L'expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i altres tres exmembres de la Mesa de la cambra catalana estan citats avui per declarar com a investigats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El tribunal investiga Torrent, Adriana Delgado, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa per un suposat delicte de desobediència, en permetre dos debats parlamentaris de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació el novembre del 2019 tot i els advertiments dels lletrats de la cambra perquè podien vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional.

Torrent ha estat citat a les 9.30 hores i ha arribat acompanyat de part del Govern i dels partits i entitats independentistes. Delgado, alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages), està citada a les 11 del matí, mentre que Campdepadrós, actual secretari de Relacions amb l'Administració de Justícia, ha de comparèixer a les 4 de la tarda i Costa a les 5.

Oriol Junqueras ha assistit davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per donar suport als acusats. Berta Posas

Desenes de persones s'han reunit per donar suport i diverses personalitats i polítics han fet parlaments.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, entre altres personalitats polítiques s'han apropat a mostrar suport. Berta Posas

Acusats de desobediència

En la seva querella, la fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del Rei.

El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure "d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada" i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.

En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d'octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s'expressava la voluntat del Parlament "d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". El 29 d'octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.

La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu "deure" d'impedir la iniciativa.

La querella és contra l'aleshores president del parlament, Roger Torrent; qui era vicepresident primer, Josep Costa; el secretari primer, Eusebi Campdepadrós; i la secretària quarta, Adriana Delgado. Delgado va deixar el càrrec el 26 de novembre del 2019 i va ser substituïda per Rut Ribas.

Suport independentista

Diferents membres del Govern han acompanyat l'expresident del Parlament al TSJC, per mostrar el seu suport a Torrent. Marta Vilalta, secretària general i portaveu d'Esquerra Republicana, ha estat la primera a compartir el missatge de suport del seu grup cap als querellats, assegurant fermament que "els defensarem sempre" i considerant que "estan aquí per fer la seva feina, que és defensar la democràcia, defensar la paraula i defensar el Parlament de Catalunya com a seu de la sobirania popular".

No ha tardat, però, en parlar de la taula de diàleg, carregant contra el grup de Junts. "Ens sap greu que la gent amb qui ens trobem als carrers defensant uns mateixos objectius no puguem seure a la taula de negociació davant l'Estat", ha lamentat Vilalta. Laura Borràs, actual presidenta del Parlament de Catalunya, en canvi, ha optat per evitar l'assumpte que confronta als dos grups, considerant que "avui no és dia de parlar de taules".

L'expresident del Parlament, Roger Torrent, a la sortida del TSJC. Foto: Berta Posas

Els representants de les entitats socials han optat per un missatge d'unitat, demanant als representants polítics independentistes que formin un bloc ferm de cara a la taula de diàleg. Mentre Marcel Mauri (Òmnium Cultural) ha lamentat que "mentre no hi ha una unitat que ens permeti avançar l'Estat segueix amb la repressió als tribunals", Elisenda Paluzie (ANC) ha carregat contra els partits del Govern, "mentre la repressió no cessa, l'independentisme de govern es discuteix sobre com ha d'estar parada la taula i no sobre què s'hi servirà ni què faran quan al tercer dia l'Estat només hi serveixi cacauets".

Tant l'Assemblea com Òmnium i Dolors Sabater i Pau Juvillà, de la CUP, han destacat els casos judicials de Tamara Carrasco i els membres dels CDR. "Els membres dels CDR seran jutjats per terrorisme en un muntatge que vol convertir la seva capacitat de protesta en un delicte", ha denunciat Dolors Sabater.