Superherois no tan herois, dones empoderades a menjar-se el món i amor incondicional - Diari de Barcelona

Ja no és divendres de vermut, s'ha esfumat l'estiu, però una birra no té horari ni data al calendari. Un altre cap de setmana sense vida social normal, de tardeo fins a la una i ja ni això, perquè amb les noves restriccions pel coronavirus, haurem de tornar als nostres mètodes d'entreteniment del confinament. Vinga, va! Aixequeu les ampolles i feu un brindis amb els col·legues per acomiadar-vos dels bars durant els pròxims 15 dies. Un consell que si us dono és que comenceu a buscar alternatives per no morir-vos de l'avorriment a casa. Bona notícia? Almenys en aquests mesos ha donat temps per treure noves sèries i així no haureu de repetir les mateixes una vegada i una altra.
La veritat és que aquest 2020 s'ha passat volant, però, no en el sentit guai de la paraula. Veure volar un superheroi és divertit, veure volar un any per la pandèmia no. Encara que, aprofitant que parlem de superherois… Fem un altre brindis per la primera recomanació de ficció per a aquest amic que no pot faltar en cap grup:
El mamarratxo: The Boys a Amazon Prime (2 temporades)
La nova aposta d'Amazon Prime trenca tots els esquemes d'una ficció de superherois normal, esmicola la utopia de la vida perfecta d'aquests personatges i la seva bona voluntat;en canvi, els presenta com una espècie d'antiherois: l'única cosa que els importa són les aparences i els diners. No estan interessats en salvar el món, sinó en fer màrqueting. Es diuen ‘The Seven’, un grup de set personatges superpoderosos que treballen per l'empresa de Vought. Aquesta corporació els monetitza i converteix en els éssers més famosos d'Amèrica. Homelander és el capitost del grup i també el més narcisista i despietat.
Els set súpers han desgraciat moltes vides i hi ha un grup de persones que volen destruir-los per la seva set de venjança. The Boys, liderat per Billy Butcher, els odia a mort i no es cansarà fins destruir-los, costi el que costi.
El millor: és una sèrie estranyament entretinguda, que s'allunya de la fantasia i mostra un món cruel, molt semblant al qual vivim, excepte pels supervillans explota-caps.
El pitjor: no és apta per persones sensibles, hi ha molt de contingut explícit de sexe, drogues i humor molt, molt negre...
L'activista: Emily in Paris a Netflix (1 temporada)
Una dona amb ganes de menjar-se el món que deixa enrere la seva vida perfectament planificada i al seu promès per perseguir l'èxit laboral. L'Emily, una publicista jove de Chicago, decideix acceptar un treball a París, perquè sentia que a la seva vida americana ja no li quedaven més decisions per prendre. L'Emily es llança a l'aventura d'una ciutat estrangera, experimenta un xoc de cultures i idiomes. La noia americana, encarregada d'aportar una perspectiva occidental a la prestigiosa empresa de màrqueting francesa, Savoir, reivindica el poder de la dona i es fa coneguda a les xarxes socials gràcies a una campanya en contra que la vagina sigui una paraula masculina en idioma francès.
El millor: veiem a una noia més conservadora convertir-se en una dona lliure sense por de gaudir de la vida i dels amors.
El pitjor: té un to més adolescent i, en moltes coses, és la utopia de totes les pelis americanes: la seva vida es fa cada vegada més perfecta.
L'intel·lectual pedant: The Good Doctor a Amazon Prime i HBO (3 temporades)
El protagonista de la sèrie és en Shaun Murphy, un jove autista que es converteix en un brillant resident cirurgià del prestigiós Hospital St. Bonaventure. Shaun té la síndrome del savi, que el fa tenir una memòria prodigiosa. El doctor Murphy és una persona molt intel·ligent que, a poc a poc, es guanya el respecte dels seus companys. Cada episodi compta amb diferents casos clínics molt rars i rebuscats, és una sèrie perfecta per als friquis intel·lectuals que sempre busquen aprendre una cosa nova mentre s'entretenen. No tan sols a nivell clínic, sinó també per entendre l'extens síndrome de l'espectre autista i com aquest influeix en les relacions interpersonals.
El millor: crea una sensibilitat, consciència i empatia amb les persones autistes.
El pitjor: empatitzes tant amb en Shaun que hi ha alguns moments de la sèrie en què pateixes molt.
La 'intensita': This is us en Amazon Prime i Fox (4 temporades)
'Així som nosaltres' o 'Això és el que som'. Aquestes dues frases tal vegada són les que millor tradueixen el sentit del títol de This is Us. És la història de la Beck i en Jack, que junts van tenir tres fills: la Kate, en Randall i en Kevin. Aquesta família passa per daltabaixos emocionals, descobreixen l'amor, pateixen problemes d'alcohol, hi ha pèrdues d'éssers estimats… però mai no es rendeixen, més aviat, reneixen de les cendres com l'ocell fènix. Una sèrie realista, que exposa problemes de la vida real, que no creu en tabús i que planteja la gestió emocional per problemes d'obesitat, addiccions, discriminació racial i adopció. This is us és perfecta per aquella persona que li encanta viure els sentiments al màxim i amb intensitat.
El millor: reivindica problemes de la vida real i et fa reflexionar sobre el valor que li donem als nostres éssers estimats.
El pitjor: si ets molt sensible, et gastaràs el sou en mocadors perquè no podràs parar de plorar (de tristesa, nervis o alegria).
El precoç: El Club a Netflix (1 temporada)
El Club és una associació de nens rics que, cansats de ser controlats pels seus pares i amb ànsies de rebel·lia, es fiquen en negocis bruts. Droga, festa, sexe i alcohol és el que caracteritza aquesta sèrie. Els millennials i la generació Z es donen per al·ludits amb l'estil de vida que porten els protagonistes. Treballar de manera tradicional ja no és el seu rotllo, estan disposats a fer-la grossa. En Pablo, la Sofia i en Matías juguen amb foc i allò que en un principi semblava pura diversió, els acabarà cremant.
El millor: juga molt amb el factor d'expectativa i a vegades dona girs inesperats.
El pitjor: la mort els persegueix.

