Protestes a Bielorússia
Per EFE
Publicat el 19 d’agost 2020

Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea han decidit aquest dimecres en una videoconferència no reconèixer la victòria d'Alexandr Lukaixenko a les eleccions presidencials de Bielorússia, celebrades el passat 9 d'agost. Aquesta oposició europeista al règim presidencial era d'esperar, ja que anava en la línia del suport que havia mostrat Josep Borrell, Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors, a les protestes populars del país dels últims dies.

De fet, en un comunicat del passat diumenge, Borrell va anunciar que s’estaven plantejant sancions pels “responsables de la violència, repressió de protestes pacífiques i falsificació de resultats electorals”.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha testimoniat al final de la conferència que "les eleccions no van ser justes ni lliures" i que "no van complir amb els estàndards internacionals", segons informa El Nacional. En aquest sentit, Michel ha afegit que imposarà sancions "a un nombre important" de membres del règim bielorús que van usar la repressió, la violència i el frau a les passades eleccions.

A més, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha anunciat la destinació de dos milions d'euros a les víctimes de la repressió, un milió per organitzacions socials i mitjans de comunicació independents, i 50 milions per pal·liar els efectes de la Covid-19 a Bielorússia, segons relata el País

Al seu torn, Pedro Sánchez s'ha sumat als líders de la UE i ha exigit la condemna de la violència i l'alliberació dels presos detinguts per règim de Lukaixenko. 

Aquest posicionament europeu posa sobre les cordes la relació de la UE amb Rússia, tradicional aliada de Lukaixenko. En mig d'un clima de tensió, el dirigent bielorús ha advertit a la UE que no intervingui en la seva política interna, i l'acusa d'usar Bielorússia com a boc expiatori per "desviar l'atenció dels problemes existents a França, Estats Units i Alemanya". 

De moment, fonts comunitàries apunten a una solució del conflicte que passi per una mediació internacional, que podria estar coordinada per la OSCE (Organització per la Seguretat i Cooperació a Europa). Enguany, la seva presidència està encapçalada per Albània, que ja s'ha mostrat disposada a dialogar per rebaixar el clima de tensió a Bielorússia, segons informa el País.

Atenen les demandes de Tijanóvskaya 

Svetlana Tijanóvskaya, principal candidata de l’oposició a la presidència, havia demanat prèviament a la UE que no acceptés com a vàlids els resultats electorals. Per Tijanósvkaya, els recomptes oficials que atorguen un 80,1% dels vots al president Lukaixenko són un “frau” i per això va sol·licitar que la UE recolzés el “despertar de Bielorússia”. Actualment, l’opositora es troba exiliada a Lituània per evitar possibles represàlies. 

 

Hundreds of thousands of Belarusians were out today demonstrating peacefully, demanding release of political prisoners, prosecution of those responsible for police brutality, and real elections.

The EU stands by the Belarusian people.

Ahir, l’oposició bielorussa va articular un consell coordinador per al traspàs pacífic del poder al país, iniciativa a la que Lukaxenko s’oposa i amenaça de respondre amb mesures suficients “per calmar a alguns caps calents”. El president va accedir al poder fa 26 anys i manté el càrrec des d’aleshores. Però, després d'anys d'acceptació, la Unió Europea vol posar fil a l'agulla i oficialitzar la voluntat de ruptura amb el règim de Lukaixenko, considerat per molts "l'últim dictador d'Europa".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —