"Espera, que em posaré les arracades". Dit així pot semblar que l'entrevistada d'avui, la directora de cinema Toti Baches, s'està posant guapa per a les fotos. El millor és quan treu dos tampons ben vermells i se'ls penja de les orelles. Que ningú s'espanti, que ja veig als més carques amb les mans al cap. Estan pintats amb esmalt d'ungles.

La cineasta lleidatana establerta a Alemanya presenta el seu nou documental, Red Cunt, el divendres 27 de maig a les 19 hores als Cinemes Girona. Hi seran també l'actriu catalana Clara Moraleda, coneguda també com a Leopolda Olda, i l'activista trans Ian Bermúdez. Es tracta d'un documental que combina escenes de dibuixos animats amb veus testimonials d'activistes del feminisme, per trencar els tabús que hi ha al voltant de la regla.

Explica’ns una mica Red Cunt. Des de quan has estat gestant aquest documental?
Doncs fa cinc anys que vaig començar a treballar-hi, he estat molt temps. La idea va sorgir perquè jo li volia explicar a la meva filla com és la menstruació, però només se m’acudien coses negatives, com que és un pal, que la tindràs durant quaranta anys cada mes… Aleshores vaig començar a buscar projectes i iniciatives que ho enfoquessin d’una manera més positiva. En vaig trobar un munt i vaig pensar que volia fer una peli en què no calia explicar com funciona la regla, però sí que es pot explicar d’una manera positiva.

Al llarg del film es va forjant la idea de normalitzar la menstruació, però sense romantitzar-la. Què vols dir exactament amb aquest lema?
Doncs que la regla, per molt que la veiem d’una manera positiva, és un pal igualment i per això no es pot romantitzar. A més, hi ha moltes persones que pateixen molt amb la regla. Jo el que buscava era una reconciliació, que les persones que tinguin la regla s’hi reconciliïn molt més aviat del que vaig fer-ho jo i trobar coses positives, perquè hi són. El patriarcat està molt interessat a vendre’ns la regla com una cosa bruta, fastigosa, anguniosa, perquè no siguem conscients de lo poderoses que som amb la regla. Volia transmetre això, que la regla pot ser un superpoder. És la primera condició per tenir fills d’una manera natural.

"El patriarcat està molt interessat a vendre'ns la regla com una cosa bruta i fastigosa", sentencia la directora de 'Red Cunt'

Combines l’animació amb diversos testimonis de dones i activistes. Com vas escollir les veus que finalment surten en pantalla?
Em va portar molt de temps, perquè hi havia molts activistes i vaig haver de fer una selecció, molts em van dir que no volien participar… un dels criteris va ser que no estiguessin consagrats per donar-li a la peli un caire underground, que fos tot una mica punky. També que fossin visualment potents. La directora de teatre, per exemple, té aquesta obra que és molt xula, i el seu propi aspecte físic també és molt peculiar. També hi ha gent que potser és menys potent visualment, però que tenen un missatge molt fort i els havia d’incloure.

Quins se’t van quedar fora?
Alguns perquè no acabaven d’encaixar, em van dir moltes que no… hi havia activismes on jo veia molta temporalitat. Per exemple, tenia unes noies que lluitaven perquè baixessin l’IVA dels productes menstruals. Jo ho veia molt imminent i vaig pensar que si mostrava la seva lluita, explicant-me que encara no ho tenim, i ho aproven d’aquí a un any, la meva peli es fa vella. També hi havia molt activisme de xarxes socials, però clar estan davant d’un ordinador o amb el mòbil i visualment queda molt avorrit.

Resideixes a Hamburg i per això mateix hi ha entrevistades alemanyes i parts del film que retraten la realitat d’aquest país, en concret. Notes diferències entre la percepció de la menstruació allà i aquí a Catalunya?
La veritat és que no. Crec que el tabú i el patriarcat no distingeix nacionalitats. Potser sí que hi ha petites diferències, però he vist autèntiques barbaritats tant aquí com allà. Per exemple, la història de la nena que no pot llençar la compresa al bany de la seva escola me la va explicar una nena de Blanes, però moltes noies a Alemanya m’han contat que elles tampoc tenien cubells a les seves escoles i estan molt contentes que jo ho expliqui. No veig gaires diferències, però l’IVA per exemple allà ja s’ha reduït.

"El tabú i el patriarcat no distingeix nacionalitats"

Comences el film amb una escena animada, en què la protagonista, la Isabel, té una visita a la pediatra i li dona un necesser amb productes per a la regla “que ha de portar ben amagat”, i la nena se sorprèn. És cert que sorprèn més aquesta reacció de la nena que el que diu la mateixa pediatra.
Això mateix ens va passar a la meva filla i a mi. La meva filla em va preguntar “mama, perquè he d’amagar les compreses?”. Em vaig adonar que ella no estava contaminada amb el tabú, però jo sí, i vaig pensar que ho tenia tan interioritzat que ni havia notat que és una tonteria amagar-ho. Això va ser l’espurna que em va fer decidir fer la peli, volia qüestionar si tenia altres tabús interioritzats per evitar transmetre-li.

Per què vas decidir incorporar aquestes escenes d’animació?
Perquè per posar imatges a un tabú era la millor opció. Tens molta llibertat, pots anar-te’n una mica de la pinça, posar-hi humor… jo me’n vaig anar bastant de la pinça, de fet. No havia treballat mai amb ficció i m’ho vaig passar superbé escrivint aquesta part. Tot i que totes les escenes que giren al voltant de la nena, la Isabel, estan basades en fets reals que he viscut jo o que m’han explicat persones properes.

Justament fa pocs dies el Govern de la Generalitat ha posat en marxa una iniciativa i donen a les estudiants de 3r d’ESO un necesser amb una copa menstrual, una compresa reutilitzable i unes calces menstruals. Em recorda a una altra escena del teu documental en què un institut rep aquests kits i un professor no sap ni per què serveixen, pràcticament. Quin impacte creus que tindrà aquesta proposta?
Molts pedagogs em van dir que m’havia passat. Hi ha moltes professores que es cuiden molt, d’explicar bé la regla, però l’escena fa reflexionar molt a la gent. Encara ara separen els nens i les nenes quan es parla de la menstruació. Separar-los és part del tabú. Jo crec que els haurien de deixar tots junts i que experimentin amb compreses, que mullin un tampó, vegin com són… Espero que la gent hi reflexioni, que no assumeixi que les coses han de continuar així perquè sempre han sigut així. Al final aquest és l’objectiu del documental, repensar les nostres regles.

A Alemanya n’hi ha hagut alguna iniciativa similar?
No ho conec. El que sí que un dia la meva filla va arribar a casa amb molts paquetets amb compreses i tampons, que els havien repartit a l’escola.

Fotograma animat de la pel·lícula

Aquests dies s’està parlant molt de la nova llei que promulgarà el govern espanyol, que donarà baixes a les dones amb menstruacions doloroses. Crec recordar que aquest punt, del dolor, no el tractes gaire a Red Cunt.
És que se m’escapava de les mans. És un tema que jo no he viscut mai, no he patit mai dolors per regla. Com que no m’afecta directament, no sabia com fer-ho. No sé què et passa corporalment, no sé com et sents quan has d’anar a treballar i no pots. No sabia com escriure sobre això. A més, és un tema molt seriós. Vaig decidir que tot el que tenia a veure amb la medicina i la religió ho deixaria fora del film.

Com creus que es podria conscienciar més la societat, i sobretot els homes, de la incapacitació que pot arribar a provocar la regla?
No ho sé. És molt difícil. Crec que amb pel·lícules com aquestes això pot canviar i que els senyoros es conscienciïn que hi ha una realitat que ells no coneixen i no dominen. No ens importa l'opinió dels senyoros sobre aquesta llei, no volem sentir que en pensen. És molt difícil i jo crec que ha d’haver-hi un diàleg amb nosaltres. Quan hi hagi aquest tipus de converses, tant per xarxes com a la vida real, no hem de callar. Els hem de dir “si us plau, no m’interessa la teva opinió”. Les persones que no menstruen no tenen cap justificació per opinar-ne.

Per què hi ha sectors que s’hi oposen tant?
Perquè encara hi ha sectors molt conservadors i molt patriarcals, que veuen en perill la seva hegemonia. Com més drets tinguem les dones, més ens empoderem, i això al patriarcat no li interessa. Hi ha molts senyoros que parlen així perquè tenen por, estan cagats. Tenen els dies comptats.

La mateixa llei amplia el dret a l’avortament de les noies d’entre 16 i 18 anys sense necessitat del consentiment patern, que contrasta amb el que està fent Estats Units de limitar-lo o fins i tot prohibir-lo, en alguns estats. Com pot ser que es doni aquest paral·lelisme i es facin aquestes passes enrere?
És trist, perquè són paral·lelismes, però que van en direccions contràries. Jo crec que en la societat i en la cultura estem anant molt enrere i estem patint les conseqüències de què la qualitat de l’educació hagi baixat molt en els últims trenta anys. Està pujant gent més tonta, menys informada, que no sap contrastar ni distingir entre fake news i notícies de veritat. Això porta a un conservadorisme i a què poders de dretes puguin manipular més. En aquesta direcció van els EUA i també està arribant aquí. M’ha sorprès molt la nova llei de l’avortament, perquè hi veia molt endarreriment. N’estic contentíssima. Amb 16 i 17 anys ja saps el que fas i el que no vols, i ni els pares s’hi han de ficar.

"Hi ha molts 'senyoros' que tenen por, estan cagats. Tenen els dies comptats"

Tornant a la menstruació, malgrat els avenços d'aquesta nova llei, es queda fora la regulació de l’IVA sobre els productes menstruals, l’anomenada “taxa rosa”. Tan difícil és canviar això?
No ho sé. No en tinc ni idea. No sé si realment hi ha problemes econòmics o són només patriarcals. Potser les persones que fan aquestes lleis defensen els interessos del patriarcat. Fixa-t’hi que l’IVA de la viagra és del 4%. Això és molt fort i és una vergonya. I que encara surtin senyoros a dir que ja està bé tot així m’emprenya molt. En una entrevista un d’aquests em va dir “bé clar, és que l’IVA també s’aplica a les fulles d’afaitar” i jo li vaig demanar que comparés una barba de tres dies sense poder afaitar-se i un cony sagnant tres dies sense compreses. És molt diferent la necessitat!

Al documental fas molt més èmfasi a l’ús de productes sostenibles i reutilitzables, com la copa i les calces menstruals, que als més tradicionals com les compreses d’un sol ús o els tampons. És una doble lluita per la conscienciació tant de la regla com de la sostenibilitat i ecologisme?
Absolutament.

Però encara hi ha una mica de por de fer servir la copa, per no saber usar-la, o de les calces i compreses reutilitzables, per pensar que “són poc higièniques” o que traspassaran a la roba. No creus que potser caldria primer trencar tots aquests estigmes i ja després perseguir el canvi a productes sostenibles?
No, no crec que hagi d’haver-hi aquest ordre. El que hem de fer totes les dones és experimentar amb aquests productes “nous” i trobar el que més ens agradi. És cert que suposen una inversió, perquè d’entrada són més cars, però sempre pots combinar productes. Sí que noto més recel aquí que a Alemanya, i no entenc aquesta por. Quan vaig descobrir la copa me la vaig comprar de seguida, i em va canviar radicalment la manera de percebre la meva regla. Les compreses de tela també van molt bé i les calcetes em semblen genials per dormir. Crec que hem d’aprendre a combinar els productes, perquè els dies del cicle són diferents.

La Laida Memba és CEO de la marca de calces menstruals Cocoro

Finalment, què és el que més t’agradaria aconseguir amb Red Cunt?
El subtítol de Red Cunt és reconsiderant les regles, i per a mi el lema seria “mirem la regla des de diverses perspectives i reconciliem-nos amb ella, si encara no ho hem fet”. Això de reconciliar-t’hi és molt personal, cadascú té una relació amb ella molt diferent. Per a mi, va ser quan vaig començar a utilitzar la copa. Quan et treus un tampó, et treus una deixalla del cos. Amb la copa, veus la teva regla, pots experimentar d’una manera diferent… em sembla preciós. Aquest canvi em sembla que dignifica la regla.