Cartell Oklahoma
Per EFE i Mar Grau
Publicat el 14 de juliol 2020
Temps de lectura 5 minuts

El Tribunal Suprem dels Estats Units va resoldre, dijous passat, que gairebé mig estat d'Oklahoma és reserva dels nadius americans davant el sistema de justícia penal, amb el que les autoritats estatals no tindran potestat per a processar casos que impliquin membres de les tribus. Es tracta d'un cas històric que també va anul·lar una condemna per violació d'un nen.

La decisió, que va obtenir cinc vots a favor i quatre en contra i va ser redactada pel jutge conservador Neil Gorsuch, és una de les victòries més importants legals per a aquest col·lectiu. El repartiment, que inclou la segona ciutat més gran, Tulsa, comporta que quasi la meitat del territori d'Oklahoma pertanyi a les tribus indígenes que es van instal·lar allà quan es van veure forçades a abandonar les seves terres per fer lloc als colons blancs. De les 1,8 milions de persones que hi resideixen, el 15 % són natives americanes.

Neil Gorsuch, jutge del Tribunal Suprem d'Estats Units

Qui va presentar el cas va ser Jimcy McGirt, un integrant de la Nació Muscogee (Creek), que va ser condemnat el 1997 per abusos sexuals a una nena de quatre anys dins dels límits històrics de la tribu per les autoritats estatals d'Oklahoma. Ell no va qüestionar la seva culpabilitat enfront del Tribunal Suprem, sinó que va argumentar que només les autoritats federals tenien dret a processar-lo i que el Congrés mai havia negat la sobirania de la seva tribu sobre aquest territori, que cobreix prop de la meitat d'Oklahoma, mentre que el fiscal general de l'Estat va sostenir que aquesta àrea mai havia estat una reserva.

Què comporta la resolució?

És un dels casos més transcendentals de les últimes dècades pels natius americans enfront del tribunal més alt dels Estats Units i comporta que alguns membres de les tribus declarats culpables per tribunals estatals per haver comès delictes dins d'aquesta zona, ara poden ser impugnats de les seves condemnes. El president de la Cort Suprema, John Roberts, va dir que la decisió desestabilitzaria els tribunals de l'Estat: "La capacitat de l'Estat per processar delictes greus es veurà afectada i les condemnes de dècades passades també podrien ser desfetes, això provoca incertesa en tots els aspectes: impostos, medi ambient, dret de família...".

En una declaració conjunta, les cinc tribus d'Oklahama —Cherokee, Chickasaw, Choctaw, Muscogee i Seminola— van donar la benvinguda a la decisió i es van comprometre a treballar amb les autoritats federals i estatals per acordar una jurisdicció compartida sobre la terra.

No és el primer cop

Aquesta és la segona vegada que arriba al Suprem un cas sobre l'estatus legal de l'est d'Oklahoma. El 2018, l'alt tribunal va escoltar els detalls de la causa contra un nadiu americà de la nació Creek acusat d'assassinat en aquesta zona. Després de ser sentenciat a pena de mort, es va saber que l'acte havia tingut lloc en un antic territori de la tribu i el condemnat va apel·lar per a defensar que només el govern federal podia enjudiciar-lo i que hi havia una llei nacional que prohibia l'aplicació d'aquesta pena per ser natiu americà. Davant aquest cas, el Suprem es va mostrar dividit i no va arribar a emetre una decisió.

La Nació Greek. Font: @descifraguerra

El camí de les llàgrimes 

El camí de les llàgrimes és el nom donat a la deportació forçosa de les nacions ameríndies de la zona sud-est dels Estats Units després de la Indian Removal Act de 1830 dins el procés de la deportació dels indis dels Estats Units. El trasllat va afectar tots els membres de les tribus que no es van voler adaptar: cherokees, muscogee, seminola, chickasaws i choctaws van marxar dels seus territoris nadius a territori indi (Oklahoma), a l'oest del riu Mississipí. Els nadius americans que van triar quedar-se i assimilar-ho se'ls va permetre convertir-se en ciutadans dels seus estats i dels Estats Units. Molts d'ells van patir malalties i fam en el camí a les seves destinacions. Van morir unes 4.000 persones.

Entre 1831 i 1838 es va produir la reubicació forçosa de 60.000 nadius, coneguda com a "el camí de les llàgrimes", que va causar la mort de 4.000 persones. Font: @descifraguerra

A mesura que aquests territoris es van convertir en estats dels Estats Units, els governs estatals van tractar de dissoldre els límits de les nacions indígenes dins les seves fronteres i expropiar-ne les terres: "Al final, el camí de les llàgrimes havia sigut una promesa. Forçats a deixar les seves terres a Geòrgia i Alabama, la nació Creek havia acordat que tindria garanties assegurades per sempre en aquesta nova terra", recorda en la sentència el jutge Gorsuch, referint-se als tractats firmats el 1832 i 1833 pel govern dels Estats Units, per aconseguir que els cedissin els seus terrenys. Ara ha arribat la recompensa.

Una pinzellada d'història 

El territori d'Oklahoma va ser un territori organitzat pels Estats Units que va existir del 2 de maig de 1890 al 16 de novembre de 1907, quan es va unir amb el territori indi, sota una nova constitució i creant l'estat d'Oklahoma. Els representants de les cinc tribus que hi havia allà, mencionades anteriorment, van firmar la Convenció Constitucional Sequoyah per elaborar un pla d'organització i poder crear el 46è estat membre dels Estats Units.

Els dos territoris que van acabar creant el nou estat d'Oklahoma

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —