Tothom hauria d’escoltar Novedades Carminha alguna vegada a la seva vida, perquè segur que s’assemblarà molt poc a la resta de coses que hagin escoltat abans. I, si pot ser, tothom els hauria d’escoltar en directe. Perquè si a casa aconsegueixen pujar l’ànim de qualsevol i fer-nos moure els malucs sense ni adonar-nos, en concert cada nota i cada paraula creixen exponencialment. I no ho dic jo, ho diu l’espectacle que ahir van donar al Camp Nou en una de les últimes jornades del Cruïlla XXS a l’estadi blaugrana.

Novedades Carminha és un grup a mig camí entre el rock, el funk, el pop i el punk nascut a Santiago de Compostela el 2008. El formen quatre amics: Anxo R. Ferreira (guitarra, teclat i veus), Xavi G. Pereiro (bateria i veus), Adrián Díaz “Jarri” (baix i veus) i Carlos Pereiro, Carlangas pels amics (guitarra i veu principal). Tenen sis discos al mercat, els tres últims, Juventud Infinita (2014), Campeones del mundo (2016) i Ultraligero (2019), estrenats amb Ernie Producciones. No tocaven a Catalunya des del juny de l’any passat, quan van actuar al Festival Embassa’t de Sabadell. El d’ahir va ser el seu primer concert després de l’aturada pel confinament. 

El nom del grup homenatja Carminha, mestressa d’una botiga de llenceria ubicada al casc antic de Santiago de Compostela. La banda es va fer seu el lema de l’establiment, “todo muy íntimo y calentito”, i això és un clar exemple d’una de les característiques principals del grup: l’humor. Les seves lletres n’estan carregades i els comentaris de Carlangas durant el concert no fan més que confirmar que la ironia i la comicitat són ja una marca imborrable de Novedades Carminha. “Vamos a dar un concierto que ni María Santísima”, deia el cantant només començar.

I el van donar. L’espectacle va començar amb una ràpida presentació als membres del grup, que ahir estaven acompanyats de Mercè Palacios al saxo, i amb el tema “Juventud Infinita”. Van continuar amb “Que Dios reparta fuerte”, després de la qual Carlangas va demanar “que reparta un tirito más blando ahora”, fent referència a la pandèmia que ha sacsejat el planeta els darrers mesos. Després d’interpretar “Disimulando” i “Te quiero igual”, el cantant va assegurar que “nos dijeron que los conciertos estos de pandemia serían una mierda y nos lo estamos pasando de puta madre”. Els crits del públic van confirmar que nosaltres també. 

Foto: Cruïlla

Altres grans èxits del grup com “Campeones del mundo”, “Cariñito” o “A Santiago voy” van acabar de fer aixecar tot el públic, que ja no es va tornar a asseure més. Van esperar a acabar la desena cançó per fer sonar “Ya no te veo”, la seva col·laboració amb Dellafuente que fa aixecar els típics “ooooh!” entre els espectadors cada cop que comença i que, personalment, considero una de les seves millors cançons. Abans d’endinsar-se en “Chispas Relax”, aturada per refrigerar-se. Com també han fet els futbolistes en aquella gespa les últimes setmanes, tot i que ells prefereixen dir-li “cubata para desinfectar”. 

Al concert no hi van faltar altres temassos com ara “Obsesionada”, “Antigua Pero Moderna”, “Hay un sitio pa ti” o un dels senzills amb més reproduccions a Spotify, “Verbena”. Tampoc les referències a Galícia ni al SD Compostela, que el grup assegurava al seu compte de Twitter que aviat tornarà a primera i al qual van declarar el seu amor abans de tocar “Caprichito de Santiago”. 

Una de les millors coses dels directes de Novedades Carminha és que, si bé totes les cançons sonen genial i no hi ha cap instrument que destaqui per sobre dels altres, és molt fàcil apreciar també cada so individualment. La guitarra o la bateria, per exemple, a les versions d’estudi prenen més importància, però al directe el baix va fer retronar les graderies i la tria del saxo va ser totalment encertada. La cirereta del pastís. La veritat és que no canviaria res del que hi havia sobre l’escenari. Tampoc la vestimenta, tot i que aquells xandalls llargs feien patir una mica, per molt que volguessin fer honor a la seva cançó. 

Escoltar-los és deixar-se anar els cabells, ballar sense parar, cantar a tota veu, riure amb les lletres, sentir-los a prop amb cada comentari i esperar nova música constantment. Toquen des del 2008, però, estranyament, ha estat en els últims anys quan les seves cançons s’han popularitzat i han començat a aparèixer en cartells de grans festivals. Tothom hauria d’escoltar Novedades Carminha perquè tots necessitem una bona dosi de canallisme de tant en tant, perquè tant t’acompanyen en un vermut com en una nit de festa i perquè són quatre músics de cap a peus, dels que encara fan discos i que només saben fabricar èxits amb “Mucho Nivel”.