Els testimonis de Jehovà són una organització religiosa amb uns principis morals estrictes. Per això, diverses persones decideixen abandonar la comunitat. Els extestimonis consideren que, quan abandonen la comunitat, són víctimes d’ostracisme. “Si marxes, diuen a tothom que ets una mala companyia, que han de fugir quan et vegin, que no et poden saludar. Ni un hola, eh!”, explica Ferran Benedicto, que va formar part de l’organització durant més de tres dècades. Els testimonis de Jehovà, que no han volgut parlar davant la càmera, asseguren que limiten la relació amb els membres expulsats per tal de seguir els principis morals de la Bíblia. 

Els extestimonis també lamenten que l’organització els prohibeix l’ús de certs productes culturals. “No ens deixaven comprar o escoltar vídeos de música que tinguessin parts de sexe”, diu Benedicto. 

“Moltes persones en surten espontàniament, d’aquestes organitzacions. Moltes d’elles, amb un nivell de patiment molt significatiu. Algunes d’elles no poden aguantar la sortida al món i tornen novament a l’organització, sigui per pressions, sigui perquè hi ha vincles familiars o sigui perquè es fa insuportable la sortida en un món estrany, on no tenen lligams ni vincles. I en altres situacions la persona pateix tant que es pot arribar a fer mal a si mateixa o fins i tot matar-se”, segons el psicòleg especialista en sectes Miquel Perlado.

Per aquest reportatge, hem parlar amb diferents fonts. Només els homes han volgut aparèixer amb imatges. Les dones tenen por de represàlies familiars, sobretot aquelles qui encara viuen amb persones de la comunitat. “Quan vaig sortir-ne, ja als 16 anys, em van deixar de donar diners i m’ho vaig començar a pagar tot jo, treballant. He après que no puc dependre mai de diners dels meus pares, que encara formen part de la comunitat, perquè venen només si jo estic bé amb ells”, explica una noia de 20 anys que ha volgut mantenir l’anonimat. 

Alguns extestimonis espanyols van formar l’Associació de Víctimes dels Testimonis de Jehovà (AEVTJ) per tal de compartir les experiències doloroses i donar-se suport. “Vull que la societat espanyola sàpiga realment què hi ha darrere d’aquelles persones que visiten les cases o tenen carros al carrer oferint llibres i revistes. Ells mai explicaran certes coses que, al final, la gent que entra acaba vivint”, assegura el secretari de l’AEVTJ, Enrique Carmona Morente.