L’actriu Kate McKinnon va fer una proposta interessant —i que no ha tingut prou bombo— per a la internacionalització de Catalunya: vol que els Estats Units d'Amèrica adoptin la tradició del Tió. Hi ha esperança. I en un any com aquest, tan especial i amb unes festes tan estranyes, pensem que és una bona idea recordar tant la proposta de McKinnon com les diverses incursions televisives internacionals de la competència directa de Santa Claus.

L’actriu va expressar la inquietud nadalenca enmig d’una entrevista al late night de Seth Meyers de la NBC. Com era d'esperar, als països lleugerament menys escatològics que Catalunya, tot allò relacionat amb la merda té l’atenció assegurada de l’oient. L’actriu fa una traducció literal, de Caga Tió a Poop log. El presentador no s’ho acaba de creure, evidentment. L’actriu explica la tradició, mímica vèlica inclosa, i el públic riu. McKinnon es treu un as de la màniga i recita una espècie de traducció literal de la cançó per cagar el tió.

"Poop log, poop log of Christmas. Please, poop up nougats. Poop up figs. Do not poop up salted herrings, for there too salty"

Aquesta petita joia musical de quatre frases mal comptades ha tingut una altra gloriosa incursió a la televisió nord-americana. En aquest cas, a la sèrie documental sobre viatges i cuina No Reservations del Travel Channel, amb Anthony Bourdain al capdavant. En un moment de l’episodi, el cuiner busca d’on surten una munió de pets molt sorollosos, fins que descobreix que algú està cantant la cançó de la qual us parlo. Una versió molt més acurada que la de McKinnon a mans de, ni més ni menys, Norah Jones. La cançó és acompanyada per unes vinyetes explicatives força dignes.

Però aturem-nos un moment i imaginem-nos que veiem la tradició del Tió com si fóssim un estranger que mai n’hagués sabut res, com ara Viggo Mortensen (abans de ser la parella d'Ariadna Gil). Quines reticències podria tenir el públic nord-americà per adoptar aquesta tradició? A més d’escatològica, no és una tradició una mica violenta? Direu que n’hi ha de molt més violentes, com els braus o la batalla dels galls d’indi per Acció de Gràcies. Ben pensat, potser agradaria als Estats Units. Però hem de tenir en compte que, a més, hi ha nens pel mig.

Com recorda l’actor Viggo Mortensen al The Late Late Show de James Corden de la CBS, “els nens poden fer el que volen”, des de pegar fins a cridar. Mortensen, que ha viscut a molts llocs del món, i actualment a Barcelona, en ser preguntat per una tradició de Nadal forània, en destaca la catalana: el Tió. Ja tenim un altre aliat internacional. I com sempre, més enllà de la cagada, els cops de bastó deixen el públic astorat. Una tradició potser més digna d’un viking que d’un català?

I parlant de nens, si volem aconseguir penetrar en alguna societat de parla anglesa, necessitem adoctrinar els seus infants. Aquesta feina la tenim començada. Ja fa uns anys, els Teletubbies van fer un capítol especial parlant de com es vivia el Nadal a Espanya, i la connexió amb el món humà del capítol era l'experiència d’uns nens catalans i la seva família amb tot el procés del Tió. Tant la casa, la roba, com l’accent dels nens poden recordar el cinema més nostrat de Ventura Pons, però un detall ens diu que aquells nens són de debò: el Tió caga xuxes, no llaminadures.

+

Una altra pregunta que els catalans ens hauríem de fer és si és normal que un ens, més enllà que sigui un tronc, cagui menjar. Ho torno a dir, cagar menjar. Siguin turrons o xuxes, qui menjaria una cagada? L'humorista britànic Stephen Fry resumeix l’escatologia catalana amb una frase feta dita directament en català: “Menja bé, caga fort”. Ho fa al seu programa de la BBC, preguntant els concursants sobre quina és la figura principal del pessebre a Catalunya. L’humorista també explica el fenomen sobrenatural del Tió, però se centra amb el caganer. Ja veiem que el Tió també té competidors interns.

Senyores i senyors, acabem aquest viatge tan internacional com intracomarcal amb una exclusiva. El diccionari de llengua anglesa Collins recull la paraula caganer: “A figure of a squatting defecating person, a traditional character in Catalan Christmas crèche scenes”. Tenim l’esperança que algun dia el Tió de Nadal també entri a formar part de la llengua anglesa però, així d’entrada, com a neologisme sembla menys atractiu. Per ara, l’actriu McKinnon potser no ha aconseguit que el Tió sigui una tradició en algun indret de l'imperi britànic, però per alguna cosa es comença. Ànims McKinnon!