El Tribunal Suprem confirma que la revista "Mongolia" va danyar l'honor d'Ortega Cano
Per EFE
Publicat el 23 de desembre 2020

El Tribunal Suprem ha confirmat que la revista satírica Mongolia va vulnerar el dret a l'honor de l'extorero José María Ortega Cano en publicar un cartell que feia "escarni" dels seus problemes amb l'alcohol, de manera que haurà d'indemnitzar-lo amb 40.000 euros. La Sala del Civil del Tribunal Suprem ha ratificat la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid, que a la vegada va confirmar la dictada per un jutjat d'Alcobendas que va impulsar aquesta quantitat en concepte de danys i perjudicis.

Al cartell, que promocionava un espectacle de Mongolia a Cartagena el 2016, apareixia la cara de l'extorero al cos d'un extraterrestre i s'hi incloïen tres missatges: una bafarada que sortia de la boca d'Ortega Cano on s'hi llegia "Estamos tan a gustito", un cartell que subjectava amb les seves mans que deia "¡Antes riojanos que murcianos!" i la següent llegenda: "Viernes de dolores... sábados de resaca".

La revista i la seva propietària, Editorial Mong SL, van al·legar que no hi havia tal vulneració de drets, donat que ha de prevaler la llibertat d'expressió, que ampara la publicació satírica, però el Suprem no hi ha estat d'acord. Segons la resolució, de la qual n'ha estat ponent el president de la Sala, Francisco Castán, es va danyar l'honor d'Ortega Cano en fer "escari" de "l'addicció del demandant a les begudes alcohòliques, cosa que el va fer revivir un episodi de la seva vida pel qual ja havia complert condemna i que, en definitiva, s'havia atemptat contra la seva dignitat".

El Suprem fa referència a la condemna de dos anys, sis mesos i un dia de presó que li va imposar l'Audiència de Sevilla per delictes contra la seguretat vial en la seva modalitat de conducció sota la influència de begudes alcohòliques, de conducció temerària i d'homicidi per imprudència greu per causar un accident on va morir una persona. Una condemna que, recorda el tribunal, no priva Ortega Cano dels seus drets fonamentals.

També sentencia que la intromissió il·legítima en la pròpia imatge del demandant és patent per l'ús de la seva imatge per una finalitat publicitària sense haver obtingut prèviament el seu consentiment per a tal objectiu, perquè la suposada intenció crítica alegada per Mongolia "no es reflecteix al cartell enjudiciat, doncs la composició fotogràfica en la qual es pretenia centrar l'atenció del públic no s'integrava en cap article informatiu o d'opinió sobre el demandant". 

És a dir, es va fer servir "única i exclusivament" per publicitar l'espectacle "Mongolia Musical 2.0" i, per tant, com a "mer reclam per vendre entrades i buscar el benefici econòmic d'Ediciones Mong" que, segons la sentència, va obtenir al voltant de 1.000 euros mensuals. El cartell es va difondre àmpliament, tant en suport material —diversos van ser col·locats a les zones més freqüentades del centre de Cartagena—, com en suport digital i a les xarxes socials, amb un públic potencial de 300.000 persones. 

Aquest abast és una de les raons per les quals es rebutja l'argument de Mongolia que la indemnització imposada no és proporcionada. En el seu moment, la revista va advertir que el seu futur es veia amenaçat per aquesta condemna i va dur a terme una campanya de recollida de fons per sufragar les despeses del procés. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —