El vessant social de la Covid-19 també s’ha materialitzat als camps agrícoles catalans i espanyols. Sense els temporers de fora del país que cada any vénen a recollir la fruita i l'hortalissa, el govern ha hagut d’implementar un decret per tal de facilitar l’accés a la feina a persones aturades de dins l’Estat, per tal de suplir la falta de mà d’obra. La mesura, però ha deixat fora a les persones en situació irregular, que davant la problemàtica social de l’estat d’alarma han quedat desemparades, aturades i sense accés a les ajudes. Malgrat la mesura, algunes segueixen treballant i en les mateixes circumstàncies que abans, i moltes vegades sense allotjament.   

A l’inici de la crisi sanitària la Comissió Europea va demanar als països membres que establissin procediments per tal de permetre l’arribada dels seus temporers habituals, que solen venir d’altres països. Cada estat ha pres les mesures que ha cregut adients. La mesura italiana es va implementar fa una setmana i consisteix a regularitzar temporalment unes sis-centes mil persones que es troben treballant en l'agricultura o al servei domèstic de persones grans —feines essencials durant la crisi actual— i sempre que puguin provar que van arribar a Itàlia abans del 8 de març. Tindran així els papers en regla durant sis mesos, amb possibilitat de renovar-los quan acabi aquest període, amb la condició de presentar un contracte de treball estable i demostrar que tenen un habitatge. 

La mesura ha estat principalment impulsada per la ministra d’Agricultura, Teresa Bellanova, però ha estat forçada també per la Patronal Agrícola, davant el temor de perdre la collita, ja que els centenars de milers de temporers de l’Europa de l’Est no han pogut arribar. Moltes associacions veuen la mesura insuficient i utilitarista, com ha explicat Marta Civit, membre de Conca Terra d’Acollida, una associació que dona suport a la campanya sota el hashtag #RegularitzacióXTotes i que demana una regularització sense condicions, basada en la humanitat i els drets humans, i desvinculada del treball. A més, demana que aquesta tingui un efecte permanent. Unes demandes, les de l’accés igualitari als serveis sanitaris, que s’han fet molt més visibles amb l’arribada de la pandèmia.

El Reial decret agrari

La direcció que va prendre Espanya va venir també motivada per la poca mobilitat despresa de la pandèmia. Els camps espanyols són sobretot explotats per temporers marroquins que vénen a recollir la fruita cap al maig i el juny. Però ja a l’inici de la crisi sanitària, el Marroc va tancar fronteres, motiu pel qual el Consell de Ministres va optar per mobilitzar la mà d’obra regularitzada disponible a l’Estat. Per això el 7 d’abril s’anunciava en una roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, l’aplicació del Reial decret 13/2020 l'endemà, també conegut com el Reial decret agrari. Segons el que explicava Luis Planas, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, havia de permetre “respondre a les necessitats plantejades pels empresaris agraris i, d’aquesta forma, que la producció d’aliments i, particularment, de fruites i hortalisses, pugui continuar, així com el proveïment a la població”. 

Aquesta mesura és una crida perquè les persones actualment a l’atur substitueixin provisionalment els temporers que no poden arribar als camps espanyols, ocupant entre 75.000 i 80.000 places. Inclou als treballadors migrants els permisos dels quals finalitzen entre el dia que es va instaurar l’estat d’alarma, el 14 de març, i el 30 de juny, així com als joves estrangers d’entre 18 i 21 anys que tinguin permís de residència però no de feina, sempre sota la condició que els temporers recentment contractats visquin a prop del camp on treballin. El decret, d’altra banda, deixa fora els immigrants que resideixen irregularment a Espanya i els sol·licitants d’asil sense permís per treballar o amb papers pendents de tramitació. 

Aquesta diferenciació s’ha materialitzat en les respostes a les ofertes de feina als camps catalans. Segons Jaume Pedrós, responsable dels temporers de la Unió de Pagesos, el nombre de temporers necessari per l’inici de la campanya de juny era d’uns trenta mil, i de les setze mil persones que s’han presentat, la meitat eren persones sense papers. “És clar, no els podrem donar la feina, imagino que el govern buscava donar feina a aquelles persones que estan a l’atur i si ve algú a oferir-se que no té papers doncs no pot treballar”, lamenta.

També comenta que abans de la presentació del decret, van suggerir al govern fer una regularització temporal de tres mesos a les persones immigrants irregulars perquè treballessin durant la temporada de recollida de la fruita, però la proposta no va prosperar. Explica a més, que la preocupació que hi havia a inicis de la crisi s’ha dissipat una mica, ja que els temporers que normalment venen als camps catalans, que són en gran part de Colòmbia o de l’Europa de l’Est, estan començant a arribar de nou.

 Temporers treballant al camp. Font: Pixabay

En contra de l'Utilitarisme

No a l'Utilitarisme: així es resumeixen les demandes que diferents entitats han fet en contra del Reial decret i de la situació que segueixen vivint els temporers dels camps espanyols i catalans. Des de diverses ONGs, l’arribada del Coronavirus ha donat força a les peticions sota el paraigües #RegularizaciónYa o #RegularitzacióPerTotes. Es tracta de persones les feines de les quals es trobaven en l’economia submergida, ja que era l'única possibilitat que tenien de treballar. A més, davant el confinament obligatori no poden anar a treballar ni accedir a les ajudes de l’executiu per pal·liar les conseqüències socials de la crisi actual perquè es troben en situació irregular.

Així, més de 200 organitzacions demanen una regularització extraordinària per totes aquestes persones, com és el cas del CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), que en un comunicat al seu web demana que “es posi en marxa un procés de regularització que els permeti accedir als seus drets en igualtat de condicions a la vegada que es reconegui el valor, les aptituds, la dedicació i el compromís que poden aportar a la societat espanyola”.

Segons aquestes entitats, tant el decret com altres mesures que s’han presentat (com la proposta del Grup Parlamentari Republicà (ERC) al Congrés) són opcions de caràcter utilitarista, que “mercantilitzen drets” i que en cap cas deixen de perpetrar l’explotació o l’economia submergida i que “aquells que habitualment viuen del camp seguiran sent necessaris per completar la feina, i, a la vegada, els resultarà més difícil accedir a aquests llocs de treball sense ser sotmesos als requisits i extorsions de les màfies”. 

És el mateix acostament al tema que fa l’associació lleidatana Plataforma Fruita amb Justícia Social: “Creiem que la mesura és absurda: què els hi passarà a les persones de 18 a 21 anys que entrin a treballar un cop la campanya hagi acabat? Només els volem per a treballar?”

A favor de la feina digna 

Ventura Campo, responsable del sector agrari de Comissions Obreres (CCOO) a les terres de Lleida, explica al Diari de Barcelona com al Baix Segre, sense ni tan sols haver començat la campanya, s’ha detectat un gran nombre de treballadors que s’acosten a la zona per treballar i no tenen cap tipus de documentació que els ho permeti. Explica que CCOO ha participat aproximadament en unes nou o deu reunions de les taules agràries del camp, unes convocades pel govern i d’altres per la Generalitat, i que des del principi "hem demanat que la campanya fos modèlica, com sempre, però més ara en la situació en què ens trobem”. 

Amb tot, en les circumstàncies actuals la gran preocupació era arribar al nombre mínim de treballadors. Així, des de la patronal, Campo continua, “es van proposar solucions al problema del personal, però nosaltres no ho veiem clar, com per exemple es va comentar de regularitzar durant un mes o dos o el que calgués als treballadors en situació irregular. Això no deixava de significar que passat aquest temps tornarien a quedar desemparats”.

Campo remata: “No creiem en aquestes solucions curioses per suplir la mà d’obra d’aquest any, la nostra idea sempre ha estat garantir la seguretat sanitària dels treballadors, perquè així ens protegim a tots”. A més, denuncia que, sense ni tan sols haver començat la part forta de la campanya, ja han notat moltes irregularitats: persones a les quals no se’ls paga el salari mínim, manca de mesures sanitàries, o persones que van arribar a Lleida des d’Andalusia, Astúries o el País Basc de maneres irregulars a l’inici del confinament, travessant diverses zones sanitàries i a través de documents facilitats per diverses ETTs. 

Des de la Plataforma Fruita amb Justícia Social, les denúncies segueixen aquesta línia. Asseguren que el decret que es va publicar fa un mes no serveix per res, que hi ha persones sense papers que segueixen treballant i que la situació dels temporers migrants al camp no ha fet més que empitjorar amb la crisi de la Covid-19. “Just ara ha començat la campanya de la fruita i ja tenim 200 persones dormint al carrer, només a Lleida ciutat i a tota la regió pot arribar a les 2.000”, expliquen al DdB.

Però això passa cada estiu. La solució, diuen, hauria de venir de la mà dels pagesos que “tenen l’obligació d’acollir als temporers, segons marca el conveni, però això no passa”. D’altra banda, la diputació lleidatana va construir albergs fa una dècada, però ara ja fa temps que les ajudes s’han aturat, “i la campanya agrària ha seguit creixent exageradament, perquè s’ha centrat en l’exportació i la demanda d’allotjament ha superat amb escreix l’oferta de places”.

En aquest sentit, la Plataforma recalca que amb la crisi sanitària molta menys gent pot dormir als albergs pel distanciament social, i molts s’han transformat en espais perquè els temporers amb la Covid-19 es recuperin, per la qual cosa la resta tampoc poden dormir-hi.

Tests als temporers

Així, el dimarts l’Ajuntament de Lleida va fer tests als temporers que dormen al carrer, però només 42 dels dos centenars de persones que es calcula que hi ha a Lleida, hi van acudir. Tots han donat negatiu. Per tant, començaran a beneficiar-se del sistema d’allotjament, dutxes i menjar. La Plataforma, tanmateix, explica “caldrà veure  si tothom hi acaba accedint, perquè l’any passat ja es va condicionar un espai així però molta gent no hi anava perquè estava lluny de la ciutat o els horaris no quadraven amb els del camp”. 

      Tests als temporers de Lleida. Font: ACN

La Plataforma també assevera que “s’ha fet una publicitat al voltant del decret que no calia: els problemes són els mateixos de sempre, la gent continua dormint al carrer”. Pel que fa a la pregunta sobre com afecta el decret a les persones sense papers responen: “No ha canviat res, les persones en situació irregular no poden treballar ni ara ni mai, tècnicament, però hi ha gent treballant als camps de Lleida que sense tenir paper segueixen treballant, o bé directament ho fan indocumentats, o pagant per fer servir els papers d’un altre; si han augmentat o disminuït els casos, ja és hora de dir-ho”.

Pel que fa a la regularització d'aquestes persones, la Plataforma és clara: “El que no pot ser és que tinguem persones al carrer, sense possibilitat de treballar i alimentant màfies i la compra d’identitats. Els pagesos van expressar la manca de mà d’obra i es va fer aquest decret per facilitar-la, mentre hi ha gent dormint al carrer que no pot accedir al treball”.