu de la conflictivitat a l'Àfrica - Diari de Barcelona

La prohibició de la mutilació genital femenina, la fi de la pena de mort per apostasia o la despenalització del consum d'alcohol. En el darrer any, les reformes que s’han dut a terme al Sudan han acaparat l'atenció mediàtica per la seva excepcionalitat en un país que, fins no fa gaire, es trobava sota el règim dictatorial d’Omar al Bashir. D’altra banda, el Sudan del Sud, el qual el 2011 se n’independitzava amb molta esperança després d’una guerra terrible, es troba en un conflicte enquistat entre grups ètnics que malden per prendre el control polític del país.
El Sudan i el Sudan del Sud representen les dues cares de la conflictivitat al continent, dues realitats diferents, però interconnectades. D’una banda, la conflictivitat al Sudan, però també a països com Burkina Faso o el Senegal, està encapçalada pels moviments socials que han basat la seva estratègia en la desobediència civil. D’altra banda, la conflictivitat al Sudan del Sud la protagonitzen les diferents faccions del principal actor polític del país, el Moviment d'Alliberament Popular del Sudan (SPLM, en anglès), els quals es disputen el poder. En pocs anys, el conflicte ha provocat 400.000 víctimes mortals i milions de desplaçats.
La caiguda d’Omar al Bashir i la democratització del Sudan
Òscar Mateos, investigador del CIDOB, explica els motius de la caiguda d’Omar al Bashir. El 2018, fruit de la situació socioeconòmica, comença la revolta del pa. Organitzacions de la societat civil i moviments sudanesos s'aixequen contra el règim. "Aquestes revoltes destaquen pels grups de dones, sindicats, estudiants, grups de professionals... Una amalgama que representa la societat civil organitzada i no organitzada del Sudan", explica Mateos.
Aquestes protestes seran sostingudes en el temps, i la important repressió militar s’anirà esmicolant, perquè sectors de l’exèrcit les comencen a veure amb bons ulls fins al punt que, al cap de pocs mesos, la situació es fa insostenible. Al Bashir és expulsat del seu lloc de poder després de més de 30 anys. Mateos assenyala que la situació és extraordinària, i s’explica també amb l’intent de la cúpula militar de fer un tancament en fals, per fer fora al Bashir i posar-se al capdavant del nou estatus polític del país.
Malgrat la temptativa de la cúpula militar, les mobilitzacions persisteixen. Les protestes volen que la junta militar abandoni el poder i permeti una veritable transició civil, fins al punt que ho aconsegueixen. Mateos explica que, malgrat la repressió, aconsegueixen que ara mateix hi hagi una comissió mixta, civil i militar, la qual està preparant unes eleccions democràtiques a curt termini. "Estem davant d'una situació excepcional en el sentit de la resistència de les organitzacions civils".
Lluita pel lideratge polític i rivalitats al Sudan del Sud
L’altra cara de la moneda és el Sudan del Sud. El 2011, naixia amb grans esperances i es convertia en el 54è país africà després d’anys de guerres i de dos milions de víctimes mortals. Aconseguiren allò que el Moviment d'Alliberament Popular del Sudan volia en el seu moment: independitzar-se del nord del país i esdevenir un nou estat.
Malgrat la victòria, els problemes arriben el 2013, quan els dos principals grups ètnics que integren l’SPLM (els nuer i els dinka) comencen a enfrontar-se. Mateos indica que no es tracta tant d’un conflicte ètnic ni tribal, com d’una qüestió de lideratges polítics. Són dos grups que han hegemonitzat la història de l’SPLM i que sempre han rivalitzat pel domini del grup. "De fet, una de les estratègies d'Al Bashir cap al sud era, precisament, dividir l’SPLM alimentant aquestes divisions, establint aliances amb els nuer, per exemple". Aquestes divisions han prevalgut anys després.
Actualment, el govern l’integra la vella cúpula militar de l’SPLM. Hi ha un acord de pau, un tercer intent de convivència entre els dos grups ètnics, els quals es reparteixen la presidència i la vicepresidència. "És necessària una transició, un relleu generacional, nous lideratges que transcendeixin aquesta cúpula militar que monopolitza encara la vida del país", destaca Mateos.

