La situació d’estat d’alarma decretada pel govern espanyol ha alterat la funció de la majoria de centres dedicats al tractament de l’addicció a l’alcohol i les drogues. Segons el Pla Nacional sobre Drogues, prop de 50.000 persones són en tractament per problemes amb les drogues a tot Espanya. Les persones addictes requereixen, en la majoria dels casos, un tractament presencial continuat, com són les teràpies de grup, difícils de seguir a causa del confinament. Això suposa que aquestes persones que es queden sense la seva principal eina d’ajuda hagin de recórrer a mesures alternatives i no presencials.

La Casa Bloc, un centre de tractament per a l’addicció a les drogues que fa més de 30 anys que es dedica a ajudar persones amb problemes de dependència, està tancat des que es va decretar l’estat d’alarma. Malgrat això, els seus responsables s'esforcen per poder seguir oferint pràcticament tots els serveis als seus pacients. “Continuem amb les visites individuals, les teràpies de grup i els tallers, l’única diferència és que ho fem en línia”, explica la responsable de l’equip terapèutic, Montse Pardo, que no pot evitar mostrar la preocupació per una situació de durada incerta. “De moment, però, ens centrem en els pacients que ja estaven rebent tractament amb nosaltres, perquè és complicat començar un tractament des de zero sense l’assistència presencial”, afegeix Pardo.

Sense la xarxa de xarxes

En Julián fa tres mesos que va deixar de consumir drogues, i com a moltes altres persones en la seva situació, el confinament li ha suposat un xoc. “Quan va començar el confinament em vaig sentir perdut i amb por. Després de dos mesos de caos, ja començava a estar bé, i de sobte em trobo sense poder anar a teràpia i sense poder seguir amb el meu programa de recuperació”, explica. I és que sembla que la rutina és el millor aliat per seguir amb el procés de desintoxicació: “Estic trobant el meu ritme, he començat a treballar des de casa, surto a passejar tres vegades al dia amb el meu gos i menjo sa”, diu. El problema, però, és que no pot accedir a les teràpies virtuals: “No puc fer reunions en línia perquè no tinc wifi, així que faig teràpia individual telefònica”.

L’associació Narcòtics Anònims també pateix les mesures de l’estat d’alarma. Aquesta entitat lluita des de fa més de 50 anys amb el problema de la dependència a les drogues amb reunions que se celebren cada dia a la ciutat de Barcelona i arreu del món. A diferència d’altres associacions, Narcòtics Anònims funciona sense professionals, ja que són els mateixos addictes els qui organitzen les reunions seguint unes pautes desenvolupades per aquells que ja han superat la dependència. 

Però la seva força passa per tenir contacte amb els altres. “Hem passat molt de temps sols i aïllats. Durant la fase de recuperació necessitem estar junts. La força del grup és el que ens ajuda a mantenir-nos nets”, explica Manuel A., membre de l’associació des de fa més de 18 anys i encarregat de les relacions públiques. La situació actual els està afectant molt, ja que la dinàmica de treball es basa principalment en unes teràpies de grup que s’han hagut de suspendre. “Hem hagut d’improvisar sobre la marxa i reforçar una eina que ja utilitzàvem, encara que de manera més puntual, com són les reunions virtuals”.

Aquestes reunions són la principal ajuda que tenen els integrants de l’associació, però, què passa amb les persones que volen començar ara a assistir a reunions? “Són benvinguts i els hem indicat com participar en les nostres reunions virtuals. És molt senzill. De totes maneres, les crides de persones interessades a participar-hi no han augmentat des que s’ha declarat l’estat d’alarma”, afirma.