Els Jocs Olímpics de Tòquio han començat la cerimònia d'obertura d'avui al ritme de la tradició més nipona, amb la fusta i la història de la seva capital com a protagonistes sota les llums blanques i vermelles de la seva bandera.

Tòquio, la ciutat amfitriona de l'esdeveniment internacional, coneguda antigament com a Edo entre els anys 1603 i 1868, ha presentat una de les característiques que van florir durant aquest període, l'ús de la fusta i el treball fuster, símbols tradicionals de l'acurat treball i l'arquitectura nipona.

Els ballarins, vestits amb "haori" o jaquetes de quimono, com solien vestir els treballadors de l'època, s'han llançat sobre bastides de fusta, colpejant com a fusters aquest element, imprescindible en la cultura japonesa. Al ritme d'una cançó popular, homenatge a l'Associació de Bombers d'Edo, essencials abans i ara al país per a salvaguardar del foc aquestes estructures, l'elenc d'actors s'ha desplegat al centre de l'Estadi Olímpic.

Liderats per una poderosa Miki Maya, coneguda actriu del teatre femení Takarazuka, han portat fins al centre els anells Olímpics, fets d'una fusta molt especial i de quatre metres de diàmetre.

Record al 1964

En els Jocs de 1964, les primeres Olimpíades del Japó, atletes de les diferents nacions participants van portar llavors d'arbres que van ser plantats al país i avui, cinquanta anys més tard, la fusta dels seus arbres, torna a l'Estadi Nacional en forma d'anells.

L'Estadi Nacional, dissenyat per Kengo Kuma, també revela la importància i tradició de la fusta al país, perquè la seva estructura està revestida amb la fusta de les 47 prefectures del Japó.