El teatre musical retorna a Barcelona - Diari de Barcelona
Després de la pandèmia
El teatre musical retorna a Barcelona
La ciutat deixa enrere una temporada d’escasses produccions i aposta de nou pel talent dels musicals amb una oferta molt diversa

Després d’una temporada insuficient en grans produccions musicals, Barcelona diu prou. La capital catalana aposta per un cartell atractiu, amb noves estrenes i propostes musicals arreu de la ciutat. Lluny d’acostar-se a Madrid - bressol dels musicals a Espanya - Barcelona es troba en un moment d’auge en el teatre musical. De moment, destaquen tres títols: Cantando bajo la lluvia, acabat d’estrenar al Tívoli, Fama al recuperat teatre Apolo i Billy Elliot, al teatre Victòria.
El sector de la cultura ha estat un dels més castigats arran de la pandèmia de la Covid-19. Aforaments i limitacions horàries han fet que les produccions teatrals i musicals s’hagin vist reduïdes notablement. Per sort, els indicadors epidemiològics han millorat i demà divendres s’eliminen totes les restriccions quant a aforament al sector cultural. Aquest canvi serà determinant per tal que els musicals puguin ser explotats al màxim.
Una de les apostes més interessants ve de la mà de la productora Nostromo Live, que ha anat consolidant-se en el sector, sobretot gràcies a la incorporació dels artistes Manu Guix i Àngel Llàcer. En primer lloc, va ser La jaula de las locas; després, La tienda de los horrores i actualment presenta un nou títol: Cantando bajo la lluvia. Una de les comèdies musicals amb més història i que es va convertir en un clàssic referent dels anys 50 ja es pot veure al Teatre Tívoli i es preveu que estigui oberta al públic fins al juny de l’any vinent.
Barcelona no és Madrid
Però aquest títol no és l’únic que forma part del programa d’estrenes. Els musicals Billy Elliot i Fama també arriben a Barcelona. En ambdós casos hi té participació Coco Comín, ballarina, coreògrafa i fundadora de l’Escola Coco Comín, una de les escoles d’arts escèniques amb més renom de Catalunya. Precisament des d’aquí s’ha gestat l’aprenentatge dels infants que protagonitzen Billy Elliot: 18 nens que van començar als nou anys a preparar-se per al musical i que ara han estrenat dos anys després de l’inici de la formació.
Hoy se estrena @BillyElliot_es en el @teatrevictoria. En marzo de 2019, la Escuela Billy Elliot de Barcelona, dirigida por Coco Comin, abrió sus puertas a los primeros aspirantes al papel de Billy. Dos años de una gran familia.
— Escola Coco Comin (@cococominarts) October 9, 2021
¡Feliz ESTRENO!https://t.co/iugPbiTPAw pic.twitter.com/bgdFjniUyg
Comín, coreògrafa i directora de l’Escola de dansa Coco Comín explicava al DdB: “Barcelona havia liderat la indústria musical fa uns deu anys, anàvem els primers, i després Madrid ens va treure la supremacia”. Segons Comín, el problema a Catalunya és que “no es poden assumir tants musicals, la població no dona per tant i tots ens convertim en competència sense saber-ho, uns dels altres”.
Por fin, ¡el gran día ha llegado a Barcelona! BILLY ELLIOT, te estábamos esperando. HOY, estreno del musical en el @teatrevictoria. ¿Nervios? pic.twitter.com/VLdgWIV0RC
— BILLY ELLIOT El Musical (@BillyElliot_es) October 9, 2021
Després de dues setmanes de prèvia, Fama s’estrena a l’Apolo el 19 d’octubre. La directora i coreògrafa ha declarat que aquest musical “aporta llum al Paral·lel, una llum que estava massa apagada”. Afegeix que gràcies als tres musicals que hi ha, Billy Elliot al Victòria, El Petit Príncep a la Sala Barts i Fama a l’Apolo, “el Paral·lel està tornant a renéixer de les seves cendres”.
La pandèmia ha afectat el panorama teatral, no només de cara als teatres, dels que es va parlar molt a l’inici de la pandèmia, sinó també de cara a les productores que, incapacitades de poder crear nous musicals i amb zero ingressos, han vist com tot el que tenien anava de baixa.
Tot i això, el Govern s’ha sensibilitzat amb la cultura i ha donat algunes subvencions al sector, tot i que la dotació necessària era més alta. “Mai et cobreix gairebé res, però s'agraeix l’esforç perquè, en un país on tots demanen, costa acontentar tothom”, remata Comín.

