Va començar participant en el projecte d’uns gegants a un barri del seu poble i s’ha acabat convertint en la seva professió. Toni Mujal i Obradors (Cardona, 1955) és constructor de gegants i d’imatgeria festiva des de fa 40 anys. Pel seu taller ubicat a Cardona (Bages) han passat projectes de totes les temàtiques i dimensions, i per a municipis d’arreu de Catalunya, Espanya i França.

Actualment, junt amb el seu equip que ha anat creixent amb el pas del temps, està treballant en restauracions i peces noves, fent que no pugui encabir res més en el calendari d’aquest any plantejant els nous encàrrecs ja de cara al 2025.

Quin va ser el seu primer contacte amb el món de la imatgeria festiva?
Quan vaig començar en aquest món treballava amb la imatgeria religiosa de l’art cristià d’Olot. En aquella època tenien molta demanda d’Andalusia, Itàlia i Sud-amèrica i era una empresa que tenia un volum de feina molt continuat. Aquí a Cardona feia una sèrie de reproduccions específiques. Pel que fa al món dels gegants, m’hi vaig introduir casualment. Tot va començar quan el barri de Planès i Bergús de Cardona volia fer uns gegants i sabien que jo treballava amb temes d’escultura, així que em van encarregar els bustos. A partir d’aquí, de mica en mica em vaig començar a animar fent d’altres gegants passant per pobles com Artés, Masquefa i la Roca del Vallès.

Pensava que aquesta acabaria sent la vostra professió definitiva?
En el moment que em van fer el primer encàrrec no pensava dedicar-me a la imatgeria festiva. El món dels gegants és multidisciplinari, embarca moltes branques diferents com el tractament de materials lleugers, pintura, vestuari i fusteria; i jo estava més centrat en l’escultura. També, en el moment en què em vaig començar a posar en aquest àmbit més festiu vaig enganxar el pas de la dictadura a la democràcia, i els pobles van reactivar la cultura popular i les festes majors. Hi havia molts municipis que no tenien gegants i en aquell moment en volien. Això em va coincidir amb els meus inicis i, a partir d’aquí, ha sigut un degoteig constant que no ha parat fins ara. Sempre havia pensat que seria una cosa puntual i no, sempre ha anat a més a més i a més.

Ara mateix, en què treballa?
Actualment, estem desbordats aquí al taller, tenim molta demanda i molta feina. Ara estem treballant amb esbossos de nous projectes, amb la creació de noves peces, amb la restauració i el manteniment de peces que s’han fabricat al taller i que tornen a venir; sobretot ara que fan els aniversaris dels vint, vint-i-cinc i fins i tot quaranta anys. Pel que fa als gegants concrets en què estem treballant ara mateix aquí en el taller, no te’ls puc dir. Molts cops haig de mantenir la meva feina en secret perquè solen ser un element sorpresa fins al dia d’inauguració.

Ens parla en plural, això vol dir que treballa amb més gent?
Sí. Som un equip de persones on estem la Montse, l’Èlian i jo aquí al taller pel tema de l’escultura, restauració, pintura… Paral·lelament, tenim la fusteria Clusellas que ens fa tot el tema dels cavallets, la tapisseria Palà que ens fa tot el tema de tapisseries dels portadors dels cavallets. I després hi ha l’Ester, l’Edu i l’Imma que ens fan el vestuari.

Quin és el procediment de construir un gegant?
Primer cal la idea sobre quin gegant es vol fer, que de vegades ja me la proposen ells i d’altres em demanen consell. Per exemple, fa poc vaig estar restaurant els gegants de Sant Fruitós de Bages, que van néixer aquí en el taller fa 25 anys. Quan els vam estar pensant vam decidir fer el format de gegant dels més grans que fabriquem aquí, una talla corpulenta de 4 metres, però el que els hi faltava era la imatge. Volien representar els senyors de Sant Benet de Bages, però no tenien cap referent històric de com eren. Ara, en aquest poble totes les imatges que surten amb relació als senyors són tal com són els gegants que jo mateix em vaig inventar.

Què més?
Després d’haver fet una pluja d’idees, el procediment comença per un esbós on es decideixen les mides del gegant, les proporcions, el vestuari, els complements, entre d’altres. Si es dona llum verda, es comença a treballar primer amb l’escultura, després amb els motlles, seguit dels braços, complements de les mans, etcètera. I l’últim pas ja és afegir els cavallets de fusta pels portadors i elaborar la roba del vestuari. Tot i així, de vegades s’ajunten dues o tres feines per tenir acabat el gegant dins la data d’entrega.

És una feina lenta?
Sí, però el temps que tardem a fer-la fa difícil de dir per què depèn molt de cada gegant i del temps que hi hagi per a fer-lo. Per exemple, aquí al taller tinc una geganta que va a Monistrol que vam començar-la l’any passat i vam deixar el motlle fet a baix. Ara ens interessa acabar unes feines que han de marxar de pressa i després ja ens hi tornarem a enganxar. D’altres vegades, quan comencem a modelar un gegant, les modistes i la fusteria poden començar també; i amb això podria sortir un gegant acabat al mes. Normalment fem anar cinc o sis feines alhora. Llavors, podríem dir que la mitjana és d’un gegant al mes, del començament a l’acabament.

"La mitjana és d’un gegant al mes, del començament a l’acabament"

La societat ha evolucionat en els darrers anys. Això s’ha vist reflectit en els encàrrecs?
Ara hi ha més varietat de gegants. Pensa que a l’època de la dictadura hi havia un decret que deia que els gegants que es feien havien de ser reis catòlics i, per això, trobaràs que molts gegants com els de Súria són reis. Però amb la democràcia això canvia, es comença amb una imatgeria més propera, més del poble: si un municipi era de tradició tèxtil, es fan uns personatges que representen el món tèxtil; si a un lloc predominava el sector de la metal·lúrgia, es fa uns gegants que representen el món de la metal·lúrgia… Ha anat canviant, però això no vol dir que ara no es facin reis, tot i que sí que és molt puntualment.

Quins són els projectes més enriquidors i que més gaudeix fer?
Hi ha poques vegades que hi hagi gent que et digui: “Volem uns gegants que surtin de lo normal”, com per exemple va passar amb els gegants de La Pedrera. Ells volien fer uns gegants gaudinians que representessin aquest edifici emblemàtic de la ciutat de Barcelona i van acabar sent uns gegants arquitectònics fets persona i, precisament per això, em va agradar fer-los. O els gegants de Sant Andreu de Palomar, que també era una colla gegantera que van venir amb una idea de representar els coloms del seu poble i en van sortir amb uns gegants amb cap de colom i cos de persona. Quan hi ha projectes així que surten del normal sempre són més enriquidors i més macos de fer.

Com us trobeu de volum de feina? N’hi ha de cara en un futur?
De moment sí, i crec que seguirà així almenys durant bastant temps més. Aquest any el tenim tot ple i no hi podem encabir res més. Són feines lentes i no podem acceptar encàrrecs que ens suposin més feina de la que podem fer. No és allò de fer una casa que dius, en comptes d’un paleta en posem quatre. Llavors, fem un calendari per veure si podem fer afegir una parella de gegants, un element bestiari, restaurar uns altres… I ja ens haurem cruspit l’any. També procurem tenir en compte que de vegades cau alguna urgència, però el que no ho sigui ja ho encabim de cara al 2025.