El Yassin és originari del Marroc i fa 10 dies que és a Lleida, on ha arribat per trobar feina. S'ha desplaçat a la Fira de Lleida per registrar-se a l'oficina i poder dormir al pavelló. Ve d'Algesires i, quan van entrar a la fase 3, va anar a Múrcia per treballar, però no ho va aconseguir i li van recomanar que anés a Lleida. Aleshores, es va desplaçar fins a Aitona, al Segrià, però feia poc que una pedregada havia malmès moltes hectàrees de fruita i tampoc va trobar feina.

Ara, s'ha desplaçat a la capital del Segrià perquè és on pot dormir i menjar fins que trobi feina. Li agradaria marxar de la ciutat per buscar-ne a altres comarques de la vora, però no pot per culpa del confinament: "Fa 10 dies que sóc a Lleida, no he trobat feina i ara no puc marxar". Yassin ha treballat a Barcelona de jardiner i a Andalusia com a temporer, on ha deixat els seus fills amb la seva dona.

Yassin, un temporer arribat a Lleida a l'oficina única d'atenció de la Fira de Lleida. Font: ACN

Les persones allotjades als pavellons de la Fira de Lleida que volen treballar en el sector de la fruita han vist agreujada la seva situació per culpa del confinament. La limitació de moviments per poder sortir del Segrià a causa dels brots de coronavirus dificulta la recerca de feina més enllà de la comarca, sumat a la disminució de l'oferta de llocs de treball a causa de les pedregades del juny, les quals van fer malbé molta fruita que estava a punt de collir-se.

L'oficina única d'atenció és on cada dia s'orienta, es presta servei i recursos a aquestes persones, enguany en unes condicions sanitàries que agreugen encara més la situació. A això cal sumar-hi el fet que, des de dissabte, la comarca del Segrià té la mobilitat restringida per culpa dels brots de coronavirus que han aparegut durant les darreres setmanes, alguns entre temporers que treballen en empreses del sector.

La coordinadora de l'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de Lleida, Gemma Domingo, ha explicat que malgrat que hi ha com una "mena de crida" per anar a Lleida a treballar a la fruita, perquè "tradicionalment hi ha feina", enguany, això no és així. A més a més, arran del confinament del Segrià, la gent que ara es troba a la ciutat no pot sortir-ne per anar a les comarques veïnes, i això fa que hi hagi "menys rotació".

Allotjats a la Fira

A la Fira de Lleida hi ha un dispositiu per atendre els temporers amb serveis bàsics com dutxes, àpats i allotjament, i, a l'oficina única d'atenció es fa la rebuda i l'acompanyament de les persones que arriben a Lleida, reben una primera atenció social per saber quina és la seva situació i les seves necessitats. Domingo ha assegurat que, malgrat el confinament del Segrià, encara hi ha lloc per dormir als pavellons i confia que estarà garantit de cara als pròxims dies.

Els temporers, quan arriben, reben una primera atenció social per saber quina és la seva situació i les seves necessitats, la qual la presten treballadors socials i tècnics de l'Institut Municipal d'Ocupació, i voluntaris, com Mohamed Ouali, de l'Associació Focs. Ouali parla sis llengües i ajuda fent de traductor i mediador entre els temporers i els tècnics. Explica que a la Fira de Lleida hi van molts senegalesos i algerians, però que "hi ha de tot".

La seva feina va més enllà de les traduccions, perquè també orienta els temporers i els explica els serveis que se'ls poden oferir o com trobar feina. Tot plegat, diu que serveix perquè "se sentin més segurs", ja que els transmet confiança.

Mohamed a l'oficina única d'atenció al temporer a la Fira de Lleida. Font: ACN

D'altra banda, Mohamed és un jove que fa dos anys que és a Espanya i tot just va arribar a Lleida dissabte passat. Confessa que té molts problemes per treballar, ja que no té papers i necessita diners per mantenir la seva família al Marroc. Havia treballat anteriorment a granges de Madrid, però ara tot és molt més complicat. De fet, ell és soldador de professió, però es conforma amb qualsevol cosa. Feia dos dies que dormia al carrer i, finalment, s'ha apuntat per poder dormir als pavellons de la Fira de Lleida. Tant ell i Yassin com molts altres viuen en condicions precàries i esperen poder trobar alguna mena de feina.