Del 7 al 10 d’octubre va tindre lloc la SWAB, la fira d’Art Contemporani de Barcelona, la qual es convoca anualment des de 2006. El dia de la inauguració vam visitar-la i us en destaquem alguns projectes. 

The Green Parrot - Barcelona

Rosa Lleó, directora i fundadora de The Green Parrot, va exposar a la “Swab 2021” un projecte de l’artista brasiler Pedro Torres. Es tracta de la concepció del temps en un any. 365 làmines que demostren el pas del temps, com l’entenem i com ens adaptem a ell. Totes tenen la mateixa fórmula: una base orgànica d’aquarel·la rosa, combinada amb unes línies negres controlades fetes amb retolador. Si veiem les postals en conjunt semblen la mateixa, però en fixar-nos en cadascuna de forma individual, veiem com canvien de manera subtil, igual que ocorre amb el transcurs del temps. Són temporalitats en elles mateixes. Són dos moments, dos temps alhora que intenten comprendre i estructurar el que està passant. 

La idea va nàixer a la quarantena del 2020. Moment clau on ens plantejàvem a nivell mundial la importància i el pes de la temporalitat, com van canviar les nostres vides d’un moment a altre.

Aquest projecte es recull a una publicació Every other day junt a imatges, textos i material que acompanyen al lector, mostrant-li moltes formes de concebre el temps.

Pedro Torres, When Time Unfolds, 2021
Installation with 18 drawings made of watercolor and ink
Courtesy The Green Parrot, Barcelona

Dilalica  - Barcelona  

Sara Castillo, membre de la galeria Dilalica, ens presenta junt amb el seu grup noves formes de concebre el treball en l’era contemporània a partir de la visió de tres artistes.

La primera és una artista índia, Tara Kelton. Al seu projecte reflexiona sobre l’explotació laboral. Per fer-ho va utilitzar la plataforma Amazon Mechanical Turk, on ofereixen treballs a baix cost. L'artista va contractar una sèrie de persones per tal que descrigueren de forma escrita una obra de Cézanne. Després, va enviar eixes descripcions a un estudi 3D de l'Índia, on feren representacions a partir dels textos. L’artista contrasta en aquest projecte dos tipus de treballs: el que es fa en condicions d’explotació i el que es crea en una altra zona de l'Índia de tecnologia punta. Com hem vist, simula el clàssic joc del “telèfon trencat” i l’utilitza com a mitjà per fer aquesta expressió artística que, a la vegada, és una crítica sobre les condicions laborals precàries.

Still Life with a Curtain, 2016
Imagen, 86.36 x 63.5 cm Texto, 30.48 x 22.86 cm. Edición de 3

Mario Santamaría qüestiona l’autoria de les obres d’art. Ho fa navegant per Google Maps fins a arribar a museus. Una vegada a l’interior captura les imatges protegides que algú oblidà pixelar, recordant-nos la imperfecció del treball tant mecànic com humà. Seguidament, les pixela de forma analògica, i les col·loca dins d’una caixa transparent, jugant amb la idea que cal comprar-ho per a tindre-ho. 

Woman-reading-before-a-screen_stevenson-cassatt, 2020 
Impresión giclée sobre dibond. 40 x 29 cm

Finalment trobem el projecte My job is just about seduction de María Alcaide. És un conjunt de làmines on veiem formularis d’un llibre dels anys 70 sobre com elegir al personal que es vol contractar. L’artista els emplena fent-se passar pels caps que ha tingut al llarg de la seua vida laboral i el resultat acaba sent còmic en veure com respon davant de preguntes com: “T’agrada el ball modern?” o “Et costa alçar-te de matí?”. Tot açò provoca que l’espectador reflexione sobre el que és inapropiat de les qüestions i sobre com es degueren sentir les persones a les quals els feren aquestes preguntes.


My job is about seduction, 2021
Impresión y grafito, 68 x 48 cm

Galeria Punto - València

També des de València, el director de la Galeria Punto Jorge López, ens presenta com dos artistes conjuguen amb la forma de veure la imatge al món contemporani.

Per una part, tenim el projecte de l’alacantina Inma Femenía. L’artista planteja que des de la irrupció d’internet al món, la imatge ha passat a ser un concepte líquid, intangible. Es proposa materialitzar-la. Ho fa a partir d’una imatge captada en una càmera de seguretat pública. L’amplia fins que aquesta perd el seu contingut. Després, la imprimeix sobre un PVC i l’encapsula en un espai on pareix tàctil, però un cristall ens separa d’ella, com si fos una pantalla, des d’on les coses no són el que pareixen. És una traducció del món digital al físic. La digitalització passa a correspondre de nou a la materialitat.

Version 3
2018
Tinta UV sobre PVC, cristal museo y metal
82 x 58 cm

Quant al projecte d’Alberto Feijóo, ens presenta la imatge com a element únic que s’ha d’editar posteriorment. Actualment amb les noves tecnologies podem fer milers de fotografies amb els nostres dispositius. Ell reivindica la fotografia com a esdeveniment únic, com una finestra que ens convida a mirar més enllà. Les plasma en un llenç, fotografia sobre fotografia, una sobre l’altra, simulant les múltiples pantalles que sempre tenim obertes als nostres ordinadors i plantejant com, en disposar-les juntes, aquestes formen un nou discurs. Aquí és on radica el discurs de l’artista. A més, en aquestes obres ell inclou aspectes autobiogràfics i propis del seu món cultural.

A la imatge que tenim, podem veure com fa referència al grup The cure en fotografiar la paraula cured. Això es relaciona amb la imatge que té darrere: es tracta del baixista del grup. També podem veure al mateix Alberto Feijóo en una ombra, l’ombra del fotògraf que és a la vegada l'artista que conclou el discurs.  

Cured
Fotografía
Alberto Feijóo

Com ens deia Jorge López, Inma Femenía tradueix la imatge líquida d’internet al món físic. Alberto Feijóo conceptualitza el món actual, on els nous discursos s’entrellacen sense que sapiguem com. La imatge forma part del discurs de la que té al costat, creant en si un nou discurs.

Set Espai d’Art - València

La galeria Set Espai d’Art (València), dirigida per Reyes Martínez, va decidir exposar en el SWAB 2021 algunes obres de Una vida propia, un projecte d’Antonio Samo.

Es tracta d’un retrat social plasmat en talles figuratives, material poc comú entre els artistes de l’actualitat. Samo captura, com si es tractara d’una fotografia, l’instant en què decidim com anem a vestir-nos, és a dir, el moment en què elegim com mostrar-nos al món. 

Acompanya les talles amb bodegons contemporanis on trobem objectes de desig: cosmètics, sabates de moda, etc. I també, amb fotografies tant d’ell com de l’exterior, tot relacionat amb les talles.

Composición 7
Madera de tilo 
75 x 41 x 22 cm

Composición 3
Madera de tilo, fotografía sobre papel
24 x 43 x 43 / 29,5 x 21 cm
 

Constitución - Buenos Aires

Antonio Villa ens presenta un treball de Micaela Piñero, artista de Buenos Aires resident a Barcelona. Explica les seues vivències com a immigrant a través de l’art, des d’un punt de vista místic. El projecte es dona a partir de la mateixa ciutat: la seua arquitectura i les referències religioses que conté. Construeix la seua simbologia a partir del que es troba visualment i la plasma a llençols, que funcionen com a llenços sobre els quals escriu poemes.
 

També crea obres d’estructura maciza en bronze, fet que podem atribuir al fet que prové d’una família d’artesans. A la Swab vàrem veure una de les seues obres escultòriques: dos peus de bronze que, d’alguna manera, representaven a qui habita el territori, és a dir, els peus que recorren la ciutat, en aquest cas Barcelona, i a ella com a immigrant.

Estoy esbriendo ahora 
Acrílico sobre sábana 
194 cm x 160 cm 
2018

Caminar por la Paz 
17 cm x 25 cm x 8 cm c/u 
Bronce 
2021