Aquest dimecres fa exactament cinc anys de la fotografia d’Alan Kurdi, un nen kurd de tres anys ofegat cap per avall a la sorra d’una platja turca. Una imatge punyent, que va internacionalitzar la cruesa de la crisi dels refugiats. Des d’aleshores la seva tieta Tima Kurdi viu embarcada en una lluita per tal que el seu nebot i els milions de persones que, com ell, fugen de la guerra no caiguin en l’oblit. Perquè Occident no els segueixi ignorant.

“Quantes imatges com la del meu nebot Alan (i no Aylan, com va difondre Turquia erròniament) necessita el món abans de fer alguna cosa”?, es pregunta durant la seva visita a Berlín, convidada per la ONG humanitària Sea-eye, que rescata migrants al Mediterrani.

“Per a mi no és fàcil aquest aniversari. És un dia molt sensible. Però haig de recordar a la gent allò que els provocà aquella imatge. Vull tornar-los el que van sentir. A la gent normal i als polítics que van prometre que això no tornaria a succeir”, assegura per telèfon a Efe.

La imatge del seu nebot mort va ser “poderosa” i un “toc d’atenció pel món”, però amb prou feines va tenir efectes reals, lamenta Kurdi, que viu al Canadà, on lidera una fundació a favor dels refugiats.

Empitjorament de la situació

Segons la seva opinió, la situació no ha millorat en els últims cinc anys, sinó més aviat al contrari. “Quan miro al meu voltant, no només a Alemanya, sinó en general a tots els països, la situació dels refugiats va a pitjor, no a millor”, avalua. Cita les guerres civils de Iemen i Líbia, que estan forçant a desenes de milers de persones a fugir, i també a Síria, on a causa de les sancions internacionals "la gent s'està morint de fam".

Molts polítics li van prometre “personalment” a Kurdi fa cinc anys que la d'Alan, el seu germà major Ghalib i la seva mare, Rehanna - perquè els tres es van ofegar en bolcar la barca amb la qual tractaven de creuar de Turquia a Grècia - seria "l'última tragèdia". "Però ara parlo amb refugiats i la situació no és per a res millor", lamenta Kurdi.

Ningú vol fugir del seu país, explica l'activista, però la guerra, en primer lloc, i les catàstrofes naturals obliguen moltes famílies a marxar amb allò que porten posat. "No tenen una altra opció. En aquesta situació tracten de marxar a un lloc segur", afirma Kurdi, que demana a la gent a Occident "obrir els seus cors" i "posar-se en la pell" dels refugiats. "Espero que mai ningú hagi de passar per això", assenyala.

Es refereix a més al camp de refugiats grec de Moria com un lloc "inhumà" i "inacceptable": "No es pot tractar a les persones com a animals. No hi ha paraules per a definir això. Se'm trenca el cor de veure com viuen allí. Em fa plorar". 

"No culpo al Govern grec per aquesta situació. Els països europeus han de compartir responsabilitats. Un pla comú ho faria més fàcil per a ells", raona. Ni tan sols molts dels refugiats que van arribar a un lloc d’acollida a Occident estan satisfets perquè han quedat "separats de les seves famílies", afegeix Kurdi.

Kurdi, que el 2018 va publicar el seu llibre sobre la tragèdia de la seva família The Boy on the Beach (El noi de la platja), subratlla que no té intenció d'abandonar la seva campanya de conscienciació. "Em dol molt, però continuaré recordant sempre a la gent al meu nebot. No abandonaré mai. Espero que la meva veu ajudi", conclou.