A principis d'agost, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU publicava un informe que alertava que les emissions de gasos d'efecte hivernacle de les activitats humanes són responsables de l'augment d'uns 1,1 °C des de l'era postindustrial fins a l'actualitat. La notícia agreuja l'escenari futur del planeta i posa de manifest -si no s'havia evidenciat abans- que les conseqüències del canvi climàtic ja són irreversibles.

Parlem amb Tatiana Nuño, responsable de la Campanya d'Energia i Canvi Climàtic de Greenpeace España, sobre les perspectives de futur en matèria mediambiental, els fons europeus, la necessitat d'una resposta per part de totes les esferes socials i del paper del moviment ecologista en l'elaboració de polítiques i pressió a les elits.

Encara som a temps de minvar els efectes d'un canvi climàtic que l'ONU ja titlla d'irreversible? 
L'informe de l'IPCC és una crida a la urgència i a l'acció. Encara podem evitar els pitjors impactes del canvi climàtic i no superar el llindar de l'augment global de les temperatures d'1,5 °C. De no fer-ho, els escenaris als quals ens enfrontem són realment preocupants. Ara mateix no existeix cap impediment tecnològic que impossibiliti la transició energètica per avançar cap a un model democràtic, 100% renovable i descarbonitzador. Per aconseguir-ho, aquesta dècada és decisiva: hem de reduir les emissions a la meitat. 

L'onada de calor que estem vivint als països mediterranis és un avís més de la crisi mediambiental?
Sens dubte. Les onades de calor, inundacions, el desgel de l'Àrtic, incendis difícils de controlar, els augments de temperatura que escalen a xifres històriques... són efectes del canvi climàtic que ja estem vivint produïts per l'activitat humana, concretament per la crema de petroli, gas i carboni. Insisteixo que aquests impactes seran cada cop pitjors si no actuem amb urgència. La ciència té clar que aquests episodis que cada cop es repeteixen més no serien d'aquesta gravetat si no fos per l'enorme concentració de CO₂ que tenim a l'atmosfera.

Des de Greenpeace apunteu que Espanya és un dels països europeus més vulnerables al canvi climàtic. 
Espanya es troba en una àrea geogràfica afectada per l'augment de les temperatures, de l'aridesa i l'escassetat de les precipitacions, que són fenòmens propis dels països mediterranis. En aquestes zones, l'augment de les temperatures ja ha superat els 1,1 °C des de l'època preindustrial i els extrems de temperatures són cada cop més pronunciats; per això assolim rècords periòdicament.

Diumenge passat, el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, compartia un article en referència a l'ampliació de l'aeroport del Prat on assegurava que la reforma serviria per tenir un aeroport més "verd i intercontinental". Què n'opina? 
El camí no és fer més verds sectors que són per se contaminants, sinó fer-los decréixer per assolir les zero emissions netes marcades a l'Acord de París. L'ampliació de l'aeroport del Prat és una notícia que, sens dubte, dona l'esquena a aquesta directriu. Cal fomentar uns mitjans de transport més sostenibles, en concret ampliar i fer més accessible la xarxa ferroviària, el transport públic dins de la ciutat, l'ús de les bicicletes i desincentivar sobretot els vols de curta distància quan existeixen alternatives com el tren.

Quines són les principals barreres amb què es troba el moviment ecologista?
La paralització i el bloqueig que provenen de l'àmbit polític i de les grans empreses, les principals responsables del canvi climàtic. Per sort, la ciutadania està molt conscienciada, però l'impacte serà molt pitjor si no actuem aviat. De nosaltres depenen les dimensions del desastre que ens ve a sobre.

És realista un canvi de tendència global a curt termini amb el model econòmic actual?
La bona notícia és que tenim un marc internacional en la lluita contra el canvi climàtic, l'Acord de París, on els seus membres es comprometen a destinar esforços per no superar l'augment global de les temperatures d'1,5 °C. Gràcies al pacte, el grup d'experts del canvi climàtic ha publicat un informe especial sobre el camí a seguir per no superar aquest llindar. El marc el tenim, fins i tot les grans empreses tenen una visió de descarbonització que abans no tenien, però els compromisos que estan sobre la taula són insuficients: seguim en l'escenari d'un augment global de les temperatures de 3 °C. 

En aquesta mateixa línia, molts cops es tendeix a assenyalar males praxis ciutadanes quan les principals responsables de l'emissió de gasos són les grans empreses.
La crisi climàtica s'ha d'abordar des de tots els àmbits. No aconseguirem no superar els 1,5 °C solament amb polítiques, decisions empresarials o accions ciutadanes. Necessitem les tres consciències, totes les àrees d'acció. En aquest sentit, la ciutadania té un paper molt important a l'hora de pressionar empreses i governs, per votar a favor de polítiques que assegurin una certa qualitat de vida. Alhora, també són eines de canvi la nostra alimentació i els mitjans de transport que fem servir. No hem de subestimar la societat, perquè és un motor de canvi imprescindible. 

Mesures com prohibir la circulació entre setmana a certs vehicles antics per potenciar els elèctrics demostren que portar una vida mediambientalment sana sovint està a l'abast de pocs. 
Està clar que és un canvi que hauria de ser assequible per a totes les persones. La solució no implica potenciar els béns privats, sinó fomentar les polítiques dels béns comuns perquè tothom tingui accés als serveis bàsics que necessitem.

Com han d'equilibrar la balança els governs?
Amb models de transport col·lectius, sempre que siguin elèctrics. Els Plans de Recuperació Econòmica han de remar en aquesta direcció, cal destinar part d'aquests pressupostos als sectors que es poden descarbonitzar ràpidament per fer-los accessibles a totes les persones.

La crisi sanitària d'aquest últim any i mig ha desplaçat el debat al voltant de la crisi mediambiental?
La crisi sanitària ha arrasat, però està molt entrellaçada amb la mediambiental. Al final, la relació que tenim amb el planeta està molt relacionada amb l'estat de salut de les persones. També han aflorat dinàmiques molt positives, com ara la solidaritat de barri. Són lliçons que hem après durant la pandèmia i que, sens dubte, ens serviran per organitzar-nos de cara a futures crisis.

I per exigir la desacceleració de l'emissió de gasos?
L'altre dia explicava en un article que durant la crisi sanitària s'han reduït les emissions, però no per canvis estructurals, sinó per causa-efecte de la pandèmia. Hem d'assegurar que els Plans Econòmics de Recuperació serveixin per mantenir aquesta tendència. Val a dir que sectors com l'agricultura i la ramaderia no han reduït les emissions, en part perquè Espanya és el principal exportador de carn de porc i perquè som un dels països que més proteïna animal consumeix a escala europea. Són sectors on s'ha d'invertir per descarbonitzar-lo i hem de conscienciar la ciutadania per aconseguir que en redueixi el consum.

El govern espanyol compta amb organitzacions com Greenpeace a l'hora d'abordar qüestions mediambientals?
A nivell canvi climàtic, ha tingut lloc un procés de quatre anys per a l'elaboració de la Llei de Canvi Climàtic en què hem pogut presentar al·legacions, hem fet intervencions al Parlament i s'han produït espais de participació ciutadana. De totes maneres, la realitat és que aquesta normativa deixa una bretxa enorme entre el que hauríem de fer i el que farem per reduir les emissions. No s'estan tenint en compte les demandes ciutadanes a l'hora de desenvolupar les lleis i veurem què passa amb l'assignació dels fons europeus. 

Quin posicionament té Greenpeace al respecte?
Tenim un ventall de recomanacions sobre quins sectors s'han d'incentivar i com s'ha de fer aprofitant l'oportunitat que ens brinden els fons europeus. Tot i això, les últimes dades ens ensenyen que s'estan rescatant aerolínies, no s'ha aplicat l'impost al dièsel... L'economia està perpetuant el sistema que ens ha conduït a la crisi climàtica.

Quin pronòstic en fa?
Els fons europeus són una finestra d'oportunitats que tenim com a països rics i privilegiats per poder superar aquesta crisi. El que hem de fer com a societat civil i des de les organitzacions és pressionar, controlar i assegurar-nos que aquests fons no es destinen a garantir el lucre de les grans empreses de sempre, sinó per salvaguardar el benestar de les persones assegurant-nos que cuidem el planeta. Per ara, el que es projecta des d'Europa és que s'està traçant una línia d'objectius climàtics bastant conservadora.

Si vostè fos ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, què seria el primer que faria al capdavant del càrrec?
Reobriria completament el Pla Nacional Integrat de Clima i Energia i la Llei de Canvi Climàtic. També crearia un procés de participació ciutadana que fos vinculant que ajudés a fer un replantejament dels objectius climàtics i augmentaria els objectius de reducció d'emissions, com a mínim, al 55% l'any 2030 respecte a 1990 per assegurar que assolim la descarbonització de cara a 2040. En aquest sentit, els sectors principals en què hauríem de treballar de cara a la pròxima dècada serien el del transport, l'elèctric i l'agrícola.

Com en sortirem d'aquesta?
Hem de ser conscients que és un procés que ja està en marxa. Estem començant a patir els primers impactes de la crisi climàtica i, més enllà de pressionar els qui fan polítiques i les grans empreses, ens hem d'organitzar com a societat per garantir la supervivència del planeta, bé col·laborant-hi en el nostre dia a dia, com lluitant a través de la desobediència civil. Ja fa 30 anys que l'IPCC ens alerta del perill del canvi climàtic que estem provocant, si aleshores els haguéssim fet cas, ara mateix no n'estaríem vivint els primers efectes. En sortirem, d'aquesta, assegurant-nos que fem cas a la ciència i que fem sacrificis radicals.