Manifestants
Publicat el 29 de setembre 2020

Acaben de tocar les set de la tarda i als Jardinets de Gràcia gairebé no s’aprecia res d’inusual; gairebé. Si no fos per les armilles fosforescents que llueixen els periodistes, instal·lats enmig dels Jardinets amb les càmeres i els micròfons, l’altra quinzena de persones allà present passaria fàcilment desapercebuda. Però a mesura que passen els minuts, més i més gent – tota amb mascareta – es va acumulant als Jardins de Salvador Espriu. Els llaços grocs enganxats a les mascaretes o a les jaquetes, les estelades o algun cartell que demana la "Llibertat dels presos polítics” evidencien que, efectivament, es tracta de la manifestació convocada pels CDR en contra de la inhabilitació del que fins ara era el president de la Generalitat, Quim Torra.

“Ens estan prenent els drets de totes les maneres, això cada vegada més és una dictadura, volem la nostra república. Es va votar i es va guanyar. Vivim represaliats, ja no podem ni parlar ni pensar lliurement perquè no sabem qui pot estar al costat. Cada vegada s’assembla més a les històries de postguerra que m’explicava la meva iaia”, lamenta la Maria, de 53 anys, al Diari de Barcelona. “Teníem més llibertat als anys 80 que la que tenim ara a tots els nivells”, coincideix la Violant, de la mateixa edat. Ambdues, ja presents als Jardinets des de les set de la tarda, esperen pacientment que siguin dos quarts de vuit, l’hora que els CDR han convocat la manifestació.

Foto: Lorena Sopena

L’espera passa de pressa, i quan falten pocs minuts per les vuit, la ubicació ja habitual de les manifestacions convocades pels CDR acull un centenar de persones, que fan cas omís de la distància de seguretat. Una sensació de dèjá-vu comença a apoderar-se dels presents, ja assistents habituals a les protestes – que fa anys que duren - en contra de la repressió dels drets i les llibertats que consideren que viu Catalunya.

“Jo estic aquí per protestar en contra la poca vergonya i la falta de mirament que tenen tots els jutges. Els jutges ara han substituït els militars que teníem amb Franco. Vull que ens tornin els qui estan empresonats. Perquè si no hauríem d’estar tots empresonats, jo el primer, perquè no m’he perdut ni una manifestació”, explica l’Antoni al Diari de Barcelona, qui als 82 anys sosté un cartell amb el lema ‘Llibertat presos polítics’, mentre es mou entre la multitud.

Foto: Lorena Sopena

Els crits de “Va, va!” donen per iniciada la manifestació, i els assistents comencen a caminar pel Passeig de Gràcia. Direcció: el Parlament. L’ambient s’anima i els càntics “1 d’octubre, ni oblit ni perdó”, “Els carrers seran sempre nostres”, o “Independència”, ja intrínsecs a les manifestacions impulsades pels CDR ressonen en l’ampli passeig. Ha plogut molt des de les setmanes postsentència, on les protestes van assolir el seu punt àlgid, però els presents no han perdut ni l’esperit reivindicatiu ni, cal dir, la ràbia envers l’Estat espanyol. I a més, han tingut molt de temps per descansar. 

El gat i la rata

“Fora les forces d’ocupació”, “Urquinaona, ho tornarem a fer”, clamen els manifestants en la cruïlla del carrer València amb Pau Claris, fortament custodiada pels Mossos d’Esquadra. Però després d’uns minuts de tensió i insults, tot el que en queda és una pancarta amb el lema ‘Ni un pas enrere’, recolzada sobre la tanca que separa els protestants dels mossos. El brogit d’un helicòpter acompanya el recorregut dels presents, que cíclicament es mouen al voltant de la Delegació del Govern espanyol del carrer Mallorca, jugant al gat i la rata.

Foto: Lorena Sopena

A la cruïlla dels carrers Mallorca amb Bruc, també tancat per un desplegament policial nombrós, l’ambient es comença a caldejar. La presència dels manifestants més joves, la majoria encaputxats per protegir-se de les identificacions, comença a fer-se més evident, alguns d’ells amb ganes de brega. Són gairebé dos quarts de nou quan caps de porc són llançats contra el cordó policial, acompanyats de crits com “Pim Pam Pum, que no en quedi ni un” o “Fora, fora, fora, la justícia espanyola”.

 

 

Ja és fosc i els manifestants – que de centenars han passat a un miler -  avancen per la Gran Via, encaminant-se, ara sí, cap al Parlament: el destí que havien marcat des del principi. A una banda, les furgonetes dels mossos d’esquadra protegeixen el TSJC i els carrers adjacents; a l’altre, esportistes aliens a la protesta que està tenint lloc segueixen amb la seva rutina de fitness. Un contrast que impacta, mentre la lluna, gairebé plena, il·lumina els manifestants que creuen l’Arc de Triomf. Una imatge idíl·lica, que ràpidament es veu truncada pels joves que arrenquen llambordes del terra i un crit que creua la nit: “Es liarà!”. Tot apunta que està en el cert.  

Trencant les cadenes

Finalment, s’arriba al parc de la Ciutadella, entre crits de “tothom al Parlament”. El cadenat de les portes del Parc sembla indicar que la manifestació acabarà aquí. Però sorpresa, no és així. Alguns dels assistents, ja escalfats i empesos per la ràbia que sembla que s’apoderi d’ells quan es comença a fer fosc, trenquen les cadenes de la Ciutadella i entren al recinte per la porta del Passeig Companys, on no hi havia custòdia policial.

 

 

Els més atrevits decideixen entrar amb l’objectiu d’arribar a la seu del Parlament de Catalunya, malgrat els advertiments que “és una ratonera”, ja que la policia podria carregar amb facilitat i els presents tindrien una escapatòria difícil. “Entraria, però no vaig gens preparada”, comenta una noia a la vora de la porta, que opta per quedar-se a mirar què passa a través de les reixes que custodien el recinte.

Però hi ha qui tot i no anar preparat, s’aventura a accedir al Parc. És el cas de dos jubilats, que caminen la mar de tranquils per una de les sendes que condueixen al Parlament. “No crec que passi res. L’estratègia de la policia és anar protegint les coses”, comenta en Miquel al DdB. “Han inhabilitat al nostre president”, justifica en Josep com a motiu de la seva presencia a la manifestació “Tot serveix. El que no serveix és quedar-se a casa”, afegeix el primer.

Foto: Lorena Sopena

I així, tot xino-xano, ambdós avancen cap al Parlament, on els Mossos han blindat l’edifici amb un cordó de seguretat de furgonetes i agents. La tensió entre manifestants i policia es podria tallar amb un ganivet. Els manifestants han tingut uns llargs mesos de pausa per agafar forces; però la policia també. I no se n’estan de fer servir el seu avís habitual - “Atenció atenció. Els parla la policia. No efectuin llançaments o hi haura intervenció policial” – després que alguns dels manifestants amb ganes de gresca els llancessin objectes contundents, utilitzant els materials d’una obra propera.

Foto: Lorena Sopena

Malgrat les corredisses dels manifestants, els repetits insults i la aparent intenció que la  policia ha de carregar, l’episodi no va a més i l’acció acaba sense incidents majors. Poc després els manifestants abandonen el recinte del Parc de la Ciutadella, mentre que alguns altres, esvalotats i animats, es concentren encara davant del parc. És el final d’una jornada intensa, però la setmana calenta de l’octubre també va començar així. Continuarà?

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —