Després de l’emissió cada diumenge del programa 'Lo de Évole', les xarxes socials treuen fum per la manca d’entrevistades dones. Inclús en una entrevista a Jordi Évole a 'El Matí' de Catalunya Ràdio se li va assenyalar aquest biaix de gènere en els seus convidats, sobretot en aquesta segona temporada. Ell mateix va reconèixer l’error i va dir que “l’havien cagat”. Évole va afegir que havien tingut molts noms de dones sobre la taula, però que, malauradament, havien tingut un “no” per part d’elles. “Espero que la temporada que ve s’arregli, però no hi ha excusa. És veritat i és un error”.

L’expresident del Govern espanyol José María Aznar; l’streamer Ibai Llanos; l’epidemiòleg i cara visible en aquesta pandèmia Fernando Simón; el metge acusat de dopatge Eufemiano Fuentes; el cantant i negacionista Miguel Bosé, al qual se li van dedicar dos programes; el pare de Nadia Nerea, Fernando Blanco, que va utilitzar la malaltia de la seva filla per recaptar diners, i David, un exneonazi, han estat els entrevistats d’aquesta temporada. Tots homes amb l’excepció de la presència d’alguna dona en l’especial ‘Trofeos Escobar’, la qual cosa significa que les dones representen només un 5% dels entrevistats en aquesta temporada, en contraposició al 95% d’homes.

La periodista i crítica de televisió Mònica Planas pensa que quan qualsevol programa té com a protagonistes només homes, o les dones resulten simplement secundàries, invisibles o complementàries, els responsables sempre solen tenir una excusa per justificar-ho: “és que no n’hi ha, és que elles no volen, és que vam convidar la Pepeta i ens ha dit que no...”. “Sempre s’inventen un relat que justifiqui el biaix. Però qualsevol excusa és fruit d’una base masclista: el que es considera rellevant, impactant i popular a nivell televisiu està associat a la masculinitat”, apunta al Diari de Barcelona.

Per què hi ha una menor presència de dones a la televisió?

Les dones només representen el 28% del total de subjectes i fonts en les notícies de premsa i els informatius de ràdio i televisió, segons l’informe del Projecte de Monitoreo Global de Medios (GMMP) del 2015. Concretament, com a font experta només representen un 9% de les fonts informatives consultades. La periodista experta en gènere Berta Gómez explica que “és més complicat trobar expertes que es prestin a parlar perquè la majoria de dones se solen sentir menys legitimades, en comparació amb qualsevol home, per participar”. Això és un reflex de l’anomenada síndrome de la impostora.

Aixó és el que exposen, d'una banda, la periodista Elisabeth Cadoche i la psicoterapeuta Anne de Montarlot al seu llibre El síndrome de la impostora. Por qué las mujeres siguen sin creer en ellas mismas, i, d'altra banda, un article a la revista Elle, “la síndrome de la impostora és una manca d’autoestima que porta a dubtar constantment del potencial d’una mateixa. A més, argumenten que afecta més les dones per una qüestió d’herència històrica i social, ja que les dones han estat criades durant segles en la fragilitat i sota la dominació masculina”.

"La majoria de dones se solen sentir menys legitimades, en comparació amb qualsevol home, per participar", explica Gómez

A més, Gómez argumenta que “en un programa amb recursos com 'Lo de Évole' no poden excusar-se dient que “moltes dones ens han dit que no i llavors ja no continuarem fent aquesta recerca” o “no podem esperar més”. I afegeix que “tot comença en l’elecció dels temes”. “Per què només es consideren importants els àmbits i els temes que estan copats d’homes?”, es pregunta la periodista. Perquè, com exposa Planas, “el relat del món es fa a través de la mirada masculina i des del punt de vista dels homes on les dones no hi tenen un paper”.

El periodista i comunicador audiovisual Guillermo Hormigo expressa que convidar més homes que dones en programes de televisió, i sobretot d’entrevistes, “és una pràctica bastant generalitzada, perquè convergeixen diversos factors: per una banda, perquè continua havent-hi una preponderància d’homes en llocs de poder i de major impacte social —que és on se solen centrar aquest tipus d’entrevistes— i, per altra banda, perquè no es fa una labor d’autoconsciència de voler anar un pas més enllà i buscar una dona, que també hi ha, en una posició d’igual poder i influència”. Una idea que comparteix Planas, afegint que “el biaix masclista en l’elecció dels convidats a la televisió no només ha sigut una pràctica comuna, sinó una constant”.

Planas: "De tant en tant, la importància de corregir el biaix masclista s’oblida i torna a delatar-se el masclisme de tota la vida”

“Perfectament, l’entrevista a Miguel Bosé podria haver estat a Victoria Abril i tot seria igual de criticable, perquè li estàs donant veu a una dona negacionista. També existeixen dones amb aquest perfil i també tenen dret a aquesta visibilitat”, expressa Hormigo. A més, un altre factor que influeix en el biaix de gènere en 'Lo de Évole' és que “en aquest programa en particular, Évole busca tractar l’entrevistat com un amic”. És més, durant l’entrevista a Bosé, Évole repeteix diverses vegades que el cantant és el seu amic. 

“Llavors també té lloc aquesta tendència a pensar que pot entaular millor una amistat de compare amb un altre home”, afegeix el periodista. I, en aquesta línia, Gómez apunta que 'Lo de Évole' ha perdut el focus més informatiu en retret de l’espectacularitat i de donar-se importància a si mateix, i un exemple d’això és que el programa s’anomena com ell.

Manca de diversitat en els convidats

A més, ja no és solament una qüestió de gènere, ja que els homes entrevistats aquesta temporada comparteixen un cànon semblant: no hi ha diversitat racial o sexual i, com assenyala la crítica de televisió, “avui dia és important que tots els programes tinguin la sensibilitat de mostrar i respectar la diversitat de gènere perquè la vida és diversa”. Tanmateix, resulta destacable recordar que “una entrevista a una dona no ha de centrar-se solament en el fet que és una dona. Cal trencar aquesta barrera”, diu Hormigo.

Dins de les mesures que proposa l’estudi del GMMP es troba aplicar a les empreses de comunicació “plans de formació per millorar el coneixement de la perspectiva de gènere dels i les professionals”. Una mesura que ja ha estat aplicada en alguns mitjans, com explica Gómez, a través de la figura de l’editora cap de gènere. “És una figura transversal a tots els departaments i vela en certa manera per les dones. Intenta equilibrar aquesta balança que està desequilibrada pel patriarcat, el masclisme... I, finalment, és una figura que hauria de desaparèixer, perquè aquest plantejament s’instal·la en la normalitat”, afegeix la periodista experta en gènere.

El feminisme ha ajudat a fer que aquest tipus de qüestions siguin replantejades per la societat. No obstant això, i com apunta la crítica de televisió, “amb l’onada feminista s’ha intentat dissimular el biaix de gènere. S’inclouen dones més per pressió popular, per no semblar masclistes, que per un autèntic sentit de responsabilitat i interès. Però és una manera de canviar les coses. El que passa és que de tant en tant, la importància de corregir el biaix masclista s’oblida i torna a delatar-se el masclisme de tota la vida”, remata Planas.