Incertesa. Aquesta és la sensació generalitzada. El final de l'estiu s'apropa inevitablement, i l'augment de rebrots té a la gent expectant. La possibilitat d'un nou confinament ha aixecat l'agitació en la població i amb el setembre i el curs escolar aguaitant molt a la vora són moltes les preguntes que encara no tenen resposta. 

La ministra d'Educació, Isabel Celaá, va deixar ahir en mans de les autonomies la responsabilitat de la tornada a l'escola. Catalunya, per la seva part, ha assegurat la presencialitat als col·legis: "Les escoles obriran perquè el nostre deure és garantir l'accés a l'educació i la socialització dels alumnes", va declarar Josep Bargalló, conseller d'Educació de la Generalitat. Fins ara, per encarar la situació, 4.000 nous mestres han estat contractats pel Govern, que no descarta contractar-ne més.

La data de la tornada serà, previsiblement, el 14 de setembre i les mesures de seguretat inclouen prendre la temperatura diàriament als alumnes, grups reduïts i mascareta obligatòria a l'ESO i batxillerat. Tanmateix, la reducció de grups i altres mesures dependran de la capacitat de les escoles, i per tant hauran de ser els equips directius els encarregats de prendre diferents decisions.

Des del Diari de Barcelona hem volgut parlar amb diferents famílies per saber com preparen aquest inici de curs tan excepcional. 

Natalia Ballesteros: "Potser haurem d'estar amb mascareta per casa"

La Natalia és mestra al col·legi concertat María Auxiliadora – Salesianas, a Alacant. Té una filla de 15 anys i una neboda de 12. Totes dues van al col·legi de Jesuïtes, també concertat. Les tres viuen al mateix domicili, on també conviuen amb els avis. Com a mare i com a mestra, aquesta situació comporta molta angoixa a la Natalia. 

Com es planteja la tornada a l'escola?

No sabem res, encara. Els docents tornem el 31 d'agost amb la idea de preparar coses i formar-nos una mica de cara al que ve. Però no hi ha normes. L'únic que se'ns va dir al juny va ser que probablement els nens portaran mascareta només al pati, distància de seguretat a classe, i grups reduïts. I nosaltres, els professors, haurem de dur mascareta i pantalla obligatòria tot el dia.

Llavors, totes les classes seran presencials?

Això ens van dir al juny. I que seran grups bombolla: els petits amb la seva professora tot el dia i ningú es mou de la seva aula. Eixiran al pati en horaris diferents, en espais acotats, l'entrada serà esglaonada...

Això al meu col·legi, al de la meva filla no en sabem res. Ens han fet comprar els llibres, però ja està. No han donat cap comunicació. Ens van enviar l'organització anual, que sempre s'envia a juliol, i és la mateixa que tots els anys: quan comença l'escola, quan acaba, l'uniforme... però no hi ha cap menció a la situació. És a dir, que no en tenen ni idea.

Com es gestionarà l'espai de les aules amb els grups reduïts?

Aquesta és l'incògnita. A mi, per exemple, m'han fet tutora de 1r d'ESO, d'un grup reduït. A l'escola tenim dues línies: dos grups de 30. Ara, s'han fet tres grups de vint. Però si ho fan amb cada curs, no hi ha espai. Llavors, no sé si m'hauran posat en algun quartet sense finestra. És molt fort, perquè no sabem res.

"Els avis viuen a la mateixa casa que jo i les nenes, i l'avi, a més, és una persona de risc, la seva salut és delicada"

És a dir, que hi ha molta incertesa...

Sí, total. Jo estic molt nerviosa perquè haurem de fer canvis de la nit al dia. Una altra cosa que ens han dit és que hem d'identificar els nens que estiguin malalts.

I què feu amb ells?

Observem el nen i si considerem que és coronavirus –de sobte recorro a la meva carrera en Medicina que no tinc– dic: tu tens coronavirus, vine a una saleta. El deixem apartat, que li prenguin la temperatura.

Llavors, en teoria aquest nen se'n va a casa, i no tinc clar què es fa amb el grup: si s'aïlla a l'escola durant dues setmanes, o no va al col·legi durant dues setmanes... Sé que hi ha molts equips directius que han dimitit d'escoles i instituts perquè no es veuen capaços.

Com a mare, quines són les teves preocupacions?

Tinc pànic. Si jo o les noies l'agafem i el portem a casa... imagina't. Els avis viuen a la mateixa casa que jo i les nenes, i l'avi, a més, és una persona de risc. La seva salut és delicada, té els pulmons malament pel tabac. Aleshores, parlant amb la doctora, ens va comentar que potser haurem d'estar amb mascareta per casa.

En cas que elles hagin de fer classes en línia en algun moment, què creus passarà?

No estarien soles, perquè estarien a casa amb els avis. Però és justament el que no es recomana. De totes maneres, la major ja té l'edat permesa i es podria quedar a casa amb la petita.
Jo, si pogués escollir, potser no les portaria. Almenys un parell de mesos, a veure com va la cosa. Penso que haurien de fer un sondeig per veure quins nois es poden quedar a casa un temps, i que els que no poden estar a casa, estiguin segurs al col·legi. La socialització ja vindrà.

Vània Hilton: "No tenim ordinador, i tampoc estem en condicions per comprar-ne un"

La Vània Hilton té una filla de 13 anys i pertany a l'Associació 'Las Kellys Barcelona' que lluita pels drets de les cambreres de pis. El seu treball, per tant, no és teletreballable. Ara, a més, es troba en ERTO des del primer confinament. 

A finals del curs passat, ja van tenir dificultats per la mala gestió del centre i la falta d'implicació per part del personal docent. "Ens sentim frustrats, desorientats i temem que ens omplin de deures i ens dirigim a un fracàs escolar evident", comenta.

Quina informació us han facilitat des de l'escola sobre com serà el curs vinent?

Des de l'escola no hem rebut cap informació sobre com serà aquest curs. Fins al moment, ens han fet saber per correu que serà un any difícil i sense precedents com per poder definir què es farà, diuen que ja rebrem informació. 

"Tindré un problema molt greu si hem de tornar als nostres centres de treball, perquè no tenim avis que ens ajudin, ni diners per pagar el menjador"

Quines són les vostres preocupacions?

Milers. Per exemple, si tenen classes virtuals, com faran per accedir? No tenim ordinador, i tampoc estem en condicions per comprar-ne un. Impensable.

Faran classes de veritat? L'any passat els mestres únicament es connectaven per resoldre dubtes, però no van donar classe. Això sí, els van omplir de treballs difícils. Si als pares ens costava resoldre'ls, imagina't als alumnes. L'ansietat que es va crear entorn d'ells va ser bèstia, i així i tot es van donar el luxe de suspendre'ls. Serà igual aquest curs? Ens haurem de convertir els pares en professors dels nostres fills?

Teniu algun conflicte de conciliació?

Més d'un. Tindré un problema molt greu, per exemple, si hem de tornar als nostres centres de treball, perquè no tenim avis que ens ajudin, ni diners per pagar el menjador. L'any passat, la meva filla s'emportava el menjar de casa i se'l menjava al pati, fins que ens van dir que ningú es podia quedar al pati. A més, el Govern no perdona res i les seves famoses ajudes no arriben. En realitat, no sé a qui ajuden.

Xavier Serra: "No ens plantegem la tornada a l'escola, ni tan sols hem comprat els llibres"

La família dels Serra tenen dos fills –una noia de 17 anys i un noi de 13– i van a una escola pública a Sant Cugat. "Nosaltres sempre hem defensat l'ensenyament públic", ens comenta en Xavier, que se sent molt decebut davant la gestió de la situació que han dut a terme l'Estat i els centres escolars.
 

Com es planteja la tornada a l'escola?

Ara mateix no ens plantegem la tornada a l'escola. Ni tan sols hem comprat els llibres. No tenim cap confiança que l'Administració sàpiga gestionar una tornada a l'escola en les actuals circumstàncies. Fins tot just fa dos dies ni tan sols se'n parlava. El Fernando Simón i el Pedro Sánchez han fet vacances durant la pitjor pandèmia que recorden els vius, ja t'ho he dit tot.

Quina informació us han facilitat des de l'escola sobre com serà el curs vinent?

La gran va a l'IES Angeleta Ferrer. Ells ens van enviar un mail amb un protocol de moviments dins l'escola. El noi va a l'IES Leonardo da Vinci: no recordo haver-ne rebut cap comunicació. 

"Com a pares, no donem crèdit. Al març, la pandèmia ens va agafar a tots per sorpresa, però ara ja no val allò del 'no podia saber-se'"

Com esteu vivint la situació com a pares?

Com a pares, no donem crèdit. Al març, la pandèmia ens va agafar a tots per sorpresa, però ara ja no val allò del "no podia saber-se". Hem anat seguint de prop el col·lectiu de mestres i els seus sindicats i governants... És esperpèntic això que està passant. Ara es desperten? Quan no falten ni tres setmanes per l'inici del curs escolar!

Sembla que obrir els bars és més prioritari que formar els futurs treballadors. En aquest país, l'Administració governa a cop de prova i error, la planificació és un privilegi al nord dels Pirineus. Hi ha algú pensant en la tornada a l'escola? Voldran fer ensenyament remot? Què passarà amb les moltes famílies que comparteixen ordinador? Estan suposant que tothom té internet a casa?

Teniu algun conflicte de conciliació?

No, perquè sóc autònom i els fills ja tenen una edat i són força autosuficients. Però em poso a la pell de tants i tants pares amb nens petits, i de nou m'adono que l'Administració deixarà que les empreses es tirin a l'esquena el problema de la conciliació. Com si les empreses poguéssim suportar més càrregues.

Alba Gurrera: "La tornada a les escoles és súper necessària i urgent"

L'Alba, a més de mare de dues noies petites, aquest any comença com a mestra a l'escola rural Montferrer, a Alt Urgell. "Als col·legis rurals no es fan servir tant els llibres: es fan més projectes, s'aprofita per sortir molt més a l'entorn...", ens comenta.

Creus que en el cas de les escoles rurals, pel tipus d'activitats que feu, és més necessària la presencialitat?

Sí. I també és més fàcil, perquè són menys nens. Llavors, per una banda, el risc de contagi és molt menor. I després, clar, en una ciutat estem parlant de ràtios de 25-28 nens per aula. Aquí potser són 10 nens per classe com a màxim. 

Llavors, a les escoles rurals sembla que no hi ha tanta por. 

Personalment no tinc gens de por. No he viscut tot el tema de la covid en cap moment des de la por. Penso que la tornada a les escoles és súper necessària i urgent. Entenc que la meva situació també ho facilita, que jo ho visqui d'aquesta manera, perquè són menys infants per aula i perquè en general el risc de contagi és més baix.

Però penso que és súper important facilitar que els nens tornin a l'escola. Ho dic com a mare i com a mestra, perquè a les escoles, a part d'oferir els continguts més acadèmics, s'hi crea un entorn de relació on els nens poden expressar tot el que han viscut. És un lloc on els tractem a tots igual. El tema de les desigualtats, a l'escola, per sort, penso que està bastant bé.

"A Cerdanya, que és la comarca del costat, i que hi ha moltes més cases de segona residència, han incrementat molt les matrícules dels col·les. Una barbaritat"

Has notat que, donada la situació, hagi augmentat el nombre de pares que hagin matriculat als seus fills a escoles rurals en haver-hi un risc de contagi menor?

Nosaltres som d'Alt Urgell, i aquí, pel que jo sé, no. Però a Cerdanya, que és la comarca del costat –i que hi ha moltes més cases de segona residència– han incrementat molt les matrícules dels col·les. Una barbaritat.

Gent que té casa de segona residència s'ha empadronat allà i tenen la intenció de portar els nens a col·legi allà. Conec una escola en què eren 10 alumnes i aquest any són 20. O sigui, han doblat el nombre de nens. Ha estat per això, per gent que vivia a l'àrea metropolitana i han decidit venir aquí i teletreballar, com a mínim aquest curs.

Mercè Font: "La preocupació és veure com ens afectarà quan hi hagi un cas al col·legi"

La Mercè treballa en un banc a Lleida i té dos fills –de 13 i 5 anys–. El curs passat els va costar força teletreballar i encarregar-se dels fills alhora, i a la família els preocupa que aquesta situació es torni a repetir. A més, ja han viscut un segon confinament, que en paraules d'ella, "va ser horrorós".

Com estàs vivint la situació?

El final del curs passat va ser molt pesat. El gran es va organitzar millor, l'altre estava a P4 i la veritat és que no volia fer res de classe, estava fart de l'ordinador... Estava preocupada, perquè com que el meu marit i jo havíem de treballar, l'havíem de deixar a la tele, i són moltes hores. Jo treballo tot el matí. A la tarda ja feia coses amb ell, però al matí he de treballar, igual que el meu marit... i els matins eren horrorosos.

Què us preocupa de la tornada a l'escola?

La preocupació és veure com ens afectarà quan hi hagi un cas al col·legi. Diuen que si hi ha un positiu a la classe, tot el grup marxarà 15 dies a casa...

"El petit farà ara 5 anys, necessita atenció constant per fer qualsevol tasca, jugar..."

I si confinen a tota la classe i s'han de quedar a casa, es poden quedar sols?

No. El gran es podria quedar sol, però no pot tenir la responsabilitat de quedar-se amb el petit. El petit farà ara 5 anys, necessita atenció constant per fer qualsevol tasca, jugar...

En el cas que s'haguessin de quedar a casa, vosaltres teniu la possibilitat de teletreballar aquests dies?

Sí, el banc s'ha posat molt les piles en aquest aspecte, i la veritat és que molt bé. I el meu marit, com és autònom, es pot quedar, però clar, no es treballa igual. Si només són 15 dies, t'adaptes. El problema serà si s'allarga un altre cop... Nosaltres podem quedar-nos a casa, però no podem atendre com cal als nens, sobretot al petit. I amb els avis no els vull deixar. Abans ens ajudaven molt, sobretot quan havia de treballar de tarda, però ara amb tot aquest tema no vull deixar els nens amb els avis ni un dia, per si de cas.

Pilar Pérez: "Els nens que estan a escoles d'Educació Especial tenen unes necessitats de suport molt més acusades"

La Pilar, mare de dos fills de 18 i 15 anys TEA (trastorn d'espectre autista), és la presidenta de l'Associació Asperger Catalunya. El seu cas –com el de molts altres pares amb fills amb necessitats especials– té, per tant, una dificultat afegida: l'adaptació és més complicada i les conseqüències per als nens són més greus, ja que poden suposar un endarreriment al seu progrés, tal com ens ha explicat.

Com es planteja la tornada a l'escola aquest any?

Estem tots sumits en la incertesa. Amb tots, em refereixo al conjunt de la població. Al nostre cas, com els meus fills són TEAS, el problema que tenim és que necessitem anticipació, certesa, rutines... i tot això no ho tenim.

La necessitat de tenir una anticipació i unes rutines i una certesa del que està per venir és molt més intensa que en qualsevol altra persona per la seva condició neurològica. Aleshores ens trobem amb els mateixos problemes, però agreujats. 

Com afecta els nens TEA aquesta situació?

Hi ha una cosa que els nens TEA necessiten especialment perquè tenen una sèrie de dificultats en la integració social: necessiten la interacció social com a teràpia, com si fos un medicament.

És a dir, ells, com tenen dificultats per relacionar-se, si de sobte deixen de relacionar-se amb altres iguals, fan una regressió. Llavors, en el seu cas, és absolutament necessari. És imprescindible que tinguin aquesta relació perquè per a ells és costós: tenen dificultats dia a dia, en la comunicació, en interpretar les emocions pròpies i alienes, en entendre els dobles sentits. Quan ja estàs arribant a certa edat, la interacció es torna molt més elaborada, molt més complicada de mantenir.

"El problema és que els efectes col·laterals, en el cas dels nens amb necessitats especials, són molt més greus"

La teva preocupació és que els nens pateixin alguna regressió.

Sí. El tema de rutines, l'ansietat que li genera aquesta situació –perquè li genera molta ansietat– i la falta d'interacció social han fet que es refugiï molt en les pantalles: jocs, YouTube, etc. Està força enganxat i em preocupa. De fet, ja em preocupava abans, però ara encara més. Portem des de març sense eixir de casa pràcticament. Les pors són moltes.

Com a presidenta de l'Associació Asperger Catalunya, creus que l'Educació Especial s'a tingut prou en compte? És especialment difícil l'adaptació?

La dificultat és la mateixa que la dels alumnes d'Edudació Ordinària. El problema és que els efectes col·laterals, en el cas dels nens amb necessitats especials, són molt més greus.

Els nens que estan a escoles d'Educació Especial tenen unes necessitats de suport molt més acusades. Necessiten la presencialitat, necessiten els seus referents. I clar, allò no s'està produint. Ara, en principi, a Educació Especial està garantida la presencialitat al 100% de l'aforament. No deixen de ser places reduïdes perquè la ràtio és molt menor.

I pel que fa a l'ordinària amb pla individualitzat –que és el nostre cas i el de molta altra gent–, el problema que tenim és que els plans individualitzats no s'estan aplicant de manera correcta perquè requereixen un seguiment que no se'ls ha pogut proporcionar. Ens hem reunit virtualment un parell de vegades amb el tutor, però per molt que vulguis i molt bona voluntat que posis, els mitjans no són els mateixos. És molt diferent.