"Si tot estarà prohibit per Nadal, com a mínim el Tió sí que el podrem celebrar a casa", ressalta l'antropòleg Josep Fornés. Acaba de publicar un llibre que explora el mite que representa aquest tronc màgic que, a Catalunya, "caga" regals per als nens la nit de Nadal.

El Tió de Nadal. Orígens i tradició és el títol del llibre que forma part de la col·lecció de Cultura Popular de Farell Edicions. Aborda diversos aspectes relacionats amb l'origen de la tradició i també inclou breus relats de la celebració d'aquest ritu en diverses localitats catalanes, i un recull de dites, refranys i proverbis d'advent.

El que va ser durant més d'11 anys director del Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona assegura que la tradició del Tió és un tema complex sobre el qual "és molt complicat fer afirmacions", i per això en el llibre dona les claus essencials "perquè el lector tregui les seves pròpies conclusions". "El que sí podem convenir és que fer cagar o cremar el Tió és un ritual molt antic que es remunta a la prehistòria", apunta l'autor. Explica, també, que es tracta d'un ritu pagà que ha persistit i sobre el qual ja hi ha referències en textos del segle VI.

El Tió internacional

Fornés diu que el Tió "forma part d'una sèrie de personatges que representen l'esperit de la vegetació del bosc feréstec, que guarda una relació estreta amb el suro o la molsa que posem al pessebre o l'arbre de Nadal". L'antropòleg comenta que el ritual associat al tronc no és només propi de Catalunya, sinó que també ha estat tradicional en àrees d'Aragó, el País Basc i a Jaén, així com al Regne Unit, amb el Yule Log, un tronc que carregava l'Old Father Christmas, o Pare del Nadal, tradició que van transmetre als Estats Units.

Així, Fornés indica que seria possible confondre aquest Pare del Nadal que porta una corona feta de vegetació, amb la figura de l'home salvatge, l'home del bosc que també troba els seus paral·lelismes en figures nadalenques autòctones com l'Olentzero basc o el Fumera de la Catalunya Nord.

El mite del Tió entronca amb el culte als avantpassats i forma part de "rituals antiquíssims de reagrupament familiar simbòlic", i no és casualitat, apunta l'autor, que per Nadal "ens reunim amb la família al voltant d'un foc i d'un Tió que es converteix en una cornucòpia", una banya de l'abundància.

La història del Tió també és personal

A més d'aquesta investigació sobre els orígens del Tió, Fornés ha dedicat una part del seu llibre a recopilar "les memòries del Tió", amb testimonis de diverses àrees geogràfiques que expliquen en primera persona les seves tradicions i costums en relació amb aquest mite. Una d'elles és la història de la Rosa Maria Moncada, germana de l'escriptor Jesús Moncada, que relata com el seu pare feia cagar el Tió a casa de la vila aragonesa de Mequinensa on convidaven molts veïns, i com el seu germà li demanava diners per altres nens.

"En aquest relat es mostra la intimitat de la família Moncada, explicant breument, però de forma emotiva com celebraven el Tió", relata Fornés, que també ha parlat amb el filòsof Xavier Antich, el músic Sicus Carbonell o l'actriu Lloll Bertran. 

D'altra banda, Fornés es refereix al llibre a la variada terminologia que rep aquesta peça i detalla que, tot i que hi ha una part generalitzada de Catalunya que l'anomena "el Tió", en altres llocs com l'Ebre en diuen "lo tronc" i a Lleida se li denomina "la soca". 

Fornés, que també va exercir com a mestre, dedica un capítol al "Tió a les escoles", una pràctica que es va introduir en la dècada de 1980 com una reinvenció de la tradició i que considera un "èxit escolar" perquè "va aconseguir popularitzar-lo entre les famílies que no tenien tradició de celebrar-ho".

L'antropòleg assegura que es podrien escriure mil llibres sobre el tió, però espera que aquest desperti la curiositat dels lectors perquè cadascú pugui investigar pel seu compte, i també per apropar-nos a l'esperit nadalenc en un any on la gent ho ha passat malament.