El teatre on a l'emperador Neró li agradava exhibir-se ha sortit a la llum. Ha estat gràcies a unes excavacions que van aconseguir provar per primera vegada la ubicació del que va ser un luxós edifici de l'època imperial, situat a pocs metres del Vaticà i del que només es tenia constància en textos antics. 

Ho han anunciat aquest dimecres arqueòlegs de Roma. La troballa es va produir després de l'inici de les obres per a la construcció de l'aparcament del nou hotel al pati del Palau de la Rovere, un edifici renaixentista aixecat en el segle XV sobre construccions medievals, i una part del mateix Teatre de Neró que va quedar sepultat durant més de mil anys.

"Amb aquesta excavació vam poder plantejar una proposta d'identificació que es basa en una sèrie de pistes arqueològiques que són molt consistents entre si i que ens porten a identificar aquest espai com l'antic Teatre de Neró", ha explicat a EFE un dels arqueòlegs de l'Ajuntament de Roma, Alessio de Cristofaro.

El Teatre va ser construït per l'emperador romà en l'àrea dominada pels coneguts com a "Horti de Agripina la Major", mare de Calígula, una gran propietat de la família imperial Julio Claudia, on es va construir un enorme circ per a curses de cavalls.

Els textos d'autors de l'antiguitat com Plinio, Svetonio i Tàcit comentaven l'existència del teatre en la zona que ara ocupa el Vaticà i els seus carrers confrontants, però la gran quantitat d'edificacions que s'aixequen en aquest barri romà, moltes d'elles d'elevat valor artístic i cultural, dificultaven iniciar excavacions que provessin la ubicació.

Les restes descobertes formen part de la part esquerra de la càvea, amb forma d'hemicicle, i l'escena, on es conservaven elements arquitectònics que testifiquen el luxe i la fastuositat del Teatre de Neró, com a columnes i decoracions.

"La riquíssima decoració arquitectònica, consistent en marbres blancs i marbres de colors de columnes estriades d'ordre jònic i els estucs recoberts de làmines d'or, i la presència d'un determinat tipus de maons ens permeten datar amb precisió l'edifici entre l'època de Calígula i la de Neró", ha detallat Cristofaro.

Un teatre on Neró recitava poesia

El "Theatrum Neronis", va ser un gran teatre amb capacitat per a milers d'espectadors, que habitualment gaudia l'emperador Neró, gran aficionat a les arts i recordat per pujar als escenaris romans a recitar poesies, davant la família imperial, els seus cercles més pròxims i, en ocasions especials, un públic més ampli.

Però a més les excavacions han permès descobrir rars exemplars de copes de vidre, càntirs, materials ceràmics, insígnies de pelegrins, objectes ossis i matrius de rosaris de l'Edat mitjana acumulats al llarg dels mil·lennis. Ja que aquest era el camí pel qual pelegrins de mig món arribaven al lloc on la tradició cristiana indica que es troba la tomba de Sant Pere, el primer papa, sota l'actual basílica homònima, i deixaven al seu pas objectes religiosos i records.

L'objectiu és que els elements descoberts puguin visitar-se 

"L'Edat mitjana no és fàcil de trobar en aquesta ciutat. Es coneix pels palaus, esglésies i unes certes fonts històriques, però des del punt de vista material no existeixen moltes restes com els que aquí tenim, que va del segle X al XV i que ens conten una part de la història econòmica i social de la ciutat", ha indicat a EFE l'arqueòleg Renato Sebastiani.

Després de gairebé tres anys d'excavacions i documentació arqueològica, els treballs prossegueixen amb l'objectiu que els elements descoberts puguin visitar-se en els pròxims anys gràcies a un espai museístic de l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, propietària del Palau de la Rovere.