Denuncien la resposta social i institucional després que s’incendiessin les barraques on residien i demanen un lloc per viure dignament
Publicat el 06 d’agost 2020

En Haya és un jove de Mali que treballa al camp des de fa onze anys. Es dedica a la recollida de fruits del bosc, maduixes i taronges. Actualment, viu a Lepe (Huelva) en un pis de lloguer, però porta 21 dies fent costat als seus companys en una seguda davant l’Ajuntament.

Després de tres setmanes dormint davant el consistori, els temporers de Lepe s'han manifestat aquest dimecres per reclamar unes condicions de vida dignes. La falta de resposta per part de l’Ajuntament de Lepe i del govern central davant l’incendi de les barraques on vivien ha fet palesa una problemàtica amb anys d’història, que s’ha vist motivada per la crisi de la Covid-19.

Manifestació a l’Ajuntament de Lepe, dimecres 5 d’agost

Antonio Abad, fundador del Colectivo de Trabajadores Africanos, explica que els fets ocorreguts enguany no disten dels d’anys anteriors. Diu que “quan hi ha una incidència d’aquesta tipologia s’intenta posar un pegat, es donen llargues i si hi ha alguna protesta es deixa que passi el temps”.

A més, Abad critica que “generalment es compta amb pocs suports externs i la gent s’acaba desgastant”. Afegeix que ara "amb l’inici del mes d’agost, se li donarà poca atenció”. Quan el focus mediàtic es desviï el tema acabarà passant desapercebut. “És el que passa sempre”, lamenta.

Barraques com a casa

El 13 de juliol es va produir un primer incendi a les barraques on vivien els temporers. Tot i que les causes del foc no s’han arribat a aclarir, Haya Fofama diu que “es creu que va ser un dels usuaris que va deixar el menjar al gas mentre es dutxava”.

Després de l’incendi del 13 de juliol, els jornalers van voler reunir-se amb l’Ajuntament, però “no tenien interès perquè el seu argument era que els afectats eren poques persones”, explica Fofama. Per aquest motiu, el mateix divendres 17 van decidir concentrar-se a les portes de l’Administració, dia durant el qual van patir el segon incendi. Haya explica que aquesta vegada els rumors apunten “que va ser intencionat”.

 

Els incendis ja han abastat tres assentaments de temporers a la província, perquè les barraques són construïdes amb materials inflamables com ara cartró i plàstics. Diversos jornalers es veuen obligats a recórrer a aquests habitatges infrahumans per poder treballar, ja que no existeix una oferta de pisos o cases de lloguer.

“A Lepe, és molt difícil aconseguir una casa, no et donen la possibilitat de llogar-la”, diu Mame Mor Sene. Aquest jornaler explica com un amic seu estava disposat a llogar una casa, però quan el llogater va saber la seva nacionalitat va respondre amb un “no tinc casa per llogar”. El dia següent, un espanyol va trucar perquè hi estava interessat i el propietari el va atendre perfectament. Finalment, es va quedar la casa.


Mame Mor Sene: “A Lepe és molt difícil aconseguir una casa, no et donen la possibilitat de llogar-la”


En canvi, en Haya exposa que tot i les males condicions implícites que comporta la feina de jornaler, com ha exemplificat la mort d’un d’ells a Múrcia, a altres localitats com ara a Lleida la situació és ben diferent: “Hi ha cases i pisos per llogar, però a Lepe no hi ha aquesta porta oberta”.

Els temporers demanen que se’ls ofereixi la possibilitat de llogar pisos

En Haya afegeix que no volen cases gratis, sinó que estan disposats a pagar per alguna cosa que els permeti fer la feina que fan. “Des que va començar això, no tenim el suport de cap mena d’empresari ni de la gent d’aquí; aquí hi ha racisme en l’explotació empresarial, racisme institucional i racisme social”, assenyala Haya.

Abad comenta que “curiosament els incendis han estat al final de la campanya quan ja no es necessita mà d’obra”. Altrament afirma que “el tema del barraquisme està sonant massa a Europa i està molestant molt la gent”. Abad pensa que “un incendi és una forma molt ràpida de fer desaparèixer un campament”.

La resposta de les institucions

La inacció de l’Ajuntament de Lepe ha accentuat el problema. La primera de les mesures plantejava un refugi durant cinc dies per a 75 de les 150 persones afectades, una proposta que el col·lectiu de jornalers va rebutjar perquè els semblava una injustícia decidir qui obtindria aquest dret.

Més endavant, la Subdelegació del govern espanyol va traslladar a l’Ajuntament de Lepe la petició de trobar un nou espai per a la ubicació del campament dels temporers. El consistori havia proposat la zona industrial de La Gravera, però el Ministeri de Defensa, després d’analitzar el terreny, va concloure que la zona no era apta per instal·lar-hi el campament.

Sandra García, delegada del govern espanyol a Andalusia, va afirmar que “no es pot muntar una tenda amb 50 graus a l’ombra”. D’aquesta manera va demanar a l’Ajuntament de Lepe que reconsiderés la proposta ja que l’opció de La Gravera no era viable “des del punt de vista de salubritat” pels temporers.


Haya Fofama: “Aquí hi ha racisme en l’explotació empresarial, racisme institucional i racisme social"


A més, l’Ajuntament pretenia instal·lar-lo a set quilòmetres de Lepe. Haya explica al Diari de Barcelona que des del seu punt de vista “és un gueto” i que això genera  “dificultat per socialitzar amb la gent del poble”.

Les manifestacions dels temporers no s’aturen i volen aconseguir unes condicions de vida dignes

Després d’utilitzar l’argument que les concentracions del col·lectiu podien ser una font de risc de contagi, la resposta de l’Administració ha estat demandar ASNUCI, l’associació que ha ajudat els temporers a optar per unes condicions més dignes i a lluitar pels seus drets. Els temporers recorden que el risc de contagi és precisament un dels altres motius pel qual es manifesten, però Lepe considera que ASNUCI empra una “pressió política permanent”, segons diariodehuelva.es.

ASNUCI, un suport per als temporers

Tant Haya com Mame formen part de l'associació ASNUCI, l’Associació de Nous Ciutadans per la Interculturalitat. L'organització ha estat vital pels temporers de Lepe durant els incidents ocorreguts enmig de la crisi de la Covid-19.

Tal com explica Mame, ASNUCI és l’única organització que ha estat oberta durant la pandèmia. Tot i que la porta havia de romandre tancada, la finestra sempre estava oberta, motiu pel qual els joves temporers podien passar el seu mòbil al cuidador del local i, així, carregar-lo.

Si es volien dutxar, comptaven amb que el cuidador els obrís la porta per tal que només dues persones passessin als banys i, d’aquesta manera, evitar el contagi. A més, també disposaven de rentadores per quan els fossin necessàries.

ASNUCI ha col·laborat amb l’Ajuntament per tal d’oferir un subministrament d’aigua que, malgrat semblar imprescindible, els temporers no hi tenien un accés assegurat. Com a mesura preventiva de la Covid-19, s’han repartit mascaretes, a més de menjar. “Si no fos per ASNUCI, no duraríem aquí a Lepe”, agraeix Mame.

Falta de mà d'obra autòctona

La manca de mà d’obra autòctona al camp propicia que els temporers es desplacin des de diferents països i conflueixin a la zona de Huelva, on hi ha oferta de feina. Abad explica que “és l’únic sector crida” de la regió. A més, comenta que “el sector agrícola, per la falta de rigor en les excepcions, permet als empresaris tirar de situacions irregulars per contractar”. Per això, el Col·lectiu de Treballadors Africans considera que part del problema rau en què molts temporers són en situació irregular.

La mà d’obra autòctona al camp és inexistent, molts temporers es desplacen fins a Lepe per fer aquesta feina i poder-se guanyar la vida


El Col·lectiu de Treballadors Africans considera que part del problema és la situació d’irregularitat de molts temporers.


Tanmateix, creuen que el govern espanyol té la clau de volta per revertir la situació. “Ajudaria molt que hi hagués més gent en situació administrativa legal”, comenten. Del contrari, “moltes empresaris disposen de mà d’obra que es troba en situació de vulnerabilitat que els permet que treballin més hores, pagar-los menys i que puguin ser explotats”.

Una lluita que no s'atura

Antonio Abad explica que tots els sectors implicats que es beneficien dels treballadors temporals s'espolsen les responsabilitats i “cada un tira la pilota a l’altre”. Un exemple són els empresaris, que per llei no tenen l’obligació d’oferir habitatge. Segons Abad, la solució passa perquè cada sector derivi competències a l’administració. “La solució no és gens complexa, només cal tenir un terreny i realitzar una inversió. Si totes les administracions col·laboressin es podria abordar”.

Les mobilitzacions continuen en peu i diversos col·lectius migrants aglutinats en el moviment ‘Regularización Ya’ han impulsat i redactat una proposició no de llei (PNL) amb l’objectiu de regularitzar més de 600.000 persones en situació administrativa irregular.

El text, que va ser registrat pel Grup Parlamentari Socialista al Congrés, posa sobre la taula mesures perquè les persones treballadores temporeres puguin disposar d’allotjament digne, i dotar de més recursos els serveis socials dels territoris de producció agrícola per evitar situacions d’exclusió social.

El col·lectiu de migrants ‘Regularización Ya’ vol acabar amb les desigualtats i la situació administrativa irregular de molts temporers

La proposició no de llei és una via civil de proposició de legislacions o actuacions governamentals que, tot i no ser vinculant, va dirigida al govern per tal que els seus membres duguin a terme una acció concreta. A més, és el camí més ràpid per mostrar públicament una opinió i que els partits polítics del Congrés es posicionin.

La PNL té com a objectiu crear un pla específic per a dones temporeres a tot el territori nacional amb la finalitat d’evitar abusos, no només laborals, sinó també sexuals. La iniciativa també proposa la creació de campanyes informatives amb material sobre el conveni col·lectiu del sector i les principals mesures de riscos laborals en les explotacions agrícoles. Tot plegat podria debatre’s al setembre, quan es reprengui l’activitat parlamentària a la Cambra baixa de les Corts.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —