"Si arriba aquí, acabarà amb nosaltres", diu el líder indígena Akã Panarà en parlar de la Covid-19 en un àudio enviat des del poblat de Nãnsepotiti, a la terra indígena de Panarà, recollit en un reportatge de l'ONG Instituto Socioambiental (ISA). Gairebé cinc dècades després del primer contacte oficial els anys setanta, quan la població d'unes 450 persones es va reduir a 79 a causa dels brots de grip, els indígenes temen que aquesta nova pandèmia arribi al seu territori i que es repeteixi la història.

Ara mateix hi ha 14.000 casos confirmats de coronavirus a l'estat brasiler de Parà, i 103 són d'indígenes, segons l'estudi de l'Articulació de Pobles Indígenes del Brasil (APIB). A Guarantã do Norte, la ciutat més propera als panarà, ja s'han registrat dos casos i una mort. Amb la memòria viva del tuk pirê ha, o ['el temps en què va morir tothom'], Akã, el líder històric dels panarà, el qual va sobreviure la malaltia en aquell primer contacte, tem una nova epidèmia.

El líder indígena Akã Panarà al registre de l'any 1994

"Malgrat que la pandèmia hagi arribat amb força a països europeus com ara Espanya o Itàlia, no es pot comparar amb el cas del Brasil, es tracta d’un país molt més gran i molt més pobre", ha declarat la il·lustradora i indigenista Ciça Fittipaldi al Diari de Barcelona. "Només cal pensar en les fabel·les de Río de Janeiro. Amb una dotzena de persones en una habitació, el nivell de contaminació és elevadíssim. La situació és incontrolable", ha argumentat, explicant també que les dades oficials sovint són inferiors a les reals. Fittipaldi ha remarcat que, si s'estén a les comunitats indígenes aïllades, pot ser una catàstrofe humanitària.

Els grups aïllats segueixen sent extremadament vulnerables a tota mena de malalties. Per això, moltes organitzacions reivindiquen que fa temps que s'haurien d'haver pres mesures preventives estrictes per protegir-los. Si no, és fàcil que l'amarga història de pobles com Panarà es torni a repetir.

La Covid-19 és més letal entre els indígenes

La taxa de mortalitat per Covid-19 dels indígenes del Brasil és alarmant: dobla la de la resta del país, segons l'APIB. Al Brasil hi ha una població de 900.000 indígenes, i molts d'ells viuen a pobles aïllats. Segons l'últim recompte realitzat el 26 de maig, hi hauria hagut 1.256 contagis i 143 morts a 67 pobles indígenes infectats. Es tracta, doncs, d'un 12,6 % de letalitat de la pandèmia, davant del 6,4 % del conjunt de població brasilera.

Aquestes dades no coincideixen amb les del Ministeri de Sanitat, el qual, a través de la Secretaria Especial de Salut per als Indígenes (SESAI), només ha detectat 824 casos i 40 morts,ja que només compta els indígenes dels registres locals i no els que es troben en trànsit entre la selva i la ciutat. Aquest moviment de població és freqüent durant els últims anys: molts indígenes van a buscar sort als nuclis urbans, però acaben malvivint als suburbis sense cobertura estatal i portant malalties als seus poblats origen.


Una campanya de l'Associació Terra Indígena de Xingu busca suport social contra l'aïllament social dels setze pobles de la regió

Molts poblats intenten aïllar-se, però no és fàcil, ja que, a banda del flux de persones entre selva i ciutat, pateixen invasions constants de miners, taladors i acaparadors de terres. "Tenim por que el coronavirus entri a la regió per mitjà dels buscadors d'or il·legals. Venen i marxen com volen", explicava Junior Hekurari Yanomami, president del Sistema de Salut Indígena de la regió Yanomami i Ye'kuana. Des de principis del 2019 s'han denunciat violacions dels drets humans contra les comunitats indígenes, amb homicidis, desforestació furtiva, i incendis provocats.

De fet, la desforestació dels boscos del Brasil s’ha incrementat un 64 % aquest abril respecte al mateix mes de l'any anterior, segons dades de l'Observatori de la Terra del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació del Brasil. Només en l'últim mes s’han destruït més de 405,6 quilòmetres quadrats de selva, una extensió que equival a quatre vegades l'àrea de la ciutat de Barcelona.

"Estem a punt de viure un genocidi indígena", avisava a inicis de maig l'activista i fotoperiodista Sebastião Salgado a una carta oberta a la qual urgeix el president Bolsonaro a actuar. La petició, firmada per personalitats com Madonna, Oprah Winfrey, Brad Pitt, David Hockney i Paul McCartney, però també científics i intel·lectuals com Ai Weiwei o Mario Vargas Llosa, ja frega les 300.000 firmes. Consternat, Salgado afegeix que "el govern no respecta les terres i promou la invasió il·legal. Res protegeix els indígenes d'aquests atacs, ni de les malalties que porten els forasters".

L'ajuda arriba tard i obre nous perills

El passat 21 de maig, el Congrés del Brasil va aprovar un pla d'emergència per ajudar els pobles indígenes, quilombolas i altres pobles tradicionals davant la pandèmia. Proporcionaria ajuda sanitària i hospitals de campanya, però també aigua i aliments que permetrien l'aïllament. Aquest projecte de llei (PL. 1.142/2020) encara s'ha d'aprovar al Senat i Bolsonaro li ha de donar llum verda.

L'aprovació del pla és una victòria per als moviments socials. Però un canvi d'última hora per part dels grups de la dreta deixava oberta la possibilitat que els evangelistes accedissin a les terres índies aïllades. Això va generar la reacció dels líders indígenes, i ara les missions religioses operatives es trobarien en una espècie de limbe legal.

"Aquests grups aïllats estan constantment pressionats pels missioners per adherir-se a una religió que no és la seva. Això no pot passar al segle XXI, després de tota la història de malalties i violacions comeses contra els pobles indígenes", expressava Angela Kaxuyana, directora de la Coordinació d'Organitzacions Indígenes de l'Amazònia Brasilera (COIAB). Precisament, durant més de 30 anys, la política de la Fundació Nacional dels Indis (FUNAI) ha estat la de respectar l'elecció dels poblats de mantenir-se aïllats, sense contacte. Només s'infringeix en casos excepcionals: per protegir la integritat dels indis, o els seus territoris davant d'invasions de taladors d'arbres il·legals, miners o missioners.

Les malalties que porten els no-indígenes

Les tribus aïllades, des de l'època de la colonització, han patit epidèmies devastadores, importades pels no-indígenes. Els panarà eren unes 450 persones abans del primer contacte l'any 1973 i, segons l'antropòleg Richard Heelas, la població es va reduir fins a 79 persones l'any 1975. Aleshores, l'epidèmia va arribar amb la construcció de l'autopista BR-163, la qual es va començar el 1971 com a part del Pla d'Integració Nacional del Govern Militar, i la qual tallaria el territori pel mig.

"Érem al nostre bosc i vivíem bé i sans fins que van aparèixer els no-indígenes. De cop, van aparèixer amb la seva carretera enorme, la BR-163, al mig de l'antic poblat de Kwêpô", es pot llegir dins del Protocol de Consulta Popular de Panarà. La instal·lació d'aquesta infraestructura no només va portar brots de grip, sinó també la valorització econòmica d'aquelles terres, noves corrents migratòries i especuladors que provocarien conseqüències tràgiques i irreversibles per als pobles indígenes.

Tornada dels panarà a Iriri, el seu territori tradicional. Foto: Pedro Martinelli

"Els blancs van arribar, i tots els panarà van morir a les seves cases noves. La tos, el dolor al pit i la febre els van matar a tots. Alguns van marxar, i també es morien pel camí. Estaven tan malalts que no tenien força ni per enterrar els que queien", explicava Akã a l'antropòleg Stephan Schwartzman el 1991, al llibre en portuguès Panará: a volta dos índios gigantes. Després de la tragèdia, l'any 1975, els panarà van ser portats al Parc Indígena del Xingu, on van viure durant vint anys, somiant sempre en tornar al seu territori tradicional. Durant l'absència, el seu territori havia estat "menjat pels no-indígenes", els quals van construir-hi ciutats com Guarantã do Norte, Matupá, Peixoto de Azevedo i Colíder.

L'any 1996, es va demarcar el territori indígena del Panarà, i això els va permetre tornar-hi. El procés de recuperació del territori va anar acompanyat, l'any 2000, d'una decisió sense precedents per part del Tribunal Regional Federal que obligava l'estat Brasiler i la Fundació ;Nacional de l'Indi (FUNAI) a indemnitzar els panarà per les conseqüències dels contactes. Des de la seva tornada, aquest poble ha crescut moltíssim, i ha passat de tenir 178 persones l'any 1997 a arribar a les 600 repartides en sis pobles: Sõnkârãn, Kresãn, Sõnkwê, Nãnsêpotiti, Kôtikô i Kanaã.

El Nens panarà del poble de Nãnsêpotiti. Foto: Fred Mauro